Vés al contingut

Gran Llac de l'Esclau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretGran Llac de l'Esclau
(mis) Tinde'e
(chp) Tu Nedhé
(dgr) Tıdeè
(den) Tucho Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllac glacial Modifica el valor a Wikidata
Localització
País de la concaCanadà Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaTerritoris del Nord-oest (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 61° 40′ 00″ N, 114° 00′ 00″ O / 61.666666666667°N,114°O / 61.666666666667; -114
Afluents
riu Slave
Lockhart River (en) Tradueix
Taltson River (en) Tradueix
Little Buffalo River (en) Tradueix
Buffalo River (en) Tradueix
Hay River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EfluentMackenzie Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del riu Mackenzie Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud156 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat614 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió109 (amplada) × 480 (longitud) km
Perímetre3.057 km Modifica el valor a Wikidata
Superfície27.209 km² Modifica el valor a Wikidata
Superfície de conca hidrogràfica971.001 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Volum1.580.000 hm³ Modifica el valor a Wikidata

El Gran llac de l'Esclau[1][2] (en anglès: Great Slave Lake, en francès: Grand lac des Esclaves, conegut tradicionalment com a Tıdeè en Tłı̨chǫ Yatıì (Dogrib),[3] Tinde’e en Wıìlıìdeh Yatii/Tetsǫ́t’ıné Yatıé (Dogrib/Chipewyan),[4] Tu Nedhé en Dëne Sųłıné Yatıé (Chipewyan),[5] i Tucho en Dehcho Dene Zhatıé (Slavey),[6]) és el segon llac més gran dels territoris del Nord-oest del Canadà (després del Gran llac dels Ossos). És el llac més profund de l'Amèrica del Nord,[7] amb 41 m de fondària mitjana i 614 m de fondària màxima. Ocupa una superfície de 27.200 km².[8] El seu volum és de 1.580 km³.[9] Entre les ciutats dels voltants hi ha: Yellowknife, Fort Providence, Hay River i Fort Resolution. A la banda est, només es troba la comunitat de Lutselk'e, un poblet de 350 habitants, la majoria de l'ètnia chipewyan.

El llac comparteix el seu nom amb els pobles de les Primeres Nacions de la família Dene anomenats Slavey pels seus enemics els Cree. Les ciutats situades al llac inclouen (en el sentit de les agulles del rellotge des de l'est) Łutselk'e, Fort Resolution, Hay River, Hay River Reserve, Behchokǫ̀, Yellowknife, Ndilǫ i Dettah. L'única comunitat de l'East Arm és Łutselk'e, un llogaret d'unes 350 persones, en gran part pobles indígenes Chipewyan de la Nació Dene, i el campament d'hivern abandonat i la Companyia de la Badia de Hudson després de Fort Reliance. Al llarg de la riba sud, a l'est del riu Hay hi ha la mina abandonada de Pine Point i la ciutat de Pine Point. El caçador de pells Samuel Hearne explorà la zona el 1771.

En la dècada de 1930, s'hi descobrí or pels voltants i es fundà Yellowknife, la capital dels territoris del Nord-oest.

Història

[modifica]

Els pobles indígenes van ser els primers pobladors al voltant del llac després de la retirada del gel glacial. L'evidència arqueològica ha revelat diversos períodes diferents de la història cultural, incloses les Cultures Plano (8.000 anys abans de l'actualitat), la tradició arcaica de l'escut (6.500 anys), la tradició de les petites eines àrtiques (3.500 anys) i la tradició de Taltheilei Shale (2.500 anys abans del present). Cada cultura ha deixat una empremta diferent en el registre arqueològic segons el tipus o la mida de les eines lítiques.[10]

El Gran Llac de l'Esclau es va posar als mapes europeus durant l'aparició del comerç de pells cap al nord-oest des de Badia de Hudson a mitjans del segle xviii. El nom Gran Escla" prové de la traducció a l'anglès de l’exònim cree, Awokanek (esclavitud), que van anomenar Dene Tha. Els esclaus eren tribus dene que vivien a la riba sud del llac en aquella època.[11][12][13] Com que els exploradors francesos tractaven directament amb els comerciants crees, el gran llac es va anomenar Grand lac des Esclaves.[14]

A la dècada del 1930, es va descobrir or al braç nord del Gran Llac dels Esclaus, donant lloc a l'establiment de Yellowknife, que es convertiria en la capital del NWT. El 1960, es va construir una carretera per a totes les temporades al voltant del costat oest del llac, originalment una prolongació de l’autopista Mackenzie, però ara coneguda com a Yellowknife Highway o Highway 3. El 24 de gener de 1978, un satèl·lit de reconeixement oceànic de radar soviètic, anomenat Cosmos 954, construït amb un reactor nuclear a bord va caure de l'òrbita i es va desintegrar. Trossos del nucli nuclear van caure als voltants del Gran Llac de l'Esclau. Alguns dels residus nuclears van ser recuperats per una operació militar conjunta de les Forces Armades del Canadà i les Forces Armades dels Estats Units anomenada Operació Morning Light.[15]

Canvi de nom suggerit

[modifica]

A finals de la dècada de 2010, molts topònims dels Territoris del Nord-oest van ser restaurats amb els seus noms indígenes. S'ha suggerit que el llac també sigui rebatejat, sobretot per la menció de l'esclavitud. «El Gran Llac de l'Esclau és en realitat un nom molt terrible, tret que siguis un defensor de l'esclavitud», diu Dëneze Nakehk'o, educadora dels Territoris del Nord-oest i membre fundador de l'organització de les Primeres Nacions Dene Nahjo. «És un lloc preciós. És majestuós; és enorme. I realment no crec que el nom actual del mapa sigui adequat per a aquest lloc». Ha suggerit Tu Nedhé, el nom Dene Soline per al llac, com a alternativa.[16] També s'ha suggerit Tucho, el terme Dehcho Dene per al llac.[17]

Geografia i història natural

[modifica]
Conca de drenatge del riu Mackenzie que mostra la posició del Gran Llac de l' Esclau a l'Àrtic canadenc occidental

Els rius Hay, Slave, Lockhart i Taltson són els seus principals afluents. És drenat pel riu Mackenzie. Tot i que la costa occidental està boscosa, la costa est i el braç nord són semblants a la tundra. Les costes sud i est arriben a la vora de l’escut canadenc. Juntament amb altres llacs com el Gran Ós i Athabasca, és un romanent del vast llac glacial McConnell.

El llac té un litoral molt irregular. El braç est del Gran Llac de l'Esclau està ple d'illes i la zona es troba dins de la proposta de reserva del parc nacional Thaidene Nene. La península de Pethei separa l'East Arm en McLeod Bay al nord i Christie Bay al sud. El llac està almenys parcialment congelat durant una mitjana de vuit mesos a l'any.

La part occidental principal del llac forma un bol moderadament profund amb una superfície de 18.500 km i un volum de 596 km³ . Aquesta part principal té una profunditat màxima de 187,7 m i una profunditat mitjana de 32,2 m.[18] A l'est, la badia de McLeod (62° 52′ N, 110° 10′ O / 62.867°N,110.167°O / 62.867; -110.167 (McLeod Bay, Great Slave Lake)) i la badia Christie (62° 32′ N, 111° 00′ O / 62.533°N,111.000°O / 62.533; -111.000 (Christie Bay, Great Slave Lake)) són molt més profundes, amb una profunditat màxima registrada a la Christie de 614 m.[19]

En algunes de les planes que envolten el Gran Llac de l'Esclau, s'han format pantans poligonals clímax, l'etapa de successió inicial a la qual sovint consisteix l’avet negre pioner.[20]

Al sud del Gran Llac dels Esclaus, en un racó remot del Parc Nacional Wood Buffalo, hi ha la serralada d'estiu de la grua blanca, un lloc de nidificació d'un ramat de grues blancs, descobert el 1954.[21]

Ecologia

[modifica]

El riu Slave proporciona a la conca alts nivells de nutrients; en conseqüència, juntament amb una absència general de contaminació i espècies invasores, el llac és ric en vida aquàtica en relació amb el seu bioma. Les espècies de peixos són el coregonus clupeaformis, el salvelinus namaycush, l'stenodus nelma, el lluç i el sander vitreus, el cisco, la lota, el Pungitius pungitius, l'espinosa i també el Catostomus catostomus. El peix blanc del llac gaudeix dels nivells més alts, seguit del cisco i les ventoses. El canvi climàtic, concretament la reducció dels temps de cobertura de gel, està afectant les poblacions d'aquestes espècies. Els copèpodes també són freqüents al llac.[22][23]

Mases d'aigua i afluents

[modifica]

Els rius que desemboquen al Gran Llac de l'Esclau són (en el sentit de les agulles del rellotge des de la comunitat de Behchokǫ̀):[24][25]

  • Riu Emile
  • Riu Snare
  • Riu Wecho
  • Riu Stagg
  • Riu Yellowknife
  • Riu Beaulieu
  • Riu Waldron
  • Riu Hoarfrost
  • Riu Lockhart
  • Riu Snowdrift
  • Riu La Loche
  • Riu Thubun
  • Terhul
  • Taltson
  • Slave
  • Little Buffalo
  • Buffalo
  • Hay
  • Mosquito Creek
  • Duport
  • Marian Lake
  • North Arm
  • BadiaYellowknife
  • Badia Resolution
  • Badia Deep
  • Badia McLeod
  • Badia Christie
  • Sulphur Cove
  • Presqu'ile Cove
  • Rocher
  • Frank Channel

El Great Slave Lake té una carretera de gel coneguda com la carretera de gel de Dettah. És un 6.5 km (4,0 mi) carretera que connecta la capital dels Territoris del Nord-oest de Yellowknife amb Dettah, una petita comunitat de pescadors de les Primeres Nacions també als Territoris del Nord-oest. Per arribar a la comunitat a l'estiu el trajecte és de 27 km per l’Ingraham Trail.

Badia de Yellowknife l'abril de 2012. La fusió superficial comença a dificultar el transport entre les cases flotants prop de l'illa de Jolliffe.

Ice Lake Rebels

[modifica]

Del 2014 al 2016, Animal Planet va emetre una sèrie documental anomenada Ice Lake Rebels. Té lloc al llac Great Slave i detalla la vida dels navegants al llac.[26]


Geografia i història natural

[modifica]

Els tributaris principals d'aquest llac són els rius Hay, Slave i Taltson. És drenat pel riu Mackenzie. Mentre la zona oest està coberta de bosc, a la zona est hi ha tundra. Es va originar com a llac glacial. Està almenys parcialment glaçat durant uns 8 mesos de l'any. Durant l'hivern, el glaç és prou dur per a permetre-hi el pas de camions pesants.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Gran Llac de l'Esclau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Gran Llac de l'Esclau». ésAdir. [Consulta: 13 gener 2023].
  3. ↑ «Kw'ahtidee Jimmy Bruneau». NWT Literary Council. [Consulta: 10 febrer 2021].
  4. ↑ Indigenous Risk Perceptions and Land-Use in Yellowknife, NT
  5. ↑ Wohlberg, Meagan. «We Are T'satsąot'inę: Renaming Yellowknife». Edge North. Arxivat de l'original el 2021-08-27. [Consulta: 10 febrer 2021].
  6. ↑ Cohen, Sidney. «Big Lake». Up Here. [Consulta: 10 febrer 2021].
  7. ↑ Hebert, Paul Encyclopedia of Earth, 2007 [Consulta: 7 desembre 2007].
  8. ↑ «Distance Calculator». [Consulta: 11 febrer 2024].
  9. ↑ Schertzer, William M.; Rouse, Wayne R.; Blanken, Peter D.; Walker, Anne E. Journal of Hydrometeorology, 4, 4, 8-2003, pàg. 650. Bibcode: 2003JHyMe...4..649S. DOI: 10.1175/1525-7541(2003)004<0649:OMAEBH>2.0.CO;2 [Consulta: 21 gener 2011]. «The surface area of Great Slave Lake is 27,200 km² with a total volume of 1,070 km³ (van der Leeden et al. 1990)»
  10. ↑ W.C. Noble (1981) "Prehistory of the Great Slave Lake and Great Bear Lake Region," In: Handbook of the North American Indians - Subarctic, Volume Six. Smithsonian Institution.
  11. ↑ Waldman, Carl (2006). Facts on File Library of American History - Encyclopedia of Native American tribes. Infobase Publishing. p. 275. ISBN 9781438110103
  12. ↑ Pritzker, Barry (2000). A Native American encyclopedia: history, culture, and peoples. Oxford University Press. p. 512. ISBN 9780195138979
  13. ↑ «Yellowknife hotel with 'slave' in name stokes conversation on reclaiming Indigenous names».
  14. ↑ Alexander Mackenzie. Voyages from Montreal, on the River St. Lawrence, through the continent of North America, to the Frozen and Pacific Oceans; in the years 1789 and 1793. With a preliminary account of the rise, progress, and present state of the Fur Trade of that country. London: Printed for T. Cadell, Jun, and W. Davis, Stand; Cobbett and Morgan, Pall-Mall; and W. Creech, at Edinburgh, by R. Noble, Old Bailey, 1801. pg. 3, footnote.
  15. ↑ Quentin Bristow. «Operation Morning Light». Natural Resources Canada. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 24 gener 2007].
  16. ↑ «Goodbye Great Slave Lake? Movement to decolonize N.W.T. maps is growing». CBC News, 21-06-2016 [Consulta: 11 novembre 2020].
  17. ↑ Cohen, Sidney «Big Lake». Up Here, 5, 9-2020 [Consulta: 11 novembre 2020].
  18. ↑ Schertzer, William M.; Rouse, Wayne R.; Blanken, Peter D.; Walker, Anne E. «Over-Lake Meteorology and Estimated Bulk Heat Exchange of Great Slave Lake in 1998 and 1999». Journal of Hydrometeorology. American Meteorological Society, 4, 8-2003, pàg. 650. Bibcode: 2003JHyMe...4..649S. DOI: 10.1175/1525-7541(2003)004<0649:OMAEBH>2.0.CO;2 [Consulta: 21 gener 2011]. «The surface area of Great Slave Lake is 27,200 km2 with a total volume of 1,070 km3 (van der Leeden et al. 1990)»
  19. ↑ Hebert, Paul «Encyclopedia of Earth». Environmental Information Coalition, National Council for Science and the Environment, 2007 [Consulta: 7 desembre 2007].
  20. ↑ . 
  21. ↑ Johnsgard, Paul Papers in Ornithology, 2-1982 [Consulta: 20 gener 2007].
  22. ↑ [enllaç sense format] https://nwtdiscoveryportal.enr.gov.nt.ca/geoportaldocuments/REPORT_-_2011_12_DFO_(TALLMAN_JANJUA)_-_CIMP116_-_GSL_PLAIN_LANGUAGE.pdf
  23. ↑ «Great Slave Lake | the Canadian Encyclopedia».
  24. ↑ «Natural Resources Canada-Canadian Geographical Names (Great Slave Lake)». [Consulta: 20 desembre 2014].
  25. ↑ «Atlas of Canada Toporama». [Consulta: 20 desembre 2014].
  26. ↑ «Ice Lake Rebels». [Consulta: 23 setembre 2015].

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Llac de l'Esclau
  • Canada. (1981). Sailing directions, Great Slave Lake and Mackenzie River. Ottawa: Dept. of Fisheries and Oceans. ISBN 0660110229.
  • Gibson, J. J., Prowse, T. D., & Peters, D. L. (2006). Partitioning impacts of climate and regulation on water level variability in Great Slave Lake. Journal of Hydrology. 329 (1), 196.
  • Hicks, F., Chen, X., & Andres, D. (1995). Effects of ice on the hydraulics of Mackenzie River at the outlet of Great Slave Lake, N.W.T.: A case study. Canadian Journal of Civil Engineering. Revue Canadienne De G̐ưenie Civil. 22 (1), 43.
  • Kasten, H. (2004). The captain's course secrets of Great Slave Lake. Edmonton: H. Kasten. ISBN 097366410X.
  • Jenness, R. (1963). Great Slave Lake fishing industry. Ottawa: Northern Co-ordination and Research Centre. Dept. of Northern Affairs and National Resources.
  • Keleher, J. J. (1972). Supplementary information regarding exploitation of Great Slave Lake salmonid community. Winnipeg: Fisheries Research Board, Freshwater Institute.
  • Mason, J. A. (1946). Notes on the Indians of the Great Slave Lake area. New Haven: Published for the Department of Anthropology, Yale University, by the Yale University Press.
  • Sirois, J., Fournier, M. A., & Kay, M. F. (1995). The colonial waterbirds of Great Slave Lake, Northwest Territories an annotated atlas. Ottawa, Ont: Canadian Wildlife Service. ISBN 0662238842.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gran_Llac_de_l%27Esclau&oldid=33983893»