Gran Pont de Danyang–Kunshan
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (zh-hans) 丹昆特大桥  | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Pont de bigues, pont ferroviari i pont de formigó armat | ||||
| Construcció | 30 juny 2011 | ||||
| Obertura | 30 juny 2011 | ||||
| Característiques | |||||
| Mesura | 164,8 ( ) km × 80 ( ) m | ||||
| Hi passa | Beijing–Shanghai high-speed railway (en)  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Jiangsu (RP Xina) | ||||
| |||||
.JPG)
El Gran Pont de Danyang–Kunshan és el pont més llarg del món a 1 de juny de 2012.[1][2] Es tracta d'un llarg viaducte de 164,8 quilòmetres sobre el qual s'assenta la línia d'Alta Velocitat Pequín-Xangai.[3][4][5]
El pont està situat entre Xangai i Nanquín, a l'est de la província xinesa de Jiangsu. Inclou una secció de 9 quilòmetres de longitud sobre l'aigua que travessa el llac Yangcheng a Suzhou. Es troba en el delta del riu Iang-Tsé, on és característica la geografia d'arrossars, terres baixes, rius i llacs. El pont corre paral·lel uns quinze quilòmetres més o menys al sud del riu Iang-Tsé.
Va ser acabat l'any 2010 i inaugurat en 2011, donant ocupació durant la seva construcció a unes 10 000 persones i va tenir un cost d'uns 8,5 bilions de dòlars.[5][6]
Història
[modifica]La línia d'alta velocitat es va estendre sobre un pont per ocupar menys terreny a la zona densament poblada i escurçar el temps de construcció de la línia. A diferència d'una línia ferroviària terrestre, el pont requereix només 10,9 hectàrees de terreny per quilòmetre de línia en lloc de 28.4 hectàrees (0.284 km2).[7] L'ús de peces uniformes prefabricades redueix l'esforç de planificació i permet una producció eficient.
El període de construcció va ser de quatre anys, de vegades amb més de deu mil persones treballant al lloc de construcció. El primer de més de dos mil pilars es va abocar el 7 d'abril de 2008. Les bigues calaix buides es van produir en quatre plantes de producció al llarg de la ruta, es van portar al lloc d'instal·lació a la secció del pont que ja s'havia construït i es van col·locar als pilars allà per una grua especial. De vegades, cada instal·lació de producció completava més de dues bigues per dia.[8] El 24 de maig de 2009 es va utilitzar l'última biga calaix. Els treballs de col·locació de via van finalitzar el 6 de novembre del 2010 i el 30 de juny del 2011 es va iniciar l'operació de la línia d'alta velocitat. El cost de construcció va ser de 8.500 milions de dòlars estatunidencs.[9]
Estructura
[modifica]El pont Danyang-Kunshan és un pont de bigues calaix de 32 m de llarg i uns quants components més llargs, que es van utilitzar per sortejar carreteres, vies fèrries o cossos d'aigua mitjançant ponts de bigues d'alçada variable construïts amb formigó pretensat.[10] El mètode que es va utilitzar per construir-lo va ser lús de segments prefabricats col·locats sobre la biga de llançament.[11] Té una longitud de 164,8 km i té un abast màxim de 80 m.
Disseny
[modifica]
La China Road and Bridge Corporation (CRBC), filial de China Communications Construction Company, va dissenyar i construir el pont. És una empresa finançada pel govern xinès que originalment formava part de l'Oficina d'Ajuda Exterior del Ministeri de Comunicacions de la Xina. Aquesta empresa lidera importants projectes d'enginyeria civil a la Xina com carreteres, ferrocarrils, ponts, ports i túnels.[12]
Falsa polèmica
[modifica]Una polèmica a lxarxa afirma que el Gran Pont Danyang-Kunshan d'alguna manera "prova" que la Terra és plana. En realitat, es tracta només d'una afirmació sense proves, difosa com un engany. El pont és un viaducte amb molts trams curts i, per tant, tenir en compte la corba de la Terra és menys crític que en el cas dels ponts de llarg abast. No obstant això, està construït seguint la curvatura de la Terra.
Com a nota addicional, la imatge del pont que es va difondre a les comunitats de la Terra plana no correspon al Gran Pont Danyang-Kunshan, sinó al pont de la badia de Hangzhou o al pont de la badia de Jiaozhou. Cap d'aquests dos està relacionat amb el Gran Pont Danyang-Kunshan. Aquestes comunitats només disposen d'imatges incorrectes dels ponts, preses des d'angles inadequats per observar la curvatura. A part d'això, no tenen res que doni suport a la seva afirmació.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «http://expertscolumn.com». Arxivat de l'original el 21 de maig de 2012. [Consulta: 1r juny 2012].
- ↑ «http://www.guinnessworldrecords.com». Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 1r juny 2012].
- ↑ Longest bridge Arxivat 2017-01-15 a Wayback Machine., Guinness World Records. Consultat el juliol 2011.
- ↑ Chris Buckley «China’s New Bridges: Rising High, but Buried in Debt China has built hundreds of dazzling new bridges, including the longest and highest, but many have fostered debt and corruption». The New York Times [Hunan], 10-06-2017, p. A6. «La Xina també té el pont més llarg del món, el gran pont Danyang-Kunshan de 102 milles, un viaducte ferroviari d'alta velocitat que va paral·lel al riu Iang-Tsé, i està a punt de finalitzar el pont marítim més llarg del món, un pont tirant-se de 14 milles. creuant el delta del riu Pearl, part d'un pont de 22 milles i un túnel que connecta Hong Kong i Macau amb la Xina continental.» Arxivat 2017-06-10 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 «Danyang Kunshan Grand Bridge, the Longest Bridge». expertscolumn.com, 12-09-2011. Arxivat de l'original el 2012-02-18.
- ↑ «Danyang-Kunshan Grand Bridge» (en anglès). Arxivat de l'original el 2022-09-27. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ Chinese bullet trains depend on mega Arxivat 2024-05-17 a Wayback Machine. en Asia Times
- ↑ Chinesisch, Changzhou to Danyang World Rail Longbridge Dan Kunte Bridge girder completed ahead of schedule
- ↑ Danyang Kunshan Grand Bridge, the Longest Bridge by Muhammad Farooq in Experts Column
- ↑ Pont Danyang- Kunshan Arxivat 2024-05-17 a Wayback Machine. en Structurae
- ↑ Voussoirs préfabriqués posés à la poutre de lancement Arxivat 2024-05-17 a Wayback Machine. en Structurae
- ↑ on, Mark Benson. «El més llarg del món - Danyang Kunshan Grand Bridge» (en català). Arxivat de l'original el 2020-01-30. [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ «Danyang–Kunshan Grand Bridge» (en anglès americà), 12-01-2022. Arxivat de l'original el 2024-05-31. [Consulta: 31 maig 2024].
Bibliografia addicional
[modifica]- Chen, Wai-Fah; Duan, Lian. Handbook of International Bridge Engineering, 11. 10. 2013. ISBN 978-1-4398-1029-3. Arxivat 2024-06-02 a Wayback Machine.
- Chen, Fujiang «Long-Term Settlement Process Prediction for Soft-Clay Pile Foundation Considering Creep Effect». Electronic Journal of Geotechnical Engineering, 2016 [Consulta: 21 gener 2017].
- Brunlees, James. W. Clowes. Description of the Iron Viaducts Erected Across the Tidal Estuaries of the Rivers Leven and Kent, in Morecambe Bay, for the Ulverstone and Lancaster Railway.
- Haskoll, W. D.. Lockwood. Examples of Bridges and Viaducts: From the Contract-working Drawings Or Admeasurements of Select Works. With the Addition of Upwards of 550 Estimates and the Practice of Setting Out Works.
- Waddell, John Alexander Low. Selden G. Spencer. Iron Viaducts for Highways.
- Campin, Francis. Crosby Lockwood and Son. Iron & Steel Bridges and Viaducts: A Practical Treatise Upon Their Construction: for the Use of Engineers, Draughtsmen, and Students.
- Ruddock, Ted. Ashgate Variorum. Masonry Bridges, Viaducts and Aqueducts. ISBN 9780860787518.
- Lewis, Brian. Ian Allan. Brunel's Timber Bridges and Viaducts. ISBN 9780711032187.
- Solomon, Brian. Voyageur Press. North American Railroad Bridges. ISBN 9781610604581.
- Alderman, Bob. Crowood. Building Bridges and Viaducts for Model Railways. ISBN 9781847978196.
- «Beijing-Shanghai high-speed train makes debut». The Independent, 30-06-2011. Arxivat de l'original el 1 de juliol de , 2011 [Consulta: 30 juny 2011].
- «Beijing to Shanghai Railway: diary of a 4h 48m journey», 30-06-2011. Arxivat de l'original el de juliol 13, 2023. [Consulta: 30 juny 2011].
- «High-Speed Train Links Beijing, Shanghai», 30-06-2011. Arxivat de l'original el de novembre 20, 2017. [Consulta: 30 juny 2011].
- «京沪高铁迎来10岁生日 多项成绩等你检阅». Xinhua News. Arxivat de l'original el 1 de juliol de , 2021. [Consulta: 6 desembre 2021].
- «京沪高铁迎来10岁生日 多项成绩等你检阅». Xinhua News. Arxivat de l'original el 1 de juliol de , 2021. [Consulta: 6 desembre 2021].
- «zh:京沪高铁19日起铺轨 全程不到四小时-新闻频道-和讯网». Zhang Chunjie (张纯洁). Arxivat de l'original el 1 de juliol de 3, 2011. [Consulta: 30 juny 2011].
- «京沪京杭动车下月开行卧铺». The Beijing News, 25-11-2008. Arxivat de l'original el 2009-05-16.
- «zh:京沪高铁列车开始试跑 最快4小时48分跑完全程_财经频道_凤凰网». Finance.ifeng.com. Arxivat de l'original el 20 de juliol de 2011. [Consulta: 30 juny 2011].
- «京沪高铁明提速 "复兴号"将在中途超车"和谐号"». Arxivat de l'original el 2018-12-17. [Consulta: 3 desembre 2018].
- «Còpia arxivada». companies.caixin.com. Arxivat de l'original el 2022-10-21 [Consulta: 9 ocubre 2017].
- «China Focus: Beijing-Shanghai railway speed rises to 350 kph - Xinhua | English.news.cn». www.xinhuanet.com. Arxivat de l'original el 29. 06. 2018. [Consulta: 29 juny 2018].
- «Beijing-Shanghai railway operator gains 39 per cent on stock debut» (en anglès). South China Morning Post, 16-01-2020. Arxivat de l'original el 2021-09-06. [Consulta: 8 juny 2021].
- Zhang, Shuguang. China Railway Press. zh:京沪高速铁路系统优化研究 (en xinès), Febrer 2009, p. 10. ISBN 978-7-113-09517-8.
- Wang, Bin «20世纪初胶济与津浦铁路的连接问题及相关思考». 中国科技史杂志, 33, 10-07-2012, pàg. 355. Arxivat de l'original el 2018-12-16 [Consulta: 19 maig 2024].
- «Beijing-Shanghai High Speed Line Operated by Chinese Railways». Railway Technology. Arxivat de l'original el June 7, 2011. [Consulta: 30 juny 2011].
- «Rail track beats Maglev in Beijing–Shanghai High Speed Railway», 18-01-2004. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2012. [Consulta: 30 juny 2011].
- «Beijing-Shanghai High-Speed Line, China». Railway-technology.com. Arxivat de l'original el June 7, 2011. [Consulta: 30 juny 2011].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Pont Danyang–Kunshan Arxivat 2019-07-25 a Wayback Machine., a Google Earth
- Foto de Google Maps