Grup d'Estudis Astronòmics
| Història | |
|---|---|
| Creació | 1984 |
| Lloc web | astrogea.org…  |
El Grup d'Estudis Astronòmics (GEA) és una associació sense ànim de lucre que es dedica a l'observació, l'estudi i la divulgació astronòmica que va ser fundada el 1984.[1][2] Fou fundat per un reduït nombre de persones, la majoria provinents de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, que volien prioritzar l'estudi de les dades obtingudes per davant de la divulgació dels descobriments.[1] Un dels artífex fou Josep Maria Gómez Forrellad, d'amplis coneixements en la matèria. El fet de disposar de temps li permeté posar en relació els coneixements d'observadors experimentats, així com físics, enginyers, matemàtics i informàtics, amb l'objectiu de treballar en equip obtenint observacions, desenvolupant instrumental, amb tasques burocràtiques i elaborant programari[3] per a convergir en noves descobertes.[1] A partir del 1993 les troballes es dispararen.[1]
La xarxa d'observatoris dels membres del GEA[4] s'escampa per Mollet, Piera, Sampsor,[2] Seva, Tàrrega, Figueres, l'Ametlla del Vallès, Monegrillo, entre d'altres. El formen telescopis de més de 40 cm de diàmetre amb muntures i motoritzacions desenvolupades ad hoc pel mateix grup. A destacar el Cassegrain de 60 cm de l'observatori Esteve Duran, a Seva, durant molts anys el major telescopi de Catalunya i operat per Enrique Garcia Melendo.[5]
Història
[modifica]El grup va ser fundat a Mollet del Vallès el 1984[2] impulsat per Josep Maria Gómez Forrellad, astrònom amb experiència en l'observació del Sol i de Júpiter.[6] Amb l'adveniment de la microinformàtica, el grup disposà des del 1987 d'un propi Bulletin Board System (BBS) per tal de facilitar la comunicació entre els membres[6] i accelerar la coordinació de les observacions. Un altre pas en la projecció internacional del grup i les col·laboracions va venir amb la seva presència a Internet, amb una de les primeres web del país.[7]
GEA va començar a usar fotòmetres fotoelèctrics per mesurar les variacions de brillantor d'estels, i va passar ben aviat a l'ús de càmeres CCD.[6] i a desenvolupar programari per a controlar-les i analitzar de forma semiautomàtica els milers d'imatges preses cada nit[2][3]
Membres del grup [8] van crear el 1996 l'associació CelFosc amb la finalitat de reduir la contaminació lumínica, la qual no només suposa un greu inconvenient a l'observació astronòmica, si no que és una font de malbaratament energètic i agressió als ecosistemes nocturns. El treball informatiu i divulgatiu de CelFosc va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.[9][10] A partir del 2005 l'activitat científica del grup va anar decreixent i actualment és inexistent. Puntualment alguns dels seus exmembres han anat col·laborant en programes internacionals d'estudi de les atmosferes de Júpiter i Saturn[11] coordinats pel Grupo de Ciencias Planetarias de la Universitat del País Basc.[12]
Les àrees d'actuació on han assolit més resultats són el desenvolupament d'instrumental astronòmic, automatització de telescopis, programari d'anàlisi d'imatges,[3] l'observació i estudi d'estels variables, descobriment de nous asteroides, com per exemple el Catalonia, així com el seguiment i estudi de les atmosferes de Júpiter i Saturn. Les tasques de divulgació astronòmica s'han vehiculat a través de les activitats de la Fundació Observatori Esteve Duran (FOED), que va formar mestres i accollir escoles i visitants.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Horts, Pere «El major telescopi de Catalunya, en perill». Presència, 08-09-1996 [Consulta: 7 novembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Aloy Domènech, Jordi «Crònica de l'observatori de Sampsor». Ker - revista del grup de recerca de Cerdanya, 7, 7-2014, pàg. 4-16 [Consulta: 27 octubre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Trigo-Rodríguez, josep «Outburst activity in comets: II. A multi-band photometric monitoring of comet 29P/Schwassmann-Wachmann 1». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, MN-10-0806-MJ.R2, 19-07-2010, pàg. 19 [Consulta: 29 octubre 2014].
- ↑ «Observatoris del GEA». Arxivat de l'original el 13 de desembre 2010. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ «L'Observatori Esteve Duran necessita mecenes per poder continuar treballant». NacióDigital.cat, 30-08-2013 [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Lopesino Corral, Jordi «Entrevista a Josep Maria Gómez» (en castellà). Astronomia 2ª época, Año XXVII, 159, 9-2012, pàg. 32-37 [Consulta: 29 octubre 2014].
- ↑ «Nuestro callejero global en Internet» (en castellà). La Vanguardia, Suplement «La Revolución Digital»", 14-06-1995, pàg. 23.
- ↑ «Aprobada la Ley contra la Contaminación Lumínica (Aprovada la llei contra la contaminació lumínica)» (en castellà). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 12 gener 2014].
- ↑ DOGC, 3407, 12-06-2001.
- ↑ Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, 187, 28-05-2001, pàg. 15-21 [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ «Científicos españoles desvelan el comportamiento de las grandes tormentas de Saturno». La Vanguardia, 24-06-2013. [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ «Grupo de Ciencias Planetarias». [Consulta: 29 octubre 2014].