Vés al contingut

Grup Lacetània

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGrup Lacetània
Dades
Tipusorganització Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1960
Data de dissolució o abolició1966 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

El Grup Lacetània fou una entitat cultural fundada a Igualada l'any 1960 i dissolta l'any 1966. L'associació va aprofitar l'aixopluc de l'església per organitzar reunions sobre la llengua i història catalanes, de filosofia, d'arts escènics, de música… amb obertura tant als referents clàssics com d'avantguarda.[1] La seva actuació va permetre connectar la ciutat d'Igualada al moviment de recuperació de la cultura catalana als anys 1960.[2]

A més de les conferències setmanals a la rectoria, organitzava exposicions, concerts de música, cursos de llengües: català, esperanto, anglès, italià i alemany.[3] Va trobar el seu origen en un curs de català que es donava a la rectoria, al qual a poc a poc s'hi van introduir temes de cultura general. Pous va proposar el nom de Lacetània en record dels antics habitants de la zona, els lacetans.[4] La participació femenina en aquesta època era prou inhabitual.[5]

Els primers membres van ser Pius Morera i Prat, el seu germà Josep Morera i Prat i uns amics, Remigi Combalia, Manuel Vidal i Pere Bas, fill de l'estamper Pere Bas i Vich. Van ser un grup de joves que va remoure el món cultural igualadí sota el mestratge d'Antoni Pous i Argila, vicari de la parròquia de Santa Maria d'Igualada,[6] i d'on sortiren un conjunt de personalitats de relleu, entre les quals es troben, a més dels ja esmentats, Magí Puig, Assumpta Sagristà, Anna Maria Vaqués, Jordi Savall, David Padrós, Josep Maria Torras i Ramon Cotrina. Va publicar la revista Textos[7] i quatre monografies en la col·lecció Quaderns del Lacetània.[8]

Referències

[modifica]
  1. Puig i Gubern, 1999, p. 18.
  2. Torras i Ribé, Josep Mª «El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en la perspectiva del seu 40é anniversari». Miscellanea Aqualatensia, Núm. 4, 1987, pàg. 14.
  3. Puig i Gubern, 1999, p. 20.
  4. Farré i Puntí, 2002, p. 71-72.
  5. Farré i Puntí, 2002, p. 74.
  6. Puig i Gubern, 1999.
  7. Farré i Puntí, 2002, p. 1.
  8. Manent, Albert. La represa. Edicions 62, 2008, p.146 (Biografies i memòries número 73). ISBN 8429761349. 

Bibliografia

[modifica]