Grup residencial El Frare Negre
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis i bloc de pisos  | |||
| Arquitecte | Eusebi Bona i Puig | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Sant Gervasi, 24-40, Balmes, 429-449, Moragas, 17-21 i Ptge. Maluquer, 1-23 i 18-22 | |||
| ||||
| Format per | Jardins de Martí Luter | |||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 46284 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2202 | |||
.jpg)
El Grup residencial El Frare Negre és un conjunt d'edificis d'habitatges situat al carrer de Balmes cantonada amb el passeig de Sant Gervasi, al barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]El Frare Negre era una casa situada al sud de l'actual plaça de Kennedy.[2] El nom, en contraposició al del Frare Blanc dels dominics, prové dels jesuïtes, d'hàbit negre,[3] que tenien una finca de gran extensió en aquest indret, composta per tres masos.[4] Expulsats el 1767 per Carles III, el 1771 fou adquirida per Manuel de Craywinckel i Humens (1716-1772), tinent coronel dels Reials Exèrcits i capità d'infanteria de la Guàrdia Valona.[5][6]
El 1889 es va aprovar el projecte d'urbanització d'un carrer entre el passeig de Sant Gervasi i el carrer de Moragas, encarregat per Manuel de Craywinckel i Fernández al mestre d'obres Josep Maria Negre. Inicialment es va anomenar de Mercedes en honor a l'esposa del promotor, Mercedes Hurtado de Mendoza.[7] La seva continuació fins poc més enllà del carrer de Castanyer, juntament amb el carrer de Moragas, fou encarregada per Consol de Moragas i Quintana, marquesa de Moragas, al mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró i fou aprovat el 1890 amb el nom de Folgueroles, poble natal de Jacint Verdaguer,[8][9] unificant-se els dos noms el 1907.[7]
El 1936 es va aprovar la urbanització de l'illa compresa entre el passeig de Sant Gervasi i els carrers de Balmes, Folgueroles i Moragas.[10] La construcció del conjunt de blocs d'habitatges, projectat per l'arquitecte Eusebi Bona i Puig, va quedar interrompuda per la Guerra Civil espanyola i les obres es van reprendre el 1940, finalitzant el 1955.[11]
Descripció
[modifica]De planta baixa i 6 pisos (al xamfrà hi ha un àtic enretirat de la façana),[12] els edificis són d'estil eclèctic amb tints academicistes. Les façanes estan revestides de pedra artificial, amb elements que li confereixen un caràcter elegant i distingit.[11] Tenen un ritme molt marcat d'obertures quadrangulars o rectangulars, marcat per la balconada que recorre el primer pis i unes pilastres de caràcter monumental que recorren tot l'alçat i es coronen amb una senzilla cornisa. La cantonada és aixamfranada i el bloc del carrer de Balmes es va adaptant a la forma arrodonida de la plaça i segueix la línia descendent que fa el carrer.[12]
Jardins de Martí Luter (abans Maluquer)
[modifica]A l'interior de l'illa, entre els edificis i el passatge de Maluquer, hi ha els jardins del mateix nom, en homenatge al fundador de l'Institut Nacional de Previsió, Josep Maluquer i Salvador,[13] inaugurats el 1947. Hi destaca la doble escalinata que salva el desnivell i emmarca un petit estany amb un brollador, fet amb carreus de pedra irregular.[14]
L'any 2011, van canviar el nom pel de Martí Luter, en honor del teòleg alemany.[13][14]
Referències
[modifica]- ↑ «Grup residencial 'El Frare Negre' i jardins Maluquer». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Mestre, Jesús «El carrer de Craywinckel». El Jardí, 29-07-2020.
- ↑ «Sant Gervasi de Cassoles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Relació de les propietats dels jesuïtes de Barcelona». Reial Junta Municipal de la Ciutat de Barcelona del Principat de Catalunya, 06-06-1770.
- ↑ Secretaria de la Reial Junta Municipal de la Ciutat de Barcelona, notari Daniel Troch, 24-01-1771.
- ↑ Portavella i Isidoro, 2003, p. 90-92.
- ↑ 7,0 7,1 Portavella i Isidoro, 2003, p. 112.
- ↑ Portavella i Isidoro, 2003, p. 112, 190-191.
- ↑ Mestre Campi, Jesús «El carrer Folgueroles». El Jardí, 19-06-2017.
- ↑ Portavella i Isidoro, 2003, p. 164.
- ↑ 11,0 11,1 de Oleza i Roncal, 2023.
- ↑ 12,0 12,1 «Grup residencial El Frare Negre i Jardins Maluquer». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 13,0 13,1 Tort, M. Josep. «Els jardins de Martí Luter a la Bonanova, un homenatge al teòleg alemany que va inspirar la reforma protestant». El Jardí, 22-03-2024.
- ↑ 14,0 14,1 «Jardins Maluquer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 34. ISBN 978-84-09-55644-1.
- Portavella i Isidoro, Jesús. Els carrers de Barcelona: Sant Gervasi. Ajuntament de Barcelona, 2003. ISBN 84-7609-800-6.
Enllaços externs
[modifica]
- «El Frare Negre». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Jardins Maluquer». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.