Gran quaresma
| |||
| Tipus | Quaresma  | ||
|---|---|---|---|
| Religió | cristianisme oriental | ||
La gran quaresma[1] (grec: Μεγάλη Τεσσαρακοστή, Megali Tessarakostí) o gran dejuni[1] (grec: Μεγάλη Νηστεία, Megali Nistia) és el període de dejuni més important de l'any eclesiàstic de nombroses denominacions del cristianisme oriental. El seu propòsit és preparar els cristians per a la Pasqua, la festa més important de l'any eclesiàstic.
La gran quaresma té els mateixos orígens que la quaresma del cristianisme occidental i hi té molts punts en comú. Hi ha diferències pel que fa a la cronologia de la quaresma, a banda del còmput de la data de Pasqua i les pràctiques associades, tant en la litúrgia pública com en els actes de fe privats.
Habitualment, la Pasqua oriental cau després de l'occidental, amb una diferència de fins a cinc setmanes. De tant en tant, cauen el mateix dia. La gran quaresma dura quaranta dies, igual que la quaresma occidental, però a diferència del que passa a Occident, els diumenges estan inclosos en el recompte i Setmana Santa no.
La gran quaresma comença oficialment el Dilluns Net, set setmanes abans de Pasqua (el dimecres de cendra no es commemora en el cristianisme oriental), i dura 40 dies seguits. Acaba amb la Litúrgia Presantificada del divendres de la sisena setmana. L'endemà és Dissabte de Llàtzer, el dia abans de Diumenge de Rams.[1] Així doncs, quan coincideixen les dates de Pasqua, Dilluns Net és dos dies abans de dimecres de cendra.
El dejuni continua tot al llarg de la setmana següent (Setmana Santa) i no s'acaba fins després de la vetlla pasqual, ben d'hora al matí de Pasqua (Diumenge de Pasqua).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Bertran i Luengo, J.; Carrera i Escudé, M.; Palomar i Abadia, S.; Roma i Riu, J.; Soler i Amigó, J. «De Quaresma a Pasqua». Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Grup Enciclopèdia Catalana.