Vés al contingut

Grupo Globo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGrupo Globo
lang=ca
Edifici seu, a Rio de Janeiro Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa
conglomerat mediàtic Modifica el valor a Wikidata
Indústriapremsa, televisió, emissió de ràdio i edició Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat de negocis Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1925, Brasil Modifica el valor a Wikidata
FundadorRoberto Marinho Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixteledifusió Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJoão Roberto Marinho Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capJorge Nóbrega Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorRoberto Irineu Marinho Modifica el valor a Wikidata
Filial
Infoglobo (en) Tradueix
Sistema Globo de Rádio (en) Tradueix (1944–)
Editora Globo (en) Tradueix (1952–)
Globo (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Rede Globo
Globo Now (en) Tradueix
Globo Condé Nast (en) Tradueix
SporTV 2 (es) Tradueix
SporTV 3 (en) Tradueix
Infoglobo (en) Tradueix
Sistema Globo de Rádio (en) Tradueix
Globo Filmes
Valor Econômico (en) Tradueix
Globo.com (en) Tradueix
O Globo
Editora Globo (en) Tradueix
Livraria do Globo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgrupoglobo.globo.com Modifica el valor a Wikidata

Grup Globo (anteriorment conegut com Organizações Globo) és un conglomerat d'empreses brasileres de l'àrea dels mitjans de comunicació, tot i que també te participació en altres sectors econòmics. És el grup de comunicació més gran d'Amèrica Llatina i un dels més grans de tot el món.

Història

[modifica]
Roberto Marinho

La primera empresa del grup va ser el diari vespertí A Noite, fundat per Irineu Marinho, l'any 1911, a Rio de Janeiro. El 1925, gràcies a l'èxit d'A Noite, Marinho funda un segon diari, l'O Globo,[1] per a competir amb els altres com Correio da Manhã, O Paiz, Gazeta de Notícias, Diário Carioca i Jornal do Brasil.[2] Setmanes després de l'estrena d'O Globo, Irineu Marinho va patir una aturada cardíaca fatal i el seu fill gran, Roberto, va heretar els diaris. Inicialment, la direcció va recaure en Euricles de Matos, mà dreta de Marinho, fins la mort d'aquest darrer el 1931, moment en què Roberto va passar a dirigir l'empresa.[3]

Va treballar activament en la part periodística i en l'administrativa, i va decidir ampliar el negoci i invertir en altres mitjans, més enllà de la premsa escrita. El 1944, es va inaugurar Rádio Globo, també a Rio de Janeiro.[4] Emperò, el gran salt de l'empresa es va donar amb la creació de Rede Globo (actual TV Globo), que va inaugurar les emissions el 1965.[5] Amb el pas dels anys, i mercès al recolzament explícit al règim militar durant la dictadura (1964–1985) el grup va expandir-se fins a aconseguir i consolidar un monopoli de facto al Brasil, esdevenir el grup de comunicació més gran a l'Amèrica Llatina i establir negocis en l'exterior, com amb l'emissora portuguesa SIC.[6][7]

La companyia està a càrrec dels fills de Roberto Marinho: Roberto Irineu Marinho, João Roberto Marinho i José Roberto Marinho.[8][9] El 25 d'agost de 2014, l'empresa va anunciar que adoptaria el nom de Grupo Globo, deixant enrere l'antiga designació, Organizações Globo, marca que havia estat utilitzada des de la inauguració del diari O Globo, el 1925.[1] Un estudi publicat per l'agència de mitjans ZenithOptimedia l'any 2015 (basat en dades de 2013) va situar el Grupo Globo en el 17è lloc d'una llista amb els principals mitjans de comunicació globals. Era la primera vegada que la companyia va aparèixer en aquest rànquing.[10]

Les dues grans empreses subsidiàries

El 2020, el grup va posar en marxa un procés de reorganització, concentrant els seus negocis en dos grans paraigües.[11] Globo acull totes les cadenes de televisió, els portals web i els estudis. Aquí podem trobar els canals de televisió TV Globo i Futura (emissió en obert); Canal Brasil, GloboNews, Gloobinho, GNT, Multishow o SporTV (televisió per cable); Globoplay, Premiere o Combate (streaming); globo.com —i els específics g1 i globoesporte—, gshow o Memória Globo (portals web); els estudis de televisió Estúdios Globo i la productora de cinema Globo Filmes. Aquests moviments pretenen retallar despeses i guanyar solidesa per tal de fer front als gegants estatunidencs de la reproducció en línia, com Netflix o Disney+.[12][13] L'altre gran filial del grup és Editora Globo, la propietària dels diaris O Globo, Extra i Valor i de revistes com Época, Marie Claire, Galileu o Quem (i les respectives versions en línia);[14][15] responsable de publicar al Brasil les revistes GQ, Vogue i Glamour (llicenciada per Condé Nast Publications);[16] i de l'editorial Globo Livros.[17] El Sistema Globo de Rádio, el conjunt d'emissores de ràdio que inclou Rádio Globo (a Rio de Janeiro), BH FM (a Belo Horizonte) i l'agència Central Brasileira de Notícias, va a passar a dependre d'Editora Globo.[18] Per altra banda, l'històric segell discogràfic Som Livre, que havia estat creat pel grup l'any 1969, va ser venut a Sony Music el 2021.[19]

El grup té una branca de recent creació (2019), Globo Ventures, que gestiona les inversions en start-ups de diversos sectors (immobiliària, criptomonedes, benestar, consum, tecnologia...).[20][21] També forma part del grup la Fundació Roberto Marinho, creada el 1977 pel creador del grup, i que desenvolupa activitats en les àrees d'educació, patrimoni històric i medi ambient.[22]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Grupo Globo
  1. ↑ 1,0 1,1 «Marca Grupo Globo substitui Organizações Globo» (en portuguès brasiler). Grupo Globo, 25-08-2014. Arxivat de l'original el 2017-10-01. [Consulta: 28 octubre 2024].
  2. ↑ Azevedo, Dúnya «A evolução técnica e as transformações gráficas nos jornais brasileiros». Revista Mediação / Fumec, 2009. Arxivat de l'original el 12/07/2018 [Consulta: 12 juliol 2018].
  3. ↑ «21 / Ago / 1925: Morre o jornalista Irineu Marinho, fundador do jornal O Globo» (en portuguès brasiler). Canal History, 12-05-2016. Arxivat de l'original el 2024-05-27. [Consulta: 28 octubre 2024].
  4. ↑ «Rede Globo AM/FM» (en castellà). Media Ownership Monitor, 2017. [Consulta: 28 octubre 2024].
  5. ↑ «Rede Globo» (en castellà). Media Ownership Monitor, 2017. [Consulta: 28 octubre 2024].
  6. ↑ Mielli, Renata. «Monopolio mediático y golpe en Brasil» (en castellà). América Latina en Movimiento, 10-06-2016. Arxivat de l'original el 2024-06-23. [Consulta: 28 octubre 2024].
  7. ↑ Sousa, Helena «Time-Life/Globo/SIC: um caso de reexportação do modelo americano de televisão?» ( PDF) (en portuguès). I Congresso das Ciências da Comunicação da Associação Portuguesa de Ciências da Comunicação, 3-1999. Arxivat de l'original el 2024-07-03 [Consulta: 28 octubre 2024].
  8. ↑ Benício, Jeff. «Bilionários, donos da Globo voltam a ficar mais ricos após perdas em 2023» (en portuguès brasiler). Terra, 02-04-2024. [Consulta: 28 octubre 2024].
  9. ↑ «Familia Marinho» (en castellà). Media Ownership Monitor, 2017. [Consulta: 28 octubre 2024].
  10. ↑ Rosa, Bruno. «Grupo Globo é o 17º maior conglomerado de mídia do mundo» (en portuguès brasiler). O Globo, 14-05-2015. Arxivat de l'original el 2024-09-13. [Consulta: 28 octubre 2024].
  11. ↑ Ricco, Flávio. «Grupo Globo lança projeto de unificação "Uma Só Globo"» (en portuguès brasiler). UOL, 24-09-2018. [Consulta: 28 octubre 2024].
  12. ↑ Nascimento, Sandro. «O que está por trás da megafusão da Globo?» (en portuguès brasiler). Na Telinha. UOL, 07-11-2019. Arxivat de l'original el 2024-09-14. [Consulta: 28 octubre 2024].
  13. ↑ Malta, Cynthia. «Grupo Globo terá nova estrutura a partir de janeiro de 2020» (en portuguès brasiler). Valor. Globo, 08-11-2019. Arxivat de l'original el 2019-11-12. [Consulta: 28 octubre 2024].
  14. ↑ Carvalho, Mario Cesar; Lobato, Elvira. «Globo lança jornal e prepara ataque a "Veja'» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 05-04-1998. [Consulta: 28 octubre 2024].
  15. ↑ Vaz de Carvalho, Cristina «Infoglobo faz corte que inclui O Globo, Extra, Valor, Época, administração e parque gráfico» ( PDF) (en portuguès brasiler). Jornalistas & Cia, núm. 1175, 17-10-2018, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2024-07-07 [Consulta: 28 octubre 2024].
  16. ↑ «Editora Globo e Condé Nast anunciam joint venture» (en portuguès brasiler). FFW. UOL, 26-07-2010. [Consulta: 28 octubre 2024].
  17. ↑ Loureiro, Juliano. «Globo Livros: veja quais são os principais autores e obras» (en portuguès). Bingo!, 27-01-2021. [Consulta: 28 octubre 2024].
  18. ↑ «Globo unifica comandos da Editora e Sistema de Rádio» (en portuguès brasiler). Meio & Mensagem, 14-08-2020. [Consulta: 28 octubre 2024].
  19. ↑ Igartua, María. «Sony compra la discográfica brasileña Som Livre por 255 millones de dólares» (en castellà). El Confidencial, 02-04-2021. Arxivat de l'original el 2022-01-13. [Consulta: 28 octubre 2024].
  20. ↑ Vaquer, Gabriel. «De 'busão' a comida em casa: 11 empresas que a Globo investe e você não sabia» (en portuguès brasiler). Notícias da TV. UOL, 01-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-04-16. [Consulta: 28 octubre 2024].
  21. ↑ Sambrana, Carlos. «A estratégia da Globo Ventures para se tornar "a preferida", segundo Roberto Marinho Neto» (en portuguès brasiler). NeoFeed, 14-06-2023. [Consulta: 28 octubre 2024].
  22. ↑ «Conselho do Prêmio Jornalista Roberto Marinho de Mérito Jornalístico» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil, 2009. Arxivat de l'original el 2024-07-03. [Consulta: 28 octubre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grupo_Globo&oldid=34259749»