Vés al contingut

Gualfard de Verona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gualfard d'Augsburg)
Plantilla:Infotaula personaGualfard de Verona

Gravat amb el sant fent penitència, amb Verona al fons; gravat per I. Brint sobre dibuix de Martin de Vos (París: J. Le Clerc, 1620) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementWolfhard von Augsburg, Wulphardus
1070 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Augsburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1127 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Fermo Maggiore (Verona), St Sebastian (Augsburg) 
Activitat
Ocupaciómonjo, anacoreta Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósGermà llec dels camaldulencs
laic i eremita
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, anglicanisme
PelegrinatgeVerona, Augsburg
Festivitat30 d'abril; 1 de maig (a Verona), 27 d'octubre (a Augsburg)
IconografiaCom a eremita
Patró deSellers de Verona

Gualfard de Verona, o Wolfhard d'Augsburg (Augsburg, Baviera, 1070 – Verona, Vèneto, Itàlia, 30 d'abril de 1127) fou un artesà alemany, pelegrí i eremita a Verona. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

[modifica]

Wolfhard havia nascut a Augsburg, llavors capital de Suàbia, on era seller. En 1096 marxà com a pelegrí[1] cap a Roma, amb altres mercaders. S'aturà a Verona, on visqué un temps amb un viatjant i s'establí com a seller.

Poc després marxà i s'establí per fer vida eremítica en un bosc proper vora l'Adige, on hi visqué vint anys. Fou trobat llavors per uns caçadors i tornà a Verona, obrint un obrador i botiga de selles, però arran d'una inundació, deixà la ciutat i construí una ermita prop del monestir camaldulenc de San Salvatore di Corteregia, a la rodalia, on fou acollit com a germà convers. Hi visqué fins a la seva mort, tingut per persona santa pels veronesos, i destacant per la seva vida virtuosa i dedicada a la pregària, i la seva hospitalitat envers els viatgers. Morí a Corteregia en 1127.

Veneració

[modifica]
Interior de l'església de San Fermo Maggiore (Verona), on és enterrat el sant

Sebollit al monestir, les seves restes foren portades a San Fermo Maggiore de Verona. El 27 d'octubre de 1602 part de les relíquies foren donades i portades a l'església de St. Sebastian d'Augsburg. Un monjo contemporani n'escrigué la vida poc després, atribuint-li diversos miracles.

La seva festa litúrgica és el 30 d'abril; els veronesos el celebren l'1 de maig, i a Augsburg el 27 d'octubre, per la translació de les relíquies.

Notes

[modifica]
  1. Pelegrí és en alemany Wallfahrer, que podria haver donat lloc al nom italià Gualfardo.

Bibliografia

[modifica]
  • Vauchez, André. The Laity in the Middle Ages: Religious Beliefs and Devotional Practices. Daniel E. Bornstein (ed.). Notre Dame: University of Notre Dame Press, 1993.