Gres Catalan
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | empresa  |
| Història | |
| Creació | 1911 |
| Data de dissolució o abolició | 2013 |
Gres Catalan fou una empresa catalana de materials de construcció, una de les principals del sector des de 1960 fins a l'any 2000, i que finalitzà la seva activitat l'any 2013.
Història
[modifica]L'empresa fou fundada l'any 1911 com a Ceràmiques Sugrañes per Vicenç Sugrañes i Solé, natural d'Òdena, en un terreny tocant al poble de Calaf, tot i que ubicat realment a Dusfort, dins el terme municipal de Calonge de Segarra, a la comarca de l'Anoia.[1]
L'any 1921 s'amplià el negoci i el 1926, a la mort del fundador, passà a ser dirigit pel seu fill Isidre Sugrañes. L'any 1942 s'inaugurà una nova bòbila amb capacitat per a la producció de 30 tones diàries de material. L'any 1955 morí Isidre Sugrañes que fou succeït pels seus tres fills, que construïren una nova bòbila de tres pisos.[1]
A partir de la dècada de 1960 s'inicià el gran moment de l'empresa fins a final de segle amb l'expansió immobiliària del país, quan va arribar a tenir fins a 200 treballadors, la qual cosa la convertí en la principal empresa del nord de la comarca. L'any 1971 l'empresa canvià el seu nom a Sugrañes Gres Catalan.[1][2] Una de les instal·lacions que li donà més publicitat va ser l'enrajolat de la zona de banquetes del Camp Nou l'any 1974, que incloïen un anunci de la companyia.[3] El 2011 es premià Gres Catalan amb motiu del seu centenari.[4]
La crisi en el sector de la construcció de principis del segle XXI va provocar que l'empresa posés en marxa un concurs voluntari de creditors a principis del 2011 que es va poder aixecar el juliol de 2012. Malgrat tot, l'empresa va acabar tancant el gener de 2013, acomiadant els 48 treballadors que quedaven.[5] L'any 2014 l'empresa Escofet adquirí part de les instal·lacions de Calaf per a la producció de Stonita, amb l'objectiu inicial de fabricar el Panot Gaudi.[6][7]
Productes
[modifica]Gres Catalan s'especialitzà en paviments i revestiments de qualitat, amb tres grans productes principals [8]
- Gres porcel·lànic esmaltat
- Gres natural klinker
- Stonita, formigó d'alta qualitat
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gres Catalán. Calonge de Segarra | Mapes de Patrimoni Cultural», 23-09-2013. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ Mas Parés, Jaume. Història de Calaf (capítol Els anys 60). Calaf: Ajuntament de Calaf, 21-08-2020. Arxivat 2023-08-01 a Wayback Machine.
- ↑ Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA : EL CAMP NOU DE DUES GRADERIES (1957-1981)», dimecres, 27 juliol 2016. [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ Manresa, Redacció. «La Cambra reconeix la trajectòria de 12 negocis de la Catalunya central», 25-10-2011. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ 324cat. «L'empresa de ceràmica Gres Catalan tanca definitivament després d'anys d'ajustos», 08-01-2013. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Escofet reobre la planta Stonita de l'antiga Gres Catalán». [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «La ceràmica reviu a Calonge de Segarra» (en catalan). [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ Press, Europa. «Gres Catalan presenta un ERO per a 70 treballadors - 03 març 2011». [Consulta: 2 agost 2023].