Gran Mesquita de Salé
| |||||
| Tipus | mesquita  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | Salé (Marroc) | ||||
| |||||
| Història | |||||
| Creació | 1028 (Gregorià) | ||||
La Gran Mesquita de Salé (àrab: الجامع الأعظم, al-Jāmiʿ al-Aʿẓam), també coneguda com Mesquita al-Tal'a, és la mesquita aljama de la ciutat de Salé, al Marroc. Amb una superfície de 5.070 m², és la tercera mesquita més gran del Marroc i la van construir entre el 1028 i el 1029.[1] Ha estat destruïda i reconstruïda algunes vegades. Fou erigida en els estils arquitectònics almoràvit i almohade i tenia nou arcs.[2] Va ser severament danyada en el Bombardeig de Salé del 1851, i la tancaren breument durant el Protectorat colonialista francés.
Història
[modifica]La Gran Mesquita de Salé fou edificada sota les ordres de Tamim ibn Ziri, cap de la tribu amaziga dels Banu Ifran, els 1028 i 1029, i la restauraren i ampliaren al 1196 sota les ordres del califa almohade Abu-Yússuf Yaqub al-Mansur, i això la va convertir en la tercera mesquita més gran del Marroc, després de la Mesquita de Hassan II de Casablanca i la mesquita de la Universitat d'al-Qarawiyyin de Fes.[3]
Segons l'historiador Abd Al-Mun'im Al-Hasidi, 700 esclaus francs, és a dir cristians, varen participar-ne en la reconstrucció sota les ordres d'al-Mansur, i la reconstrucció hi afegí una madrassa en l'àrea circumdant i va subministrar un lloc amb aigua que venia de la font In Barka a la Mamora.[3] El 1260, va ocórrer la batalla de Salé entre la flota del rei Alfons X de Castella i els habitants del port marroquí de Salé durant el Sultanat marínida. La ciutat fou ocupada per les forces castellanes i 3.000 dones, xiquets i xiquetes i ancians de la ciutat foren aplegats a la mesquita i conduïts com a esclaus a Sevilla.[1]
El 1851, Salé fou bombardejada per les forces franceses de Napoleó III al comandament de l'almirall Louis Dubourdieu, i la mesquita fou severament danyada per sis bales de canó.[4]
Durant el govern colonial francés sobre el Marroc, la mesquita s'utilitzà per a reunions independentistes en la dècada dels 1930, dirigida per persones com ara Said Hajji, Ahmed Maâninou, Boubker el-Kadiri i Abu Bakr Zniber.[5]
Era el lloc perfecte per a despertar la consciència del sentiment sobiranista de la població. Més tard, el protectorat colonial francés va tancar-la per a evitar el ressorgiment independentista.[5][6]
Arquitectura
[modifica]
La Gran Mesquita de Salé té planta trapezoidal, com és habitual en els temples almohades, i conté nou portes que inclouen:[7]
- la principal, al mur de l'alquibla,[7] i
- la monumental, decorada amb arcs polilobulats fets amb pedra de Salé.[8]
El minaret, després d'haver sofert diversos atacs, el va reconstruir el soldà Mulay Adderrahman ibn Hicham al 1840, seguint l'arquitectura i disseny amb què s'havia edificat originàriament.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Mrini, Driss; Alaoui. Salé: cité millenaire (en francés). Rabat: Editions Eclat, 1997, p. 45-46. ISBN 9789981999503.
- ↑ «Great Mosque of Salé». Wassila. Arxivat de l'original el 2 de desembre de 2014. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «وزارة الأوقاف و الشؤون الإسلامية». Islamic Morocco. Arxivat de l'original el 24 de febrer de 2011. [Consulta: 23 novembre 2014].
- ↑ Muḥammad bin 'Alī Dukkālī. Al-Ithaf Al Wajiz, Tarikh Al-Adwatayn (en àrab). Salā, al-Maghrib: al-Khizānah al-ʻIlmīyah al-Ṣabīḥīyah, 1986. OCLC 427353826.
- ↑ 5,0 5,1 ʻAbd al-Raʼūf ibn ʻAbd al-Raḥmān Ḥajjī. Saïd Hajji: naissance de la presse nationale Marocaine. Lebonfon Inc., 2007. ISBN 9780973223613. OCLC 183181000.
- ↑ ; Hajji «Saïd Hajji: Naissance de la presse nationale marocaine» (en francés). Book-mepatnat [Consulta: 18 desembre 2018].
- ↑ 7,0 7,1 «La Grande Mosquée de Salé». www.wasilla.ma. Arxivat de l'original el 5 de gener de 2022. [Consulta: 18 desembre 2018].
- ↑ 8,0 8,1 «Les mosquées de Salé». www.selwane.com. Arxivat de l'original el 6 de març de 2016. [Consulta: 29 juny 2012].