Gran logoteta
| Estat | Imperi Romà d'Orient  |
|---|
El gran logoteta, en grec medieval μέγας λογοθέτης, megas logothetēs, va ser un dignatari de l'Imperi Romà d'Orient que supervisava tots els departaments fiscals, els sekreta.
Història
[modifica]Aquest càrrec va ser creat per primera vegada per l'emperador Aleix I Comnè amb el nom de logothetes tōn sekretōn (λογοθέτης τῶν σεκρέτων) per intentar millorar la coordinació entre diferents departaments administratius, dirigits pels logotetes.[1] Aquesta coordinació va agrupar tots els serveis fiscals existents en dos divisions que estaven coordinades per dos dignataris. Els dos departaments fiscals principals, el genikon i l'eidikon, es van agrupar sota l'autoritat d'un megas logaristes (gran comptable) dels sekreta. L'altre mega logariastes supervisa el "gabinet pietós", és a dir les possessions imperials i les fundacions religioses. A mitjans del segle xii, els logothetes ton sekreton es van convertir en el gran logoteta, un càrrec que va sobreviure fins a la caiguda de Constantinoble el maig del 1453. Encara avui, l'oficial principal (offikion) entre els arconts de l'Església Ortodoxa de Constantinoble encara porta el títol de gran logoteta.[2]
El càrrec, després de la caiguda de Constantinoble va passar al Principat de Moldàvia (amb el nom en romanès de Mare Logofăt) on el càrrec anava més enllà de l'àmbit fiscal, i s'ocupava de temes que avui es dirien «d'interior». Aquesta funció va ser abolida a principis del segle xix.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Kajdan, Aleksandr P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1247. ISBN 9780195046526.
- ↑ Magdalino, Paul. The empire of Manuel I Komnenos, 1143-1180. Cambridge: Cambridge University Press, 2002, p. 228-230. ISBN 9780521526531.
- ↑ Candemir, Dimitrie. Descriptio Moldaviae. Bucarest: Minerva, 1981, p. 127-128.