Vés al contingut

Greixa de roure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGreixa de roure
Sparassis brevipes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdrePolyporales
FamíliaSparassidaceae
GènereSparassis
EspècieSparassis brevipes Modifica el valor a Wikidata
Krombh., 1834
Nomenclatura
Sinònims
Sparassis nemecii Modifica el valor a Wikidata

Sparassis brevipes, la greixa de roure,[1] també anomenada coliflor de roure[2] és un crespell més aviat rar.[2][3]

Morfologia

[modifica]
Greixa de roure (Sparassis brevipes) - Robichaux

Bolet solitari; d’aspecte escarolat, relativament dens, arrodonit, moll, de fins a 50 cm de diàmetre. Constituït per un tronc molt curt fixat al substrat, del que neixen nombroses ramificacions imbricades. Branques aplanades, quelcom engruixides, de fins a 2.5 mm de gruix; foliàcies, espatulades i flabel·lades (en forma de ventall), d’extrems ondulats i lleugerament zonats; marge enter; inicialment blanques, més tard cremoses. Carn fràgil; blanquinosa; d’olor de llexiu a orina; tast de fruit sec. Esporada blanca.[4][5]

Hàbitat

[modifica]

Rara, però ocasional en certs anys (territori Pirineus; PrePirineus, Catalanídic) Des de estiu a finals de tardor; sembla indiferent al tipus de sòl; des de l’estatge subalpí a la muntanya mediterrània; en boscos de planifolis, algun cop mixtes amb coníferes; a la base d’arbres adults, primordialment roures, però també vora faig, alzina i castanyer; assenyalat de manera puntual vora coníferes (pi negre, pi roig, pinassa, avet i pícea). Hi ha unes poques cites que l’indiquen vora pi blanc, a la terra baixa, però podrien referirse a Sparassis crispa.[5][3]

Comestibilitat

[modifica]

Comestible. De baixa qualitat; només els exemplars ben joves, blanquinosos; els adults són excessivament coriacis, indigestos i d’olor desagradable. Complexes de netejar.[2]

Comentaris

[modifica]

Sparassis crispa creix adherida exclusivament a coníferes, més compacte i consistent, les branques són més denses i primes, no desprenen olor a lleixiu.[2]

En els mateixos hàbitats hi podem trobar Podoschypha multizonata, de tons més vius i foscos[5]

Referències

[modifica]
  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. 3,0 3,1 Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
  4. «Greixa de roure (Sparassis brevipes) · micopedia.cat». [Consulta: 8 agost 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.