6 de juny
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 208 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1707, Xàtiva, Costera: les tropes filipistes incendien la vila (guerra de Successió).
- 1808, el Bruc, província de Barcelona: s'hi esdevé el primer combat del Bruc (guerra del Francès), que es converteix en la primera victòria popular contra l'ocupació francesa (gràcies a la intervenció, segons hom explica, del timbaler del Bruc).
- 1922, Barcelona: es funda l'Obra de la Visitació de Nostra Senyora, congregació d'assistència a necessitats, per Josep Maria d'Alòs i de Dou (1873-1936) i Francesca Roig.
- 1925, Catalunya: detenen diversos membres de Bandera Negra acusats del complot de Garraf, atemptat frustrat contra Alfons XIII.
- 1935 - Madrid, El Tribunal de Garanties Constitucionals espanyol condemna a trenta anys de presó els membres del Govern de la Generalitat, pels Fets del sis d'octubre del 1934.[1]
- 2014, Andorra: Comença la primera edició de l'Andorra Red Music, un festival de música.
- Resta del món
- 1523, Suècia: s'elegeix Gustau I com a rei d'aquest país. D'aquí que el dia 6 de juny sigui la diada nacional del país.
- 1801 - Badajoz (Extremadura): Espanya signa amb Portugal el Tractat de Badajoz de 1801 que posa fi a la Guerra de les Taronges que havia guanyat l'aliança franco-espanyola i que està relacionada amb la Segona Coalició.
- 1808, Baiona, Lapurdi, Iparralde, el País Basc: Napoleó fa proclamar rei d'Espanya son germà Josep.
- 1869, Espanya: s'hi promulga la nova constitució republicana.[2]
- 1919, Itàlia: Benito Mussolini publica el manifest del moviment feixista.
- 1924, Praga, República Txeca: estrena, sota la direcció d'Alexander Zemlinsky del monodrama "Erwartung", op 17, d'Arnold Schoenberg, amb llibret de Marie Pappenheim, escrita el 1909.[3]
- 1944, Normandia, França: Dia D a la Segona Guerra Mundial. Uns 150.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia de la França ocupada (Operació Overlord).[4]
- 1962 - va tenir lloc l'esdeveniment més decisiu d'inflexió de la música popular fins avui. Els Beatles, quatre joves amb cap de bolet de Liverpool, les habilitats musicals i de cant dels quals, van aparèixer per primera vegada als "Abbey Road Studios" per fer enregistraments de prova de les seves obres.
- 1981 - Índia. Un tren de passatgers descarrila per evitar l'atropellament d'una vaca i moren entre 500 i 800 persones.[5][6][7]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1867 - Vicː Mercè Font i Codina, poetessa vigatana de la Renaixença (m. 1900).[8]
- 1880 - Barcelona: Joan Llongueras i Badia, músic, pedagog de la música i poeta català.[9]
- 1887 - Barcelonaː Rosa Hernáez i Esquirol, ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu (m. 1964).[10]
- 1910 - Girona: Jaume Vicens i Vives, historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
- 1929 - Barcelona: Jordi Texidó i Mata, compositor sardanista català.[11]
- 1931 - Barcelona: Víctor Mora Pujadas, escriptor, traductor i guionista de còmics català.
- 1939 - Barcelona: Jaume Aragall i Garriga, tenor.
- 1965 - Manlleuː Magda Polo Pujadas, filòsofa, editora, poeta i professora universitària catalana.[12]
- 1967 - la Seu d'Urgellː Ester Fenoll Garcia, poetessa i escriptora urgellenca, resident a Andorra.[13]
- 1970 - Barcelona: Albert Ferrer i Llopis, entrenador i exjugador de futbol català.
- 1982 - Tortosaː Laia Forcadell Arenas, atleta catalana especialista en 400 metres tanques, diversos cops campiona d'Espanya.[14]
- Resta del món
- 1799, Moscou, Imperi Rus: Aleksandr Puixkin, poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme (m. 1837).[15]
- 1841, Milkowszczyznaː Eliza Orzeszkowa, escriptora i editora polonesa (m. 1910).[16]
- 1850, Fulda, Hessen (Alemanya): Karl Ferdinand Braun, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1909 (m.1918).[17]
- 1869, Triebschen, Suïssa: Siegfried Wagner, director d'orquestra i compositor alemany (m. 1930)
- 1872, Darmstadt: Alexandra de Hessen-Darmstadt, tsarina de Rússia (m. 1918).[18]
- 1875, Lübeck, Imperi Alemany: Thomas Mann, escriptor alemany.[19]
- 1880, Dublín (Irlanda): William Cosgrave (irlandès Liam Tomás Mac Cosgair) conegut com a W.T. Cosgrave, polític irlandès, president del Consell Executiu de l'Estat Lliure d'Irlanda del 1922 al 1932 (m. 1965).[20]
- 1887, Nova Yorkː Ruth Benedict, antropòloga nord-americana (m. 1948).[21]
- 1893,
- Astigarraga, Guipúscoa: Norberto Almandoz Mendizabal, sacerdot, compositor, organista i musicòleg basc (m. 1970).[22]
- l'Havana, Pilar Arcos, cantant cubano-estatunidenca de música popular (m. 1990).[23]
- 1896, Ferrara (Itàlia): Italo Balbo, polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia (m. 1940).[24]
- 1901, Blitar, Indonèsia: Sukarno, polític indonesi i primer president de la República entre 1945 i 1968.[20]
- 1902, Fulton, Mississipi: Jimmie Lunceford, director d'orquestra de jazz estatunidenc (m. 1947).[25]
- 1903, Tbilisi, Geòrgia: Aram Khatxaturian, compositor georgià d'origen armeni (m. 1978).[26]
- 1909, Riga, Letònia: Isaiah Berlin, politòleg i historiador de les idees; és considerat com un dels principals pensadors liberals del segle xx (m. 1977).[27]
- 1910, Parísː Hélène de Beauvoir, pintora francesa (m. 2001).[28]
- 1918, Lansing, Iowa (EUA): Edwin Gerhard Krebs, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992 (m. 2009).[29]
- 1924, París (França): Serge Nigg, compositor francès (m. 2008).[26]
- 1930, Chênée, Valònia, Bèlgica: Clélie Lamberty, pintora belga.
- 1932, Willebroek, Flandes, Bèlgica: Jan Adriaenssens, ciclista belga.
- 1933, Sankt Gallen (Suïssa): Heinrich Rohrer, físic suís, Premi Nobel de Física de l'any 1986 (m. 2013).[30]
- 1939, Utrech (Països Baixos): Louis Andriessen, compositor neerlandès.[31]
- 1943, Akron, Ohio (EUA): Richard Smalley, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1996 (m. 2005).[32]
- 1944, Falmouth, Kentucky (EUA):Phillip Allen Sharp, biòleg molecular nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1993.[33]
- 1950, París: Chantal Akerman, directora de cinema belga (m. 2015).[34]
- 1962, Carmona, Província de Sevilla: Andrés Jiménez Fernández, jugador de bàsquet dels anys 80 i 90.
- 1977,
- Suresnesː Olivia Mokiejewski, periodista francesa especialitzada en l'economia mediambiental.[35]
- Madridː Zaida Cantera de Castro, exmilitar de l'exèrcit espanyol, política i diputada.[36]
- 1979, Austràlia: Randa Abdel-Fattah, novel·lista.[37]
- 1982, Canberra, Austràlia: Angie Ballard, atleta paralímpica australiana.[38]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1897 - Barcelona: Marià Aguiló i Fuster, poeta, bibliògraf i lingüista mallorquí (n. 1825).[39]
- 1910 - Barcelonaː Concepció Bordalba, soprano catalana (n. 1862).[40]
- 1996 - Barcelona: José Maria Valverde Pacheco, poeta i filòsof espanyol.
- 2006 - L'Alguerː Antonella Salvietti, escriptora algueresa en llengua catalana (n. 1924).[41]
- 2022 - Barcelona: Xesc Barceló, guionista i escriptor mallorquí establert a Catalunya (n 1943).
- Resta del món
- 68: Neró, emperador de Roma.
- 823: Fun'ya no Watamaro, militar japonès noble de la cort Imperial i shōgun.
- 1661 -Hangzhou (Xina): Martino Martini, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1614).[42]
- 1832 - Londres, Anglaterra: Jeremy Bentham, pensador i reformador polític anglès, pare de l'utilitarisme. (n.1748)[43]
- 1861 - Torí (Itàlia): Camillo Benso, di Cavour, sovint conegut simplement com a Cavour, polític italià, protagonista de la unificació italiana (n. 1810).[44]
- 1916 - Henan (Xina): Yuan Shikai (xinès tradicional: 袁世凱, xinès simplificat: 袁世凯) militar i polític xinès durant el final de la dinastia Qing i la primera època de la República de la Xina (n. 1859).[45]
- 1925 - París (França): Pierre Louÿs, escriptor francès (n. 1870).[46]
- 1946 - Agnetenford, Alemanya: Gerhart Hauptmann, escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura de l'any 1912 (n. 1862).[47]
- 1956 - Nova Yorkː Margaret Wycherly, actriu anglesa (n. 1881).[48]
- 1962 - París (França): Yves Klein, artista francès que tingué un paper destacat dins el moviment neodadaista i fou un dels impulsors del nouveau réalisme (n. 1928).[49]
- 1968 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Robert F. Kennedy víctima d'un atemptat comès el dia anterior (n. 1925).[50]
- 1976 - Yorktown, Nova Yorkː Elisabeth Rethberg, cantant d'òpera de renom internacional (n. 1894).[51]
- 1980 - Hampshire, Anglaterra: Humphrey de Verd Leigh, militar anglès de la Segona Guerra Mundial.
- 1986 - Redondo Beach, Califòrnia, Estats Units: Johnnie Tolan, pilot nord-americà de curses automobilístiques.
- 1991 - Malibú, Califòrnia, Estats Units: Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz (n. 1927).[52]
- 2004 - Madrid: José Ignacio San Martín López, coronel de l'Exèrcit de Terra espanyol participant en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.[53]
- 2005 - Nova York, Estats Units: Anne Bancroft, actriu de cinema.[54]
- 2013 - Los Angeles, Califòrniaː Esther Williams, campiona de natació i estrella del cinema de Hollywood als anys 40 i 50 (n. 1921).[55]
- 2014 - Kent: Lorna Wing, psiquiatra i metgessa anglesa, pionera en la comprensió de l'autisme (n. 1928).[56]
- 2021 - París (França): Michel Host va ser un columnista literari, traductor i escriptor francès. Va rebre el Premi Goncourt de l'any 1986 per la seva novel·la "Valet de nuit".(n. 1942).[57]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral Catòlic
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Norbert de Xanten, fundador dels Premonstratencs;
- sant Marcel·lí Champagnat, fundador dels Germans Maristes;
- Artemi, Càndida i Paulina de Roma, màrtirs (s. I);
- Bessarió de Scetes, anacoreta (s. IV);
- Cerasi de Grenoble, bisbe (452);
- Eustorgi II de Milà, bisbe (518);
- Jarlath de Tuam, bisbe (ca. 555);
- Colomà de les Òrcades, bisbe (s. VI);
- Claudi de Condat, bisbe (700);
- Alexandre de Fiesole, bisbe (823);
- Hilarió el Jove, abat (845);
- Gilbert de Neuffontaines, eremita i abat (1152);
- Pere Dung, Pere Thuan i Vicenç Duong, màrtirs (1862);
- Rafael Guízar Valencia, bisbe (1938).
- Beats: Falcó de Cava, abat (1146);
- Bertran d'Aquileia, patriarca (1350);
- Lorenzo de Mascoli, franciscà (1535);
- William Greenwood cartoixà màrtir (1537);
- Innocenty Guz, màrtir (1940).
- Sants Gràcia de Germagno, màrtir;
- Vicenç de Chieti, bisbe (320);
- Gurval de Saint-Malo, bisbe (623);
- Joan de Verona, bisbe (s. VII);
- Agobard de Lió, bisbe;
- Gerard dei Tintori, laic (1207);
- Aldric de Sens, bisbe;
- translació de les relíquies de Bonit d'Alvèrnia.
- Serventa de Déu Delfina de Pedralbes, clarissa
- Venerats a l'Orde de la Mercè: Pares Mercedaris d'Avinyó.
- Església Copta
- 29 Baixans: partida de Sant Simeó Estilita el Vell (459)
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 19 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
- Corresponen al 24 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Simeó Estilita el Jove,
- Nikita Estilita de Perejaslavl-Zalesski;
- sants Vicenç de Lerins;
- màrtirs Meleci Stratelas, Esteve, Joan, Serapió d'Egipte, Cal·línic el Màgic, Teodor, Faust, Marciana, Susanna, Pal·làdia, Ciríac, Cristià; els tribuns Faust, Fest, Marcel, Teodor, Meleci, Sergi, Marcel·lí, Fèlix, Teodoric, Mercuri, Dídim, i 1.218 màrtirs de Galàcia, 138-161);
- sant Gregori de Novgorod, arquebisbe.
- Església d'Anglaterra
- Sant Ini Kopuria, fundador de la Fraternitat Melanèsia (1945)
- Església Episcopal dels Estats Units
- Sant Ini Kopuria, fundador de la Fraternitat Melanèsia (1945)
- Esglésies luteranes
- Església Evangèlica d'Alemanya:
- Heinrich Schröder, missioner i màrtir a Sud-àfrica (1883),
- Norbert de Xanten, fundador.
Referències
[modifica]- ↑ «Se condena a los ex consejeros de la Generalidad a treinta años de reclusión». La Vanguardia, 06-10-1935, pàg. 24.
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ «Erwartung. Monodram in einem Akt, op. 17 (1909)». Arnold Schoenberg Centre. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de Normandie» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ Stephen J. Spignesi, The 100 Greatest Disasters of All Time (Citadel Press, 2002)
- ↑ «On This Day in History: June 6, 1981 — Passenger train plunges into Baghmati River in Bihar killing more than 500 people» (en anglès). The Free Press. ANI, 06-06-2018. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Train derails in India, killing hundreds» (en anglès). Canal Història. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Godayol i Puig, Maite «Mercè Font i Codina (1867-1900): una poetessa verdagueriana». Ausa, Vol. 17, Núm. 137, 1996, pàg. 169-183.
- ↑ «Joan Llongueres i Badia». Patrimoni musical català. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Rosa Hernáez Esquirol (1887-1964)». Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Texidó i Mata, Jordi». Portal Sardanista. Confederació Sardanista de Catalunya. Arxivat de l'original el 2022-09-25. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Magda Polo Pujadas». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). [Consulta: abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Grau Ribot, Mari Carmen. «Ester Fenoll, la rima a l'executiu». Dona Secret, 01-07-2019. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Laia Forcadell Arenas» (en castellà). Real Federació Espanyola d'Atletisme. Arxivat de l'original el 2022-06-29. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Aleksandr Pushkin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Eliza Orzeszkowa». Encyclopædia Britannica, 02-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1909» (en anglès americà). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Alexandra F’odorovna | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ «Thomas Mann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ 20,0 20,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ruth Benedict» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Almandoz Mendizabal, Norberto - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Barreiro, Javier. «María del Pilar Paulina Pubillones Galart» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ «BALBO, Italo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Jimmie Lunceford | American jazz musician» (en anglès). [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ 26,0 26,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Sir Isaiah Berlin | British historian» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Monteil, Claudine. Las hermanas Beauvoir. 1a ed. Barcelona: Circe Ediciones, 2004. ISBN 84-7765-230-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1992» (en anglès americà). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1986» (en anglès americà). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1996» (en anglès americà). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1993» (en anglès americà). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Reviriego, Carlos. «Chantal Akerman, Bruselas, 1950, París, 2015» (en castellà). El Cultural, 07-10-2015. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ «Olivia Mokiejewski» (en francès). Babelio. [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ «Zaida Cantera de Castro - XIV Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 20 abril 2022].
- ↑ A Study Guide for Randa Abdel-Fattah's "Does My Head Look Big in This?". Author Biography (en anglès). Gale, Cengage Learning. ISBN 978-1-5358-4513-7.
- ↑ «Angie Ballard | Paralympics Australia» (en anglès australià). [Consulta: 26 juny 2021].
- ↑ «Marià Aguiló i Fuster | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Concepció Bordalba i Simón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Antonel·la Salvietti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
- ↑ «Jeremy Bentham | Biography, Books, Utilitarianism, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Louis dit Pierre Louÿs» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1912» (en anglès americà). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Margaret Wycherly». IMDb. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Robert F. Kennedy | Biography, Facts, & Assassination» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes cantantes del pasado (en castellà). Ed. Andres Bello, pàg. 88 i 89.
- ↑ «Stan Getz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Jose Ignacio San Martín, ex coronel condenado por el golpe del 23-F, El Mundo, 7 de juny de 2004
- ↑ «Anne Bancroft | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Esther Williams | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ Gould, Judith «Lorna Wing obituary» (en anglès). The Guardian, 22-06-2014. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Biographie de Michel Host». [Consulta: 5 juliol 2021].
