Granatwerfer 36
 Un morter leGrW 36 en una exposició a Festung Hohensalzburg | |
| Tipus | 50 mm mortar (en)   |
|---|---|
| País d'origen |  Alemanya Nazi |
| Història de servei | |
| En servei | Des de 1936-1945 |
| Operadors | 2 operadors
|
| Guerres | Segona Guerra Mundial |
| Història de producció | |
| Dissenyada | 1934 |
| Dissenyador | Rheinmetall |
| Fabricant | Rheinmetall AG |
| Especificacions | |
| Pes | 14 kg[1] |
| Munició | trinitrotoluè |
| Calibre | 5 cm (50 mm)[1] |
| Velocitat de la bala | 75 m/s |
| Abast màxim | 520 metres[2] |
| Mires | Telescòpica, més endavant cap |
El 5 cm leichter Granatwerfer 36 (abreviat com a : 5 cm leGrW 36) era un morter lleuger utilitzat per l'Alemanya Nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Història
[modifica]El disseny del morter va començar en 1934 per Rheinmetall-Borsig AG i va ser adoptat en 1936. El seu rol inicial era el d'acabar amb alguns residus de resistència als que no es podia arribar amb una granada de mà. Fins a 1938, va utilitzar un complicat sistema de visors telescòpics. Per 1941, el Granatwerfer 36 es va veure que era massa complicat per al seu ús. Disparava una munició molt lleugera i tenia una distància efectiva molt petita. Era utilitzat per un equip de 3 persones. La seva producció va cesar en 1941. Per 1942, va començar a ser retirat del servei del front.[3] a pesar de tot, va seguir en servei de segona linea i algunes unitats de guarnició fins al final de la Segona Guerra Mundial en 1945. Quan la munició del morter va començar a escasejar cap a 1944-1945, els alemanys van començar a utilitzar morters capturats als francesos de 50 mm[4] i els morters soviètics de 50 mm. Els morters de 50 mm van seguir sent utilitzats i populars durant tota la guerra, simplement perquè era fàcil de transportar per dos homes, i donaven a la infanteria molt poder e foc i els atorgava una distància iperativa molt més gran i llarga que qualsevol arma disponible a nivell d'esquadra o secció.
Disseny
[modifica]El morter pesava uns 14 kg, i disparava una munició de 0,9 kg plena d'explosiu TNT. El seu canó tenia una llargada total de 46,5 cm. Podia disparar els seus projectils a una distància màxima de 520 metres a una velocitat inicial de 75 m/s. Tenia una cadència de foc d'entre 15 i 25 trets pee minut. El morter es podia elevar entre +42° fins a 90°. Podia rotar entre 33° i 44°.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 German Infantry Weapons. United States War Department, 25 maig 1943, p. 96.
- ↑ Chamberlain, Peter. Mortars and rockets. Nova York: Arco Pub. Co, 1975. ISBN 0668038179. OCLC 2067459.
- ↑ http://wo2verzameling.nl/duitse-mortier-uit-de-tweede-wereldoorlog-2/ mortars
- ↑ lexicon-der-Wehrmacht.de mentions German use of former Maginot Line 50-mm mortars in the Atlantic Wall.
Bibliogragia
[modifica]- Gander, Terry and Chamberlain, Peter. Weapons of the Third Reich: An Encyclopedic Survey of All Small Arms, Artillery and Special Weapons of the German Land Forces 1939-1945. New York: Doubleday, 1979 ISBN 0-385-15090-3
