Vés al contingut

Gris-gris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un De l'oest africà Tuareg gris-gris

Gris-grís, també anomenat grígrí o grisgris, és un amulet vodú originari d'Àfrica. La creença diu que protegeix al seu portador del mal o que dona bona sort,[1][2] i a alguns països de l'Àfrica Occidental es fa servir com a mètode contraceptiu. Consisteix en una petita bossa de tela, normalment inscrita amb versos de l'Alcorà i que conté un nombre ritual de petits objectes.

El contingut d'un gris-gris fula.

Etimologia

[modifica]

Tot i que els orígens exactes de la paraula són desconeguts, alguns historiadors tracen la paraula fins al terme africà juju, que significa fetitxe.[3] Una teoria alternativa és que la paraula s'origina amb el francès joujou,[3] que es refereix a una nina o una joguina. També han estat atribuïts, en fonts acadèmiques, al terme "màgia" en llengua mandingo.[1]

Història

[modifica]

El gris-gris tenen el seu origen a Dagomba, a Ghana, i foren associats a les tradicions islàmiques.[4] Al principi els gris-gris foren ser adornats amb escriptura aràbiga i solien usar-se com a guarda contra els mals esperits (com els diabòlics djinn) o la mala sort. Els historiadors de l'època anotaren que era d'ús comú i freqüent tant per a creients com per a no creients, i que també s'usaven per a protegir edificis.

Si bé l'origen dels gris-gris es troba en el continent Africà, el moviment massiu de població esclava cap al Nou Món permeté que el seu ús travessés l'Oceà Atlàntic i fos adoptat ràpidament pels practicants de vodú.[5] La pràctica, però, canvià aviat i els gris-gris passaren a concebre's en un sentit diferent, pensant en usar la màgia contra la víctima en lloc de protegir-la. Els esclaus sovint utilitzaren gris-gris contra els seus propietaris i encara se'n poden veure alguns adornant les seves tombes. Es coneixen casos d'aquest període en els que alguns esclaus tallaven, ofegaven o manipulaven de diferents maneres el gris-gris per a causar els mateixos danys a l'objectiu.[6] Tot i que a Haití, el gris-gris és concebut com a amulet protector i és usat com a part d'una religió practicada de manera generalitzada, la comunitat cajun de Louisiana els entén com a símbols de màgia negra i mala fortuna.[7][8] Malgrat les connotacions negatives d'aquests amulets, els anomenats doctors gris-gris han operat en les comunitats criolles de Louisiana durant segles i son vists de manera molt favorable per la comunitat.[9] Durant el segle xix, el terme gris-gris fou usat indistintament a Louisiana tant pel significat embruixat com per a fer referència a l'amulet tradicional.[10] Els Gris-gris també es fan servir en el Neo-Hoodoo, que té els seus orígens en Vodú. En aquest context, el gris-gris és la representació d'un mateix.[11]

Ús contemporani

[modifica]

Segons una enquesta de 1982, els gris-gris eren un dels tres principals mètodes contraceptius de les dones del Senegal (abstinència, arrels i herbes i encanteris ['gris-gris']). Més del 60% de les dones demostraren conèixer aquests mètodes, mentre que els mitjans contraceptius moderns no eren tan coneguts(la píndola era el que tenia un percentatge més alt, lleugerament superior al 40%).[12] Els gris-gris son portats per amples sectors de la població "des de lluitadors a soldats, passant per mestresses de casa, i pot representar qualsevol cosa, des d'un mico a una serp o un ratolí."[13]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 [enllaç sense format] https://archive.org/stream/conjureinafrican00ande/conjureinafrican00ande_djvu.txt
  2. Knight, Jan. A-Z of ghosts and supernatural. Pepper Press, 1980, p. 46. ISBN 0-560-74509-5. 
  3. 3,0 3,1 «Gri-gri». A: The Element Encyclopedia of the Psychic World. Harper Element, 2006, p. 265 [Consulta: 26 gener 2011]. 
  4. Handloff, Robert E. «Prayers, Amulets, and Charms: Health and Social Control». African Studies Review. African Studies Association, 25, 2/3, 6-1982, pàg. 185–194. JSTOR: 524216.
  5. «Folk Figures». Western Folklore. Western States Folklore Society, 7, 4, 10-1948, pàg. 392. JSTOR: 1497852.
  6. Touchstone, Blake «Voodoo in New Orleans». Louisiana History: The Journal of the Louisiana Historical Association. Louisiana Historical Association, 13, 4, Autumn 1972, pàg. 371–381. JSTOR: 4231284.
  7. «History of The Haitian Flag of Independence» p. 39. The Flag Heritage Foundation Monograph And Translation Series Publication No. 3, 2009. [Consulta: 24 desembre 2015].
  8. Sexton, Rocky «Cajun and Creole Treaters: Magico-Religious Folk Healing in French Louisiana». Western Folklore. Western States Folklore Society, 51, 3/4, 10-1992, pàg. 240–243. JSTOR: 1499774.
  9. Deutsch, Leonard; Dave Peyton «Cajun Culture: An Interview». MELUS. The Society for the Study of the Multi-Ethnic Literature of the United States (MELUS), 6, 1, Spring 1979, pàg. 86. JSTOR: 467522.
  10. Newell, W. W. «Reports of Voodoo Worship in Hayti and Louisiana». The Journal of American Folklore. American Folklore Society, 2, 4, pàg. 44. JSTOR: 533700.
  11. Lock, Helen «"A Man's Story Is His Gris-gris": Ishmael Reed's Neo-HooDoo Aesthetic and the African-American Tradition». South Central Review. The Johns Hopkins University Press, 10, 1, Spring 1993, pàg. 67–77. JSTOR: 3190283.
  12. Goldberg, Howard I.; Fara G. M'Bodji; Jay S. Friedman «Fertility and Family Planning In One Region of Senegal». International Family Planning Perspectives. Guttmacher Institute, 12, 4, 12-1986, pàg. 119–120. JSTOR: 2947982.
  13. «The traditional mystics going online». BBC, 15-03-2015. [Consulta: 8 abril 2015].[Enllaç no actiu]