Vés al contingut

Gramàtica lituana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La gramàtica lituana és l'estudi de la llengua lituana. Els mots d'aquesta llengua, antiga i difícil, tenen formes diferents segons l'ús que se'n fa.

Les categories gramaticals són les següents:

  1. Substantiu (Daiktavardis)
  2. Adjectiu (Būdvardis)
  3. Verb (Veiksmažodis)
  4. Nombre (Skaitvardis)
  5. Pronom (Įvardis)
  6. Adverbi (Prieveiksmis)
  7. Partícula (Dalelytė)
  8. Preposició (Prielinksnis)
  9. Conjunció (Jungtukas)
  10. Interjecció (Jaustukas)
  11. Onomatopeia (Ištiktukas)

Substantiu

[modifica]

El lituà distingeix entre nom propi (tikrinis daiktavardis) i nom comú (bendrinis daiktavardis). Els noms propis comencen sistemàticament per majúscules. Alguns noms, com per exemple sol o lluna, poden ser tant propis com comuns.

Hi ha gènere masculí i femení. Generalment, els mots masculins en nominatiu tenen la desinència -s, i els femenins -(i)a o . No hi ha cap regla que determini el gènere d'un substantiu. Per exemple, upė (riu) és femení, però upelis (riera) és masculí. El gènere neutre no existeix, però hi ha algunes paraules que es poden aplicar a tots dos gèneres. La majoria d'aquestes paraules s'empren per descriure persones amb connotació negativa i acaben en -a, per exemple vėpla (babau), elgeta (rodamón), naktibalda (noctàmbul).

Nombre

[modifica]

La majoria dels substantius tenen singular i plural. El lituà també té el nombre dual, però el seu ús està en retrocés. Hi ha substantius que només tenen forma singular, com pienas (llet), auksas (or), gripas (grip), laimė (sort); i d'altres que només tenen plural, com lubos (sostre), miltai (farina), kelnės (pantaló).

Substantius amb adjectius numerals

[modifica]

En lituà, a diferència de les llengües romàniques i germàniques, un substantiu determinat per un adjectiu numeral canvia segons quin numeral el precedeixi, de manera semblant a com succeeix en rus.

Adjectiu numeral Forma Exemple
1 (tret d'11) Singular 31 litas
2–9 (tret de 12–19) Plural 25 litai
0 et 11–19 genitiu plural 110 litų

111 litų

Declinació

[modifica]

Els substantius tenen cinc declinacions, definides per la flexió al singular del nominatiu i del genitiu.

Alguns substantius d'origen estranger, com per exemple taksi (taxi) o tabu (tabú) són indeclinables.

El locatiu en té uns altres quatre:

  • Inessiu
  • Il·latiu: poc emprat.
  • Al·latiu: emprat només en expressions idiomàtiques.
  • Adessiu: desaparegut al lituà estàndard, només és present en alguns dialectes.
# Flexió al singular exemples Observacions
Nominatiu Genitiu
I -as, -is, -ys -o Vyras (home), medis (arbre), traukinys (tren) Substantius masculins
II -a, -i, -ė -os, -ės Varna (corb), marti (nora), varlė (granota) Tret d'algunes excepcions, substantius femenins
III -is -ies Avis (anyell), dantis (dent), pilis (castell) Substantius masculins i femenins
IV -us -aus Sūnus (fill), skaičius (nombre), medus (mel) Arcaic. Únicament alguns substantius
V -uo, -ė -(en)s, -(er)s Vanduo (aigua), akmuo (pedra), duktė (filla) En retrocés, perquè la primera i la segona declinació s'empren per a aquests substantius

Primera declinació

[modifica]

Masculí: -as, -is, -ys

  vaikas = nen brolis = germà arklys = cavall
  singular plural singular plural singular plural
Nominatiu vaikas vaikai brolis broliai arklys arkliai
Genitiu vaiko vaikų brolio brol arklio arkl
Datiu vaikui vaikams broliui broliams arkliui arkliams
Acusatiu vaiką vaikus brolį brolius arklį arklius
Instrumental vaiku vaikais broliu broliais arkliu arkliais
Locatiu vaike vaikuose brolyje broliuose arklyje arkliuose
Vocatiu vaike vaikai broli broliai arkly arkliai

Observacions:

  • La desinència -e per al vocatiu singular s'aplica únicament als noms comuns, els noms propis tenen la desinència -ai.

Segona declinació

[modifica]

Femení: -a, -ė, -ti

  motina = mare katė = gat pati = dona
  singular plural singular plural singular plural
Nominatiu motina motinos katė katės pati pačios
Genitiu motinos motinų katės kač pačios pačių
Datiu motinai motinoms katei katėms pačiai pačioms
Acusatiu motiną motinas katę kates pačią pačias
Instrumental motina motinomis kate katėmis pačia pačiomis
Locatiu motinoje motinose katėje katėse pačioje pačiose
Vocatiu motina motinos kate katės pati (o pačia) pačios

Observacions:

  • Pati és un dels dos únics substantius que en lituà acaben en -ti. L'altre és marti (nora).

Tercera declinació

[modifica]

Masculí i femení: -is

  vagis = lladre (masc.) akis = ull (fem.)
  singular plural singular plural
Nominatiu vagis vagys akis akys
Genitiu vagies vag akies ak
Datiu vagiui vagims akiai akims
Acusatiu vagį vagis akį akis
Instrumental vagiu vagimis akimi akimis
Locatiu vagyje vagyse akyje akyse
Vocatiu vagie vagys akie akys

Observacions:

  • Hi ha molt poques diferències entre les declinacions femenines i masculines, únicament al datiu i a l'instrumental singular.

Quarta declinació

[modifica]

Masculí: -us, -ius

  sūnus = fill profesorius = professor
  singular plural singular plural
Nominatiu sūnus sūnūs profesorius profesoriai
Genitiu sūnaus sūnų profesoriaus profesor
Datiu sūnui sūnums profesoriui profesoriams
Acusatiu sūnų sūnus profesor profesorius
Instrumental sūnumi sūnumis profesoriumi profesoriais
Locatiu sūnuje sūnuose profesoriuje profesoriuose
Vocatif sūnau sūnūs profesoriau profesoriai

Cinquena declinació

[modifica]

Masculí: -uo

  vanduo = aigua sesuo = germana / duktė = filla
  singular plural singular plural
Nominatiu vanduo vandenys sesuo/duktė seserys/dukterys
Genitiu vandens vandenų sesers/dukters seserų/dukterų
Datiu vandeniui vandenims seseriai/dukteriai seserims/dukterims
Acusatiu vandenį vandenis seserį/dukterį seseris/dukteris
Instrumental vandeniu vandenimis seserimi/dukterimi seserimis/dukterimis
Locatiu vandenyje vandenyse seseryje/dukteryje seseryse/dukteryse
Vocatiu vandenie vandenys seserie/dukterie seserys/dukterys

Observacions:

  • Aquseta declinació té només dos substantius femenins: sesuo (germana) i duktė (filla).

Adjectius

[modifica]

Els adjectius tenen dos nombres: singular i plural. Concorden amb el substantiu en gènere, nombre i cas, i a diferència dels substantius, tenen tres gèneres.

Declinacions

[modifica]

Els adjectius tenen tres declinacions determinades pel nominatiu singular i plural.

Declinacions Flexió al nominatiu singular Flexió al nominatiu plural Exemples
Masculí Femení Masculí Femení
I -(i)as -(i)a -i -os šaltas, šalta (fred), šlapias, šlapia (mullat)
II -us -i -ūs -ios švarus, švari (net), malonus, maloni (agradable)
III -is -iai -ės varinis, varinė (de cuir), laukinis, laukinė (salvatge)
-is -i -ės didelis, didelė (gran)
  geras = bon
  masculí femení
  singular plural singular plural
Nominatiu geras geri gera geros
Genitiu gero gerų geros gerų
Datiu geram geriems gerai geroms
Acusatiu gerą gerus gerą geras
Instrumental geru gerais gera geromis
Locatiu gerame geruose geroje gerose
  gražus = bonic
  masculí femení
  singular plural singular plural
Nominatiu gražus gražūs graži gražios
Genitiu gražaus graž gražios graž
Datiu gražiam gražiems gražiai gražioms
Acusatiu gražų gražius graž gražias
Instrumental gražiu gražiais gražia gražiomis
Locatiu gražiame gražiuose gražioje gražiose
  vidutinis = mitjà
  masculí femení
  singular plural singular plural
Nominatiu vidutinis vidutinisiai vidutinė vidutinisės
Genitiu vidutinio vidutin vidutinės vidutin
Datiu vidutiniam vidutiniams vidutinei vidutinėms
Acusatiu vidutinį vidutinius vidutinę vidutines
Instrumental vidutiniu vidutiniais vidutine vidutinėmis
Locatiu vidutiniame vidutiniuose vidutinėje vidutinėse

Concordança

[modifica]

Per exemple, els substantius gatvė (carrer) i kelias (carretera) amb l'adjectiu tiesus (recte):

  • Tiesi gatvė - tiesios gatvės (singular - plural)
  • Tiesi gatvė - tiesus kelias (femení - masculí)
  • Tiesi gatvė - tiesią gatvę (nominatiu - acusatiu)

La concordança no té lloc al gènere neutre, perquè no n'hi ha cap, de substantiu, neutre. Els adjectius que acaben en -is no tenen pas gènere neutre. La forma neutra dels adjectius en -as s'escriuen com els femenins (-a), tanmateix, l'accentuació és diferent. No tenen ni gènere ni nombre.

Comparació

[modifica]

El lituà distingeix entre cinc graus de comparació. Els tres principals són els mateixos que en català. No hi ha cap irregularitat i tots els adjectius tenen els mateixos sufixos.

Llengua Gènere adjectiu comparatiu superlatiu
Lituà Masculí Geras Gerėlesnis Geresnis Geriausias Pats/visų geriausias
Femení Gera Gerėlesnė Geresnė Geriausia Pati/visų geriausia
Neutre Gera Gerėliau Geriau Geriausia Visų geriausia
Català bon una mica millor millor força millor el millor
Lituà Masculí Gražus Gražėlesnis Gražesnis Gražiausias Pats/visų gražiausias
Femení Graži Gražėlesnė Gražesnė Gražiausia Pati/visų gražiausia
Neutre Gražu Gražėliau Gražiau Gražiausia Visų gražiausia
Català bonic una mica més bonic més bonic força més bonic el més bonic

Pronoms

[modifica]

Pronoms personals

[modifica]

Els pronoms personals (jo), tu (tu), jis (ell) i ji (ella) es declinen de la manera següent:

Nominatiu Genitiu Datiu Acusatiu Instrumental Locatiu
Singular 1a persona manęs man mane manimi manyje
2a persona tu tavęs tau tave tavimi tavyje
3a persona Masculí jis jo jam juo jame
Femení ji jos jai ja joje
Dual 1a persona Masculí mudu mudviejų mudviem mudu mudviem mudviese
Femení mudvi mudvi
2a persona Masculí judu judviejų judviem judu judviem judviese
Femení judvi judvi
3a persona Masculí juodu or jiedu jųdviejų jiedviem juodu jiemdviem juodviese
Femení jiedvi jųdviejų jodviem jiedvi jodviem jiedviese
Plural 1a persona mes mūsų mums mus mumis mumyse
2a persona jūs jūsų jums jus jumis jumyse
3a persona Masculí jie jiems juos jais juose
Femení jos joms jas jomis jose

Pronoms possessius

[modifica]

En lituà els pronoms possessius són indeclinables, són formes antigues del genitiu que han restat fixes.

Lituà Català
mano el meu*
tavo el teu *2
jo el seu *3
jos el seu
mūsų el nostre *4
jūsų el vostre *5
el seu / llur *6
  • - el meu, la meva (la meua), els meus, les meves (les meues); mon, ma, mos, mes
  • - *2 el teu, la teva (la teua), els teus, les teves (les teues); ton, ta, tos, tes
  • - *3 el seu, la seva (la seua), els seus, les seves (les seues); son, sa, sos, ses
  • - *4 el nostre, la nostra, els nostres, les nostres
  • - *5 el vostre, la vostra, els vostres, les vostres
  • - *6 el seu, la seva (la seua), els seus, les seves (les seus); llur, llurs

Verb

[modifica]

Tots els verbs es reparteixen en tres conjugacions:

  • 1a conjugació: és la més corrent. Inclou els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -ati, -oti, -auti, -uoti o en una consonant seguida de -ti (dirbti). També inclou moltes excepcions.
  • 2a conjugació: inclou els verbs l'infinitiu dels quals acaba en -ėti. No té gaires excepcions.
  • 3a conjugació: inclou els verbs acabats en -yti.

A causa de la gran varietat de l'infinitiu, és difícil saber la conjugació d'un verb, així que és preferible assimilar-lo mitjançant la tercera persona del singular del present d'indicatiu i la tercera persona del singular del pretèrit de cada verb. Són les formes citades a la majoria de diccionaris.

Present d'indicatiu

[modifica]

Le présent de l'indicatif est utilisé pour décrire une action présente ou en cours.

  dirbti = treballar norėti = voler skaityti = llegir
Jo dirbu noriu skaitau
Tu dirbi nori skaitai
Ell/a dirba nori skaito
Nosaltres dirbame norime skaitome
Vosaltres dirbate norite skaitote
Ells/es dirba nori skaito

Per exemple: dirbu = jo treballo; (tu) nori = tu vols; skaitome = nosaltres llegim

Pretèrit

[modifica]

El pretèrit s'empra per descriure una acció passada. En funció del context és traduït al català bé pel perfet, bé pel passat simple o perifràstic.

  dirbti = treballar norėti = voler skaityti = llegir
Jo dirbau norėjau skaičiau
Tu dirbai norėjai skaitei
Ell/a dirbo norėjo skaitė
Nosaltres dirbome norėjome skaitėme
Vosaltres dirbote norėjote skaitėte
Ells/es dirbo norėjo skaitė

Per exemple: dirbau = jo vaig treballar* / he treballat; norėjai = tu vas voler *2 / has volgut; skaitėme = nosaltres vam llegir *3 / hem llegit.

  • - jo vaig treballar o treballí
  • - *2 tu vas voler, vares voler o volgueres
  • - *3 nosaltres vam llegir, vàrem llegir o llegírem

Passat iteratiu - imperfet

[modifica]

Aquest temps descriu una acció repetida en el passat. Correspon a l'imperfet català. El lituà és l'única llengua indoeuropea que té un temps propi per expressar la repetició en el passat. La seva construcció és regular:

  • Cal treure la desinència de l'infinitiu -ti.
  • Després cal afegir el sufix -dav-.
  • Finalment la desinència de la primera conjugació.
  dirbti = treballar norėti = voler skaityti = llegir
Jo dirbdavau norėdavau skaitydavau
Tu dirbdavai norėdavai skaitydavai
Ell/a dirbdavo norėdavo skaitydavo
Nosaltres dirbdavome norėdavome skaitydavome
Vosaltres dirbdavote norėdavote skaitydavote
Ells/es dirbdavo norėdavo skaitydavo

Per exemple: dirbdavau = jo treballava

Observacions:

  • La desinència ė de l'infinitiu dels verbs de la segona conjugació esdevé e.

Futur

[modifica]

La seva construcció és regular:

  • Cal treure la desinència -ti de l'infinitiu.
  • Després s'ha d'afegir el sufix -s.
  • Finalment les desinències.
  dirbti = treballar norėti = voler skaityti = llegir
Jo dirbsiu norėsiu skaitysiu
Tu dirbsi norėsi skaitysi
Ell/a dirbs norės skaitys
Nosaltres dirbsime norėsime skaitysime
Vosaltres dirbsite norėsite skaitysite
Ells/es dirbs norės skaitys

Per exemple, dirbsiu = jo treballaré; norėsi = tu voldràs; skaitysime = nosaltres llegirem

Preverbs

[modifica]

Els preverbs s'afegeixen al verb per crear-ne un de nou amb el seu propi significat (com en català prendre, sorprendre, reprendre, suspendre, aprendre). La majoria dels prefixos tenen un sentit restrictiu que dona al sentit del verb original una direcció, un sentit particular, un límit en el temps... El preverb dona sovint un sentit aspectual perfectiu.

  • ap-: al voltant (direcció, perfectiu)
  • api-: variant d'ap davant b o p
  • at-: des de (procedència, lloc, perfectiu)
  • ati-: variant d'at davant d o t
  • į-: dins (interior, perfectiu), ser capaç de (imperfectiu)
  • iš-: fora (direcció, de vegades perfectiu)
  • nu-: allunyament (direcció)
  • -pa-: una mica, un temps (imperfectiu), sota (direcció, perfectiu)
  • per-: a través (lloc, perfectiu), totalment (perfectiu)
  • pra-: per (direcció, pefectiu), començant (temps, perfectiu estrany)
  • pri-: alt, cap a (direcció, lloc, perfectiu), molt (de vegades perfectiu)
  • su-: de tot arreu (procedència), junts (lloc, perfectiu), fins a (temps, perfectiu), totalment (acció llarga, perfectiu)
  • už-: darrere (direcció, perfectiu)
  • už-: sota (direcció, lloc), totalment (acció curta, perfectiu)
  • ne- i be-: també són prefixos verbals, però creen formes diferents d'un verb i no pas verbs diferents. Ne- crea una forma negativa de verb, però be- precisa que l'acció es pot interrompre. Ne- i be- poden fer-se servir davant de tots els prefixos, ne- pot també prefixar be-, i es crea el prefix nebe-. Be- s'empra més sovint als participis i semiparticipis per marcar que l'acció principal en la frase no és sincrònica amb l'acció del participi.
  • Tret del cas de nebe- mai no poden haver-hi dos prefixos davant d'un verb.

Vegeu també

[modifica]