Grete Wiesenthal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 desembre 1885  Viena (Àustria) | ||
| Mort | 22 juny 1970 (84 anys) Viena (Àustria) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, professora d'universitat, coreògrafa, professora de música, ballarina de ballet, actriu de teatre | ||
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Erwin Lang | ||
| Germans | Elsa Wiesenthal Berta Wiesenthal Gertrud Wiesenthal | ||
 
| |||
Grete Wiesenthal (Viena, 9 de desembre de 1885 - Viena, 22 de juny de 1970) va ser ballarina, actriu, coreògrafa i professora de dansa austríaca. Va transformar el vals vienès d'un element bàsic del saló de ball en una dansa extasiat.[1]
Adolescència
[modifica]Grete Wiesenthal va néixer a Viena el 1885, filla del pintor Franz Wiesenthal i de la seva dona Rosa nee Ratkovsky. Tenia cinc germanes i un germà.[2] Als deu anys es va incorporar a l'escola de ballet de l'Òpera de la cort a Viena, igual que la seva germana Elsa, i del 1901 al 1907 hi va treballar com a ballarina. El 1907, Gustav Mahler li va donar el paper principal de 'Fenella' a La Muette de Portici.[3]
Carrera
[modifica]Wiesenthal va considerar que no hi havia art a l'Opera de la Cort i va desenvolupar el seu propi enfocament sobre el vals vienès de Strauss i els vals de Chopin,[4][5][6] vinculat al grup d'artistes i innovadors de la Secessió de Viena.[2][7] La seva dramàtica i extàtica[1] coreografia de la dansa amb "moviment giratori, eufòric i arcs suspesos del cos",[4] els ballarins "amb els cabells sense lligar i els vestits oscil·lants",[2] la van convertir en una figura cabdal en la dansa austríaca.[2][4][8] Va anomenar el seu enfocament "ball esfèric", que consistia a girar i estendre el tors, els braços i les cames sobre un eix horitzontal, a diferència de les rotacions més verticals dels seus contemporanis Isadora Duncan i Ruth Saint Denis, que també eren admirats en aquella època a Viena. La filatura va ser un element fonamental en la seva dansa.[4] L'historiador de la cultura Alys X. George va dir que aquesta transformació del vals vienès des de l'estàndard de la sala de ball a una forma d'art d'avantguarda a l'aire lliure va electrificar la ciutat.[4]
El 1908, Wiesenthal va dirigir les seves germanes Berta i Elsa al Cabaret Fledermaus de Viena, destacant el seu "Donauwalzer" en solitari a "On the Beautiful Blue Danube" de Johann Strauss II.[4] Es van traslladar a Berlín, treballant-hi fins al 1910 al "Deutsches Theatre".[2][5] Van fer gires tant a Alemanya com internacionalment, portant la seva dansa a Múnic (Artist's Theatre, 1909)[2] Londres (Hipòdrom 1909),[4] París (Théâtre du Vaudeville),[2] i Nova York (1912, Winter Theatre) on van ser molt rebuts.[4] Els crítics van comentar repetidament la seva delicadesa de moviment, encant i feminitat. Tanmateix, la principal ballarina Jolantha Seyfried, que va ballar les obres de Wiesenthal a finals del segle xx, va assenyalar que els petits moviments eren menys adequats per al gran escenari de l'Òpera Estatal de Viena.[4]
Després d'una pausa en la seva carrera durant la Primera Guerra Mundial, va obrir la seva pròpia escola de dansa el 1919.[2] El 1927 va prendre el paper principal del seu propi ballet Der Taugenichts a Viena ("El Ne'er-Do-Well a Viena") a l'Òpera Estatal de Viena. Va continuar fent espectacles de dansa a Viena i de gira. Les seves actuacions en tornar a Nova York el 1933, però, semblaven datades per a la crítica.[2][4] El 1934 es va convertir en professora a l'Acadèmia de Música i Arts Escèniques de Viena i el 1945 es va convertir en directora de dansa artística allà.[2]
Vida familiar i llegat
[modifica]Wiesenthal es va casar amb Erwin Lang el juny de 1910, divorciant-se el 1923. Es va casar amb el metge suec Nils Silfverskjöld aquell mateix any, divorciant-se el 1927. Va tenir un fill, Martin.[2]
Està enterrada al cementiri central de Viena. És "venerada" a Àustria com a pionera de la dansa moderna, on la seva coreografia va veure un renaixement de finals del segle xx.[2][4] El 2020, Gunhild Oberzaucher-Schüller va descriure el seu ball a Tanz.at com "sempre present".[9] El 1981, un carrer del barri Favoriten de Viena va rebre el seu nom de Wiesenthalgasse.
Treballs
[modifica]Ballet
- 1908: Der Geburtstag der Infantin (Música de Franz Schreker)
- 1916: Die Biene (Música de Clemens von Franckenstein)
- 1930: Der Taugenichts von Wien (Música de Franz Salmhofer)
Llibres
- 1919: Der Aufstieg ("The Climb", Autobiografia)
- 1951: Iffi: Roman einer Tänzerin ("Iffi: A Dancer's Novel")[2]
Filmografia
- 1913: Das fremde Mädchen (Den okända)
- 1914: Die goldene Fliege
- 1914: Erlkönigs Tochter
- 1914: Kadra Sâfa
- 1919: Der Traum des Künstlers
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Amort, Andrea (21 June 2020). "'Die Schäbigen sind unerschüttert': Briefwechsel von Grete Wiesenthal mit Lily Calderon-Spitz" ['The shabby are unshaken': Correspondence between Grete Wiesenthal and Lily Calderon-Spitz] (en alemany). Vienna Museum Magazine. Retrieved 28 December 2020.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 "Grete Wiesenthal (1885-1970)". Mahler Foundation. Retrieved 28 December 2020.
- ↑ de La Grange, Henry-Louis (2007). Gustav Mahler. 3. Vienna: Triumph and Disillusion (1904-1907). Oxford University Press. pp. 620–625. ISBN 978-0193151604. OCLC 916615081.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Cates, Meryl (24 December 2020). "Dancing by Herself: When the Waltz Went Solo". The New York Times. Retrieved 28 December 2020.
- ↑ 5,0 5,1 Grete Wiesenthal". Oxford Reference. 2020. Retrieved 28 December 2020.
- ↑ Franke, Verena (4 April 2019). "Frauen in Bewegung: "Alles tanzt" im Theatermuseum arbeitet die Wiener Tanzmoderne auf". Wiener Zeitung (en alemany). Retrieved 29 December 2020.
- ↑ forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme. Fou fundada el 1897 a partir d'una “secessió” de 19 artistes vienesos que havien abandonat l'Associació dels artistes de Belles Arts a Àustria.
- ↑ Oberzaucher-Schüller, Gunhild (6 June 2001). "Wiesenthal, Schwestern" [Wiesenthal Sisters] (en alemany). Oesterreichisches Musiklexikon online. Retrieved 28 December 2020
- ↑ Oberzaucher-Schüller, Gunhild (24 June 2020). "„Frei und ungebunden in leidenschaftlichen Rhythmen"" (en alemany). tanz.at. Retrieved 29 December 2020.
Fonts
[modifica]- Rudolf Huber-Wiesenthal: Die Schwestern Wiesenthal. 1934.
- Ingeborg Prenner: Grete Wiesenthal. Die Begründerin eines neuen Tanzstils. PhD thesis, Vienna, 1950.
- Die neue Körpersprache – Grete Wiesenthal und ihr Tanz. (Exhibition Catalogue: Vienna Museum, 18 May 1985 - 23 February 1986). 1985.
- Leonard M. Fiedler and Martin Lang: Grete Wiesenthal. Die Schönheit der Sprache des Körpers im Tanz. Residenz Verlag, Salzburg und Wien 1985
- Andrea Amort: "Free Dance in Interwar Vienna" In: Interwar Vienna. Culture between Tradition and Modernity. Eds. Deborah Holmes and Lisa Silverman. New York, Camden House, 2009, pp. 117–142.
- Gabriele Brandstetter [de] and Gunhild Oberzaucher-Schüller [de]: Mundart der Wiener Moderne. Der Tanz der Grete Wiesenthal. Kieser, München 2009.
- Alexandra Kolb: Performing Femininity. Dance and Literature in German Modernism. Oxford: Peter Lang 2009.