Grambusa
| ||||
| Tipus | illa i assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Grècia | |||
| Administració descentralitzada | Administració descentralitzada de Creta | |||
| Regió | Regió de Creta | |||
| Unitat perifèrica | unitat perifèrica de Khanià | |||
| Municipi | municipi de Kissamos | |||
| Població humana | ||||
| Població | 0 (2011) (0 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 0,722 km² | |||
| Mesura | 1,16 ( ) × 1,26 ( ) km | |||
| Banyat per | mar Mediterrània | |||
L'illa de Grambusa o Imeri Grambusa (grec: Γραμβούσα [ɣra'busa] o Ημερη Γραμβούσα ['imeɾi ɣra'busa]) és vora de la població de Kíssamos, al nord-oest de l'illa de Creta.
Té un castell del temps del domini venecià, i va ser un dels últims reductes venecians durant la conquesta turca de Creta, com les altres fortaleses de Suda i Spinalonga. Els turcs van ocupar el castell el 1691, després d'una traïció del mercenari de la Giocca a canvi d'un bon suborn. Durant la Guerra d'independència de Grècia va ser una base de pirates grecs.[1]
Actualment, és visitada per milers de turistes cada any per la seva badia amb aigües de color turquesa i el seu llac de Balos. A l'estiu, hi ha vaixells que fan el viatge des de Trachilos, el port de Kastelli Kissamú.
Cap al nord de Grambusa, hi ha una altra illa deshabitada anomenada Agria Grambusa (Αγρια Γραμβούσα), que es traduiria per la Grambusa salvatge.
Bibliografia
[modifica]- Δετοράκη, Θεοχάρη. «Η Τουρκοκρατία στην Κρήτη». A: Κρήτη. Ιστορία και Πολιτισμός. 2 (en grec). Ηρακλείου: Βικέλαια Μοντική Βιβλιοθήκη Ηρακλείου, 1988.
- ↑ Δετοράκη, 1988, p. 381-383.