Vés al contingut

Gregorio Barbarigo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gregori Barbarigo)
Plantilla:Infotaula personaGregori Barbarigo
Imatge
Pintura contemporània Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGregorio Giovanni Gasparo Barbarigo
16 setembre 1625 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1697 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Pàdua 
Bisbe de Pàdua
24 març 1664 –
← Giorgio Corner (en) TradueixGiorgio Cornaro →
Cardenal
5 abril 1660 –
Roman Catholic Bishop of Bergamo (en) Tradueix
9 juliol 1657 –
← Luigi Grimani (en) TradueixDaniele Giustiniani (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1657–), sacerdot catòlic (1655–) Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióMarcantonio Bragadin Modifica el valor a Wikidata
cardenal i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Festivitat18 de juny
IconografiaRobes de cardenal
Participà en
12 febrer 1691conclave de 1691
23 agost 1689conclave de 1689
2 agost 1676conclave de 1676
2 juny 1667conclave de 1667 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBarbarigo family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Gregorio Barbarigo (Venècia, 16 de setembre de 1625 - Pàdua, 18 de juny de 1697) fou un cardenal catòlic, diplomàtic i acadèmic italià. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Gregorio Giovanni Gasparo Barbarigo nasqué en Venècia en 1625, en el si d'una família noble, rica i reconeguda a la ciutat. Va rebre una sòlida formació religiosa i intel·lectual. Formà part d'una congregació mariana. Als divuit anys era secretari de l'ambaixador de Venècia, i en 1648 viatjà amb l'ambaixador venecià Alvise Contarini al Congrés de Münster (Alemanya) i a les negociacions del Tractat de Westfàlia, que posà fi a la Guerra dels Trenta Anys. Al congrés conegué al nunci apostòlic Fabio Chigi, que l'orientà envers el sacerdoci.

Escultura a S. Maria del Giglio, Venècia


Completà els estudis a la Universitat de Pàdua i fou ordenat sacerdot en 1655, any que fou nomenat canonge de Pàdua i prelat de la Casa Pontifícia per Alexandre VII (el seu amic Fabio Chigi). Conseller i proper al Papa, formà part del Suprem Tribunal de la Signatura Apostòlica. Entre 1657 i 1664 fou bisbe de Bèrgam, i entre 1664 i 1697 bisbe de Pàdua. En 1660, fou nomenat cardenal-prevere de San Tommaso in Parione, i el 1677 cardenal de San Marco.

En arribar a Bèrgam com a bisbe, ordenà donar als pobres els diners que es volien gastar en la festa de la seva rebuda. A més, va vendre els seus béns i els distribuí entre els necessitats, imitant en això Carles Borromeo. En les seves visites pastorals s'allotjava en cases humils i feia els àpats amb ells, com un més. Dedicava molt de temps al catequisme i l'educació religiosa, i, de nit, a la pregària.

Participà en els conclaves de 1667, 1676, 1689 i 1691. Innocenci XI li encarregà, en 1676, la supervisió de l'ensenyament de la religió catòlica a Roma. Les seves activitats com a bisbe foren influents en la seva època; en la línia de la reforma tridentina, amplià i donà més recursos als seminaris de Pàdua i Bèrgam, dotant-los de professors d'arreu d'Europa. Fomentà l'estudi de les llengües orientals al seminari de Padua i promogué la unitat entre les esglésies catòlica i ortodoxa.

Fundà alguns seminaris als quals donà les regles de Sant Carles Borromeu, i a Pàdua fundà una biblioteca i una impremta poliglota, que esdevingué una de les millors d'Itàlia. També creà escoles populars i institucions de catequesi i formació religiosa, per orientar o formar els pares i educadors. Promogué la publicació d'obres religioses i de devoció adreçades al poble, especialment els escrits de Francesc de Sales.

També fundà institucions de caritat. Durant una gran pesta a Roma, personalment ajudà en l'assistència als malalts, comptats en uns 13.000. Fundà la Congregació dels Oblats dels Sants Prodòscim i Antoni a Pàdua.

Morí a Pàdua en 1697. Fou beatificat per Climent XIV el dia 6 de juny de 1771, i canonitzat per Joan XXIII el 26 de maig de 1960.

Bibliografia

[modifica]


Precedit per:
Luigi Grimani

Bisbe de Bèrgam

1657 - 1664
Succeït per:
Daniele Giustinian
Precedit per:
Giorgio Corner

Bisbe de Pàdua

1664 - 1697
Succeït per:
Giorgio Cornaro
Precedit per:
Pietro Campori

Cardenal prevere de San Tommaso in Parione

1660 - 1677
Succeït per:
Bandino Panciatichi
Precedit per:
Pietro Vito Ottoboni

Cardenal prevere de San Marco

1677 - 1697
Succeït per:
Marco Antonio Barbarigo