Grandeur nature

Grandeur nature
Fitxa
Direcció	Luis García Berlanga
Protagonistes	Michel Piccoli; Amparo Soler Leal; Jenny Astruc; Lucienne Hamon; Michel Aumont; Rada Rassimov; Valentine Tessier; Julieta Serrano i Romero; Ángel Álvarez; Francisco Algora; Jean-Claude Bercq; Queta Claver; María Luisa Ponte; Goyo Lebrero; Pedro Beltrán
Director artístic	Sándor Trauner
Producció	Michel Piccoli, Alfredo Matas i Christian Ferry (en)
Dissenyador de producció	Sigfrido Burmann
Guió	Rafael Azcona, Jean-Claude Carrière i Luis García Berlanga
Música	Maurice Jarre
Fotografia	Alain Derobe
Muntatge	Françoise Bonnot
Productora	Jet Films; Uranus Productions; Verona Produzione
Distribuïdor	Cinema International Corporation
Dades i xifres
País d'origen	França, Espanya i Itàlia
Estrena	21 agost 1974
Durada	101 min
Idioma original	francès
Color	Eastmancolor
Format	1.66:1
Descripció
Gènere	comèdia

Grandeur nature (comercialitzada a Espanya com a Tamaño natural) és una pel·lícula franco espanyola de comèdia dramàtica del 1973, dirigida per Luis García Berlanga. És l'única pel·lícula del director rodada en francès i a causa de la censura cinematogràfica a Espanya no fou estrenada fins al 1977.^[1]

Sinopsi

Michel (Michel Piccoli) és un dentista parisenc de 45 anys amb un matrimoni en decadència, encara que la seva dona, Isabelle (Rada Rassimov) accepta les seves contínues infidelitats. Michel, dins de la seva creixent solitud, troba un maniquí del qual s'enamora i decideix divorciar-se d'Isabelle. Les persones pròximes a ell assumeixen la realitat de diversa manera. La seva mare (Valentine Tessier), admet de bon grat la situació, vestint la nina amb els seus vestits de quan ella era jove mentre li parla, arribant a afirmar sarcàsticament que ja havia passat més temps amb el maniquí que amb Isabelle, amb qui manté una mala relació. Els seus amics troben la situació hilarant, regalant-li una nina petita com si es tractés del seu fill. Isabelle, quan descobreix que el seu marit s'ha enamorat d'un maniquí, enfureix i acaba per comportar-se com si també fos un per a intentar recuperar a Michel.

L'enamorament de Michel és total. Admet que la seva nina, a la que dona diversos noms al llarg de la pel·lícula, compleix tots els requisits que ell espera d'una bona dona: és atractiva, la seva pell no envelleix, no parla ni es posa malalta, ni tampoc demana capritxos. En el seu deliri, arriba a escenificar unes noces i gravar en vídeo els seus millors moments. No obstant això Michel descobreix les infidelitats del seu maniquí amb diversos homes, i acaba simbòlicament amb la vida de la nina.^[2]

Repartiment

Michel Piccoli: Michel
Valentine Tessier: Mare
Rada Rassimov: Isabelle
Claudia Bianchi: joveneta
Queta Claver: Maria Luisa
Michel Aumont: Henri
Lucienne Hamon: Juliette
Manuel Alexandre: José Luis
Amparo Soler Leal: la directora
Jenny Astruc: Janine
Paul Bisciglia: un empleat de lliurament
Marius Gaidon: taxista

Producció

Rodada durant els darrers anys del règim franquista, a Grandeur nature se li va prohibir la distribució a Espanya fins al 1977. El guió, fet pel director en col·laboració amb Rafael Azcona, està marcat per les concepcions artístiques de Pierre Molinier (1900-1976). L'explotació de la pel·lícula va comportar molts malentesos. Així, a Gran Bretanya, es va emetre al circuit de sales pornogràfiques. A Itàlia va provocar una manifestació de feministes que acusaven la pel·lícula de presentar a les dones com a objecte. No obstant això, altres dones la van defensar.^[3]

Luis García Berlanga va definir Grandeur nature de la manera següent:

«

Es tracta d'una pel·lícula ambigua i, per tant, susceptible a múltiples interpretacions, de vegades conflictives. Es tracta essencialment d'un discurs sobre la soledat. Però no per la solitud en el sentit tradicional. La soledat com a objectiu, com a estat ideal que es pot considerar feliç i creatiu, o fins i tot la solitud per escapar de les agressions de la vida contemporània. Però aquesta etapa no es pot arribar [...] a causa de la nostàlgia de la vida comunitària de la societat burgesa. Ens ataquen els seus fantasmes [...] i no aconseguim pas desempallegar-nos-en.^[4]

»

Premis

34a edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics^[5]

Categoria	Candidat	Resultat
Millor actor secundari	Manuel Alexandre	Guanyador

Referències

↑ ‘Tamaño natural', en 'Historia de nuestro cine', Diez Minutos, 10 d'abril de 2018
↑ Tamaño natural a Fotogramas
↑ in : E. Larraz, Le cinéma espagnol, des origines à nos jours, préface de L. G. Berlanga, Les Éditions du Cerf, Paris, 1986.
↑ Entrevista per Il Messaggero, reproduïda a la fi del guió de Tamaño natural (Grandeur nature), éd. Sedmay, Madrid, 1976.
↑ «Concedidos los premios del Círculo de Escritores Cinematográficos». ABC [Madrid], 19-05-1979, p. 51 [Consulta: 28 desembre 2019].

Enllaços externs

Tamaño natural al web de García Berlanga
Fragment de la pel·lícula a YouTube
Tamaño natural a Historia de nuestro cine, rtve.es

[1] ‘Tamaño natural', en 'Historia de nuestro cine', Diez Minutos, 10 d'abril de 2018

[2] Tamaño natural a Fotogramas

[3] : E. Larraz, Le cinéma espagnol, des origines à nos jours, préface de L. G. Berlanga, Les Éditions du Cerf, Paris, 1986.

[4] Entrevista per Il Messaggero, reproduïda a la fi del guió de Tamaño natural (Grandeur nature), éd. Sedmay, Madrid, 1976.

[5] «Concedidos los premios del Círculo de Escritores Cinematográficos». ABC [Madrid], 19-05-1979, p. 51 [Consulta: 28 desembre 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]