Gregg Smith
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1970  (53/54 anys) |
| Formació | Rijksakademie van beeldende kunsten (2001–2002) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Amsterdam (2001–2002) |
| Ocupació | videoartista |
| Lloc web | greggsmith.co.za |
Gregg Smith (1970)Gregg Smith Ciutat del Cap (Sud-àfrica), 1970:[1] es tracta d'un vídeo artista sud-africà, format a Europa i que parla sobre la relació entre l'individu i la societat a la seva obra.
Biografia
[modifica]Gregg Smith neix l'any 1970 a la ciutat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica). Com que va criar-se a l'Àfrica, la seva obra mostra moltes referències a la seva vivència de l'apartheid. Entre el 1988 i el 1991 va estudiar a la Michaelis School of fine arts de la Universitat de Cape Town. Entre el 2001 i 2002 va estudiar a l'acadèmica Rijksakademia van Beeldende Kunsten d'Amsterdam. Finalment entre el 2002 i 2004 va estudiar a l'escola francesa "Le Fresnoy studio national des arts Contemporanis de Tourcoing".[2]
Obra
[modifica]Gregg Smith va presentar la seva exposició dins el cicle "Pigments i píxels", entre novembre de 2006 i gener de 2007. El cicle va ser comissariat per Pascale Pronnier i Marie-Thérèse Champesme, i va durar en conjunt entre octubre de 2006 i juliol de 2007. El cicle cercava posar en relació els artistes i les tècniques actuals amb diferents estils de la història de l'art, és a dir, crear una relació entre allò pictòric i el digital. A més es tractava de la segona ocasió en que l'escola Le Fresnoy col·laborava amb la Fundació Joan Miró.[2]
Gregg Smith va realitzar dues obres per a la mostra. "Le touriste" i "Show we never meet again". En els dos treballs observem una separació entre la societat i l'individu, mitjançant un món que evoca la comicitat i la fragilitat de la natura humana. Trobem a més referències a la llibertat individual i la repressió, com una referència a l'apartheid.[2]
Le Touriste és una instal·lació amb forma d'un corredor llarg que el visitant ha de travessar. Aquest és de seda i té forma d'essa per tal d'evocar un sentiment de tendresa i sensualitat per tal de jugar amb els pensaments del visitant.[1]
Show we never meet again ens mostra una reconstrucció de l'entorn on evolucionen els personatges mitjançant una paret amb el paper pintat. La pel·lícula ens mostra a un home a través de la ciutat, que es troba pensatiu arran d'una baralla familiar per la que ha sortit de casa. Per aquest motiu es veu obligat a buscar un lloc on dormir, i al no trobar-ne cap comença a sentir-se frustrat i a culpar el món de la seva desgràcia. En els moments on s'atura o reposa, se'ns mostra una crida des d'una altra dimensió. Es veu transportat per tant a un nou món on no sent els problemes de la ciutat, no hi ha límits i ningú és víctima d'acusacions. Finalment torna al carrer per a seguir la seva recerca.[1]