Vés al contingut

Groupe Union Défense

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGroupe Union Défense

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtGUD Modifica el valor a Wikidata
SobrenomLes Rats noirs Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització d'estudiants Modifica el valor a Wikidata
Objecte social(fr) défendre les droits des étudiants et promouvoir le renouveau de l'Université Modifica el valor a Wikidata
Ideologianacionalisme
neonazisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultraright (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació segons la llei francesa de 1901 Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaOccident Modifica el valor a Wikidata
Creació1968
Data de dissolució o abolició26 juny 2024 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perZouaves Paris (en) Tradueix
Bastion social Modifica el valor a Wikidata

El Groupe Union Défense (originalment anomenat Groupe Union Droit), més conegut com GUD, fou un sindicat d'estudiants francès d'extrema dreta. El GUD va començar les seves activitats a la Universitat Panthéon-Assas, una reconeguda escola de dret de París.[1][2][3] Amb vinculacions històriques al Front Nacional, el 2017 va iniciar un període d'inactivitat, fusionant-se amb Bastió Social.

Ideologia

[modifica]

Formada com a organització juvenil anticomunista d'extrema dreta, a mitjan de la dècada de 1980, la GUD es va tornar cap al suport dels moviments de la Tercera Posició i les teories Nacional-revolucionàries.[4] La GUD va prendre com a símbol la creu cèltica i les rates negres còmiques.[5][6] Alguns grups musicals del rock identitari francès (Rock Identitaire Français) tenien connexions amb la GUD.[7][8][9]

Història

[modifica]

La GUD va ser fundada el 1968 sota el nom de Union Droit a la Universitat Panthéon-Assas per Alain Robert, Gérard Longuet, Gérard Ecorcheville i alguns membres del moviment polític Occident.[10] Altres membres del GUD van participar en la fundació d'Ordre Nouveau el 1969.[11]

Durant els anys setanta i principis dels vuitanta, vinculats a les Parti des Forces Nouvelles (PFN), el GUD va publicar la revista satírica mensual Alternative.[12]

El 1984, una llista de la Union des étudiants de droite (UED), sindicat "nascut sobre les cendres de la GUD", va participar en les eleccions de delegats estudiantils al consell d'administració de Sciences Po Paris. En sisè lloc apareix el nom de Nathalie Ducoulombier, nom de soltera de Nathalie Loiseau, qui posteriorment seria directora de la École nationale d'administration (2012-2017), ministra encarregada d'Assumptes Europeus (2017-2019) i diputada europea (des de 2019), com a part del moviment polític d'Emmanuel Macron, Renew Europe.[13]

El 9 de maig de 1994, Sébastien Deyzieu, membre de GUD va morir després d'enfrontaments entre nacionalistes i policies antidisturbis.[14][15] Després d'aquest esdeveniment, alguns grups nacionalistes francesos van formar una organització paraigua, el Comité du 9-Mai (C9M) i realitzen anualment marxes commemoratives a París el 9 de maig.[16]

Frédéric Chatillon va ser president de la GUD entre 1991 i 1995 i més tard es va convertir en l'assessor estratègic de Marine Le Pen i director de campanya del Front National.[17]

El 1998, el Grup es va unir amb Jeune Résistance i la Union des cercles résistance, filials del grup Nouvelle Résistance, sota el nom de Unité Radicale, dissolt després de l'intent fallit d'assassinat de Maxime Brunerie contra el president Jacques Chirac.[18][19][20]

El 2004, el GUD es va refundar sota el nom de Ressemblement étudiant de droite.[21] La seva publicació és Le Dissident. Al llarg de la seva trajectòria, va mantenir una relació amistosa amb el moviment neofeixista CasaPound d'Itàlia i amb la seva organització juvenil Blocco Studentesco,[22] i van realitzar diverses accions violentes.[23] El 2017, membres del GUD van ocupar un edifici a Lió. Posteriorment van fundar el moviment polític Bastió Social.[24][25][26]

Connexions amb el Front Nacional

[modifica]

Després de restablir el GNU a principis dels anys noranta, hi va haver un acostament al Front Nacional. Després de l'escissió del partit entre els dos líders Jean-Marie Le Pen i Bruno Mégret, el GUD va fer costat a Megret. Avui, el GUD s'adhereix al FN de Marine Le Pen. Segons documents interns, l'any 2011 hi va haver una reunió entre membres del Front National, diversos activistes de la dreta i el cap de la UDJ de Lió, Steven Bissuel. Es van planificar campanyes conjuntes i una estratègia de premsa coordinada.[27]

Finançament

[modifica]

El GUD va trobar el seu primer finançament proporcionant serveis de seguretat per a la campanya presidencial de Georges Pompidou el 1969. També va oferir serveis de seguretat per a les campanyes presidencials de Valéry Giscard d'Estaing el 1974 i 1981, així com la de Raymond Barre el 1988.[28]

Segons el diari L'Humanité l'any 2012, Síria va finançar obres i campanyes de comunicació de la GUD.[29]

Membres destacats

[modifica]
Membres del GUD durant una manifestació a París el 2012.

Presidents

[modifica]

Voluntaris militars

[modifica]

Alguns membres de la GUD van lluitar en la Guerra Civil Libanesa[39] el 1976, la Guerra d'Independència de Croàcia[40] en la dècada de 1990 i a Birmània durant el conflicte de Karen.[41] El 1985, membre del GUD Jean-Philippe Courrèges va ser assassinat en acció lluitant pel KNLA.[42]

Els membres de GUD han tingut vincles amb el Departament de Protecció-Seguretat, que és l'organització de seguretat del partit polític d'extrema dreta Agrupació Nacional.[43] L'exmembre de la GUD Alain Orsoni va ser membre del FLNC.[44]

Referències

[modifica]
  1. ↑ L'université en Ile-de-France (4) Paris-II Assas, la longue marche vers le centre droit
  2. ↑ Avec "Assas Patriote", l'extrême droite tente de reprendre pied à Paris-II Panthéon-Assas
  3. ↑ Élections à Assas: le GUD tente de reprendre pied
  4. ↑ L’Odyssée des Rats noirs : voyage au coeur du GUD
  5. ↑ El otro Mayo del 68: la contrarrevolución de la rata negra
  6. ↑ La rata negra mascota del neofascismo europeo
  7. ↑ Une musique groupusculaire : le rock identitaire français
  8. ↑ GUD, Génération identitaire, Action française... leurs racines, leurs méthodes
  9. ↑ Le Rock Identitaire Français (5) Chapitre III : Les acteurs du RIF : les groupes
  10. ↑ Nicolas Lebourg, « Une ligne vraiment très droite », Politis, no 1143, semaine du 10 au 16 mars 2011, p. 8-9.
  11. ↑ Dossier extrême droite radicale: Groupe Union Défense
  12. ↑ Dossier extrême droite radicale: Groupe Union Défense
  13. ↑ [enllaç sense format] https://www.mediapart.fr/journal/france/220419/etudiante-nathalie-loiseau-figure-sur-une-liste-d-extreme-droite?
  14. ↑ L'extrême droite radicale tente une sortie sur le social, le 9 mai
  15. ↑ Jacques Leclercq, « Comité du 9-Mai », Droites conservatrices, nationales et ultras : Dictionnaire 2005-2010, L'Harmattan, p. 124.
  16. ↑ Commemoration Sebastien deyzieu (C9M)
  17. ↑ «C'était un 9 mai : mort de Sébastien Deyzieu» (en francès), 09-05-2021. [Consulta: 20 abril 2022].
  18. ↑ Christophe Bourseiller, "Les risques de la spirale", in: Maxime Brunerie/Christian Rol, Une vie ordinaire, Paris: Denoël, 2011, 224 p., p. 8-15.
  19. ↑ Would-be assassin rooted in hard right
  20. ↑ Chirac escapes lone gunman's bullet
  21. ↑ «Du côté obscur de la droite». Arxivat de l'original el 2019-07-31. [Consulta: 20 abril 2022].
  22. ↑ «Karriere» (en alemany). [Consulta: 20 abril 2022].
  23. ↑ «Abschluss der Serie Rechtsextremismus in Europa: Heute Frankreich» (en alemany). Endstation Rechts. Arxivat de l'original el 2016-04-22. [Consulta: abril 2022].
  24. ↑ Lyon: le Gud squatte un immeuble pour venir en aide aux Français dans le besoin
  25. ↑ A Lyon, le GUD expulsé de son squat
  26. ↑ À Lyon, le GUD réquisitionne un bâtiment pour aider les Français
  27. ↑ «Die coole Wortwahl von Jeanne d’Arcs patriotischer Jungmannschaft» (en alemany). Berner Zeitung. ISSN: 1424-1021.
  28. ↑ «Panama Papers: derrière les soupçons autour du FN, le monde violent du GUD». [Consulta: 5 avril 2016]..
  29. ↑ Syrie : l'extrême droite française en campagne pour Assad L'Humanité.fr, 5 mars 2012.
  30. ↑ «Ces Français qui soutiennent Laurent Gbagbo» (en francès), 12-01-2011. [Consulta: 20 abril 2022].
  31. ↑ 31,0 31,1 Syllepse. Les extrêmes droites en France : de 1945 à nos jours (en francès), 2009. .
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 «Groupe Union Défense»..
  33. ↑ Flammarion. "Marine est au courant de tout"... Argent secret, financements et hommes de l'ombre : une enquête sur Marine Le Pen, 2017. .
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 «GUD», 22 février 2009..
  35. ↑ «Lelab Europe1 - le meilleur de l’actualité politique sur le web». [Consulta: 6 juny 2020]..
  36. ↑ Editions des Monts d'Arrée. Les rats maudits. Histoire des étudiants nationalistes, 1965-1995, 1995. .
  37. ↑ «L'ancien dirigeant du GUD enseigne à Angoulême: "Aucune leçon à recevoir"», 24-09-2013..
  38. ↑ «Le GUD veut reprendre pied à Assas», 22 juin 2010..
  39. ↑ Not Only Syria? The Phenomenon of Foreign Fighters in a Comparative Perspective, p. 94
  40. ↑ James Ciment World Terrorism: An Encyclopedia of Political Violence from Ancient Times to the Post-9/11 Era, p. 234.
  41. ↑ «La Souris rattrapée par le Chat…tillon: quand LSD choisit finalement son camp». Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 20 abril 2022].
  42. ↑ C’était un 4 octobre…
  43. ↑ Abel Mestre et Caroline Monnot, « Les réseaux du Front national », Sylvain Crépon, Alexandre Dézé, Nonna Mayer, Les Faux-semblants du Front national : sociologie d'un parti politique, Presses de Sciences PoP
  44. ↑ Alain Orsoni: seul face à sa peur

Bibliografia

[modifica]
  • Frédéric Chatillon, Thomas Lagane et Jack Marchal (dir.), Les Rats maudits. Histoire des étudiants nationalistes 1965-1995, Éditions des Monts d'Arrée, 1995, ISBN 2-911387-00-7.
  • Roger Griffin, Net gains and GUD reactions: patterns of prejudice in a Neo-fascist groupuscule, Patterns of Prejudice, vol. 33, n°2, 1999, p. 31-50.
  • Collectif, Bêtes et méchants. – Petite histoire des jeunes fascistes français, Paris, Éditions Reflex, 2002, ISBN 2-914519-01-X.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Groupe_Union_Défense&oldid=33361385»