Gregorio Barbarigo

Gregori Barbarigo
	Pintura contemporània
Biografia
Naixement	Gregorio Giovanni Gasparo Barbarigo; 16 setembre 1625 ; Venècia (Itàlia)
Mort	18 juny 1697 (71 anys); Pàdua (Itàlia)
Sepultura	Catedral de Pàdua
Bisbe de Pàdua
	24 març 1664 – ; ← Giorgio Corner (en) – Giorgio Cornaro → ; Diòcesi: bisbat de Pàdua
Cardenal
	5 abril 1660 –
Roman Catholic Bishop of Bergamo (en)
	9 juliol 1657 – ; ← Luigi Grimani (en) – Daniele Giustiniani (en) → ; Diòcesi: bisbat de Bèrgam
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Pàdua
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (1657–), sacerdot catòlic (1655–)
Consagració	Marcantonio Bragadin
cardenal i confessor
	venerable ; sant ;
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	18 de juny
Iconografia	Robes de cardenal
Participà en
12 febrer 1691	conclave de 1691
23 agost 1689	conclave de 1689
2 agost 1676	conclave de 1676
2 juny 1667	conclave de 1667
Família
Família	Barbarigo family (en)

Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Gregorio Giovanni Gasparo Barbarigo nasqué en Venècia en 1625, en el si d'una família noble, rica i reconeguda a la ciutat. Va rebre una sòlida formació religiosa i intel·lectual. Formà part d'una congregació mariana. Als divuit anys era secretari de l'ambaixador de Venècia, i en 1648 viatjà amb l'ambaixador venecià Alvise Contarini al Congrés de Münster (Alemanya) i a les negociacions del Tractat de Westfàlia, que posà fi a la Guerra dels Trenta Anys. Al congrés conegué al nunci apostòlic Fabio Chigi, que l'orientà envers el sacerdoci.

Completà els estudis a la Universitat de Pàdua i fou ordenat sacerdot en 1655, any que fou nomenat canonge de Pàdua i prelat de la Casa Pontifícia per Alexandre VII (el seu amic Fabio Chigi). Conseller i proper al Papa, formà part del Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica. Entre 1657 i 1664 fou bisbe de Bèrgam, i entre 1664 i 1697 bisbe de Pàdua. En 1660, fou nomenat cardenal-prevere de San Tommaso in Parione, i el 1677 cardenal de San Marco.

En arribar a Bèrgam com a bisbe, ordenà donar als pobres els diners que es volien gastar en la festa de la seva rebuda. A més, va vendre els seus béns i els distribuí entre els necessitats, imitant en això Carles Borromeo. En les seves visites pastorals s'allotjava en cases humils i feia els àpats amb ells, com un més. Dedicava molt de temps al catequisme i l'educació religiosa, i, de nit, a la pregària.

Participà en els conclaves de 1667, 1676, 1689 i 1691. Innocenci XI li encarregà, en 1676, la supervisió de l'ensenyament de la religió catòlica a Roma. Les seves activitats com a bisbe foren influents en la seva època; en la línia de la reforma tridentina, amplià i donà més recursos als seminaris de Pàdua i Bèrgam, dotant-los de professors d'arreu d'Europa. Fomentà l'estudi de les llengües orientals al seminari de Padua i promogué la unitat entre les esglésies catòlica i ortodoxa.

Fundà alguns seminaris als quals donà les regles de Sant Carles Borromeu, i a Pàdua fundà una biblioteca i una impremta poliglota, que esdevingué una de les millors d'Itàlia. També creà escoles populars i institucions de catequesi i formació religiosa, per orientar o formar els pares i educadors. Promogué la publicació d'obres religioses i de devoció adreçades al poble, especialment els escrits de Francesc de Sales.

També fundà institucions de caritat. Durant una gran pesta a Roma, personalment ajudà en l'assistència als malalts, comptats en uns 13.000. Fundà la Congregació dels Oblats dels Sants Prodòscim i Antoni a Pàdua.

Morí a Pàdua en 1697. Fou beatificat per Climent XIV el dia 6 de juny de 1771, i canonitzat per Joan XXIII el 26 de maig de 1960.

Catedral i baptisteri de Pàdua
Capella de Gregorio Barbarigo
El cos embalsamat del sant

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregorio Barbarigo

Gregorio Barbarigo modello di vescovo Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine.
http://www.catholic-forum.com/saints/saintg7p.htm Arxivat 2006-11-06 a Wayback Machine.

Precedit per: Luigi Grimani	Bisbe de Bèrgam 1657 - 1664	Succeït per: Daniele Giustinian
Precedit per: Giorgio Corner	Bisbe de Pàdua 1664 - 1697	Succeït per: Giorgio Cornaro
Precedit per: Pietro Campori	Cardenal prevere de San Tommaso in Parione 1660 - 1677	Succeït per: Bandino Panciatichi
Precedit per: Pietro Vito Ottoboni	Cardenal prevere de San Marco 1677 - 1697	Succeït per: Marco Antonio Barbarigo