Grimpa-soques estriat
Xiphorhynchus obsoletus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 33 g |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22703112 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Xiphorhynchus |
| Espècie | Xiphorhynchus obsoletus (Lichtenstein, 1820) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Dendrocolaptes obsoletus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El grimpa-soques estriat (Xiphorhynchus obsoletus) és una espècie d'ocell[1] de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habita la selva humida, sovint a prop de l'aigua, a l'est de Colòmbia, sud de Veneçuela, Guaiana, est de l'Equador i del Perú, nord de Bolívia i oest amazònic del Brasil.[2]
Descripció
[modifica]És un grimpa-soques mida mitjana. La característica més òbvia és el bec bastant recte i pàl·lid i les ratlles de color camussa al cap, l'esquena i el pit. Sol viure als boscos fluvials i de vàrzea, generalment als nivells baixos i mitjans. De vegades segueix un ramat d'espècies mixtes. Emet un tril ascendent força dur que és fàcil per identificar.[3]
Tot i que és una espècie molt estesa, pateix de la fragmentació de l'hàbitat i la desforestació del bosc de l'Amazones.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ Aymí Cubells, Raül; Cebrian López, Rafel; Clavell Corbera, Jordi; Feliu Latorre, Ponç; Giménez Contreras, Manuel-Enric; Mascarell Llosa, Àlex. «grimpa-soques estriat». A: Fundació Barcelona Zoo & Institut Català d’Ornitologia. Diccionari dels ocells del món. TERMCAT, 2017-2022 [Consulta: 26 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 BirdLife International. «Striped Woodcreeper Xiphorhynchus obsoletus» (en anglès). Llista Vermella de la UICN, 2018. DOI: 10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T22703112A130284162.en.
- ↑ Marantz, Curtis A.; Aleixo, Alexandre; Bevier, Louis R.; Patten, Michael A. J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie, and E. de Juana. Birds of the World (en anglès). 2020. Cornell Lab of Ornithology, gener 2003. DOI 10.2173/bow.blytra1.01.