30 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs. Queden 245 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1393, Onda, Regne de València: Joan el Caçador incorpora a la corona aquesta vila, aleshores morisca.
- 1888, Barcelona: Joan Maragall publica L'Oda infinita, un poema que recull la seva teoria poètica.[1]
- 2001, Platja d'Aro: S'inaugurà la Biblioteca Pública Mercè Rodoreda.
- Resta del món
- 313, Heraclea Síntica, Tràciaː Batalla de Tziràl·lon entre les tropes dels emperadors August Licini i Maximí II Daia.[2]
- 642, Pampliega, Regne de Toledoː Khindasvint és coronat rei dels visigots.[3]
- 1598, Promulgació de l'Edicte de Nantes, autoritzant la llibertat de culte, pel rei Enric IV de França.[4]
- 1725, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic: Els representants de Felip V i de Carles d'Àustria hi signen el tractat de Viena, amb el qual pacten les conseqüències de la Guerra de Successió Espanyola.[5]
- 1902: estrena a la Salle Favart (Teatre Nacional de l'Opéra-Comique) de París de l'òpera Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
- 1939, Nova York: primer discurs televisat: de Franklin D. Roosevelt a l'Exposició Universal de Nova York.
- 1948, Washington, EUA: creació de l'Organització dels Estats Americans (OEA)[6]
- 1975, Saigon, Vietnam del Sud: El Front Nacional d'Alliberament del Vietnam entra a Saigon i ocupa l'ambaixada nord-americana, posant fi a la Guerra del Vietnam.
- 1977,
- Buenos Airesː Comencen a reunir-se les Madres de Plaza de Mayo per reclamar els fills segrestats i desapareguts durant la dictadura.[7]
- Espanya: El govern signa els pactes internacionals de drets civils, polítics, econòmics i socials, que inclouen el de llibertat sindical i el de negociació col·lectiva.
- 1993, Hamburg, Monica Seles és apunyalada per Günter Parche sota l'omòplat durant una eliminatòria del Torneig d'Hamburg.
- 2009, Ginebra, Suïssa: L'Organització Mundial de la Salut decideix utilitzar la denominació Virus de la grip A(H1N1), en lloc de l'utilitzat fins aleshores de grip porcina per al brot de grip per A(H1N1) de 2009.
- 2015, Mercuri (planeta): Finalitza la missió de la Sonda espacial MESSENGER, quan, un cop consumit el combustible, s'estavella a la superfície del planeta.
- 2019, Tòquio (Japó)ː L'emperador Akihito renuncia al tron a favor del seu fill Naruhito.[8]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1877 - Barcelona: Manuel de Montoliu i de Togores, crític i historiador de la literatura (m. 1961).[9]
- 1921 - Barcelona: Joan Colom i Altemir, fotògraf català (m. 2017).[10]
- 1944 - Barcelona: Maria Eugènia Aubet i Semmler, arqueòloga catalana (m. 2024).[11]
- 1947 - Barcelona: Jaume Cabré i Fabré, escriptor i guionista català.[12]
- 1953 - Barcelona: Joan Massagué i Solé, científic i farmacèutic català, reconegut com una de les màximes autoritats mundials en investigació del càncer.[13]
- 1958 - Pont de Suert, Alta Ribagorça: Elena Ribera i Garijo, advocada i política catalana.[14]
- 1986 - València: Elena Rosell Aragón, pilot de motociclisme de velocitat valenciana que competeix internacionalment.
- Resta del món
- 1331 - Ortés, vescomtat del Bearnː Gastó Febus, que esdevindrà el 1343 Gastó III de Foix i X del Bearn (m. 1391).[15]
- 1777 - Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic: Carl Friedrich Gauß, matemàtic i científic alemany (m. 1855).[16]
- 1833 - Bordeus: Hortense Schneider, cantant francesa d'opereta, del Segon Imperi.[17]
- 1870 - Komárno, Eslovàquia: Franz Lehár, compositor austríac d'origen hongarès (m. 1948).[18]
- 1871 - Pittsburghː Louise Homer, fou una contralt estatunidenca (m.1947).[19]
- 1877 - San Francisco: Alice B. Toklas, escriptora membre de l'avantguarda al París del segle xx (m. 1967).[20]
- 1885 - Portogruaro, Itàlia: Luigi Russolo, inventor, pintor i compositor italià (m. 1947).[21]
- 1893 - Wesel (Imperi Alemany): Ulrich Friedrich Wilhelm Joachim von Ribbentrop, ministre d'afers exteriors d'Alemanya des de 1938 a 1945, va ser condemnat a morir a la forca als Judicis de Nuremberg (m. 1946).[6]
- 1900 - Łódź (Polònia): Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa (m. 1975).[22]
- 1901 - Pinsk (Rússia): Simon Kuznets, economista, Premi Nobel d'Economia de 1971 (m. 1985).[23]
- 1902 - Arlington, Dakota del Sud (EUA): Theodore Schultz, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1979 (m.1998).[24]
- 1909 - la Haiaː Juliana I dels Països Baixos, fou reina dels Països Baixos (m. 2004).[25]
- 1911 - Pitzling, Alemanyaː Luise Rinser, escriptora alemanya (m. 2002).[26]
- 1916 - Petokey (Michigan, EUA): Claude Elwood Shannon, enginyer electrònic i matemàtic estatunidenc i criptògraf, pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals (m. 2001).[27]
- 1933 - Abbott, Texas: Willie Nelson, cantant de música country, autor, poeta, actor i activista estatunidenc.[28]
- 1944 - Nova York (EUA): Jill Clayburgh, actriu estatunidenca (m. 2010).[29]
- 1947 - Madrid: Isabel Guerra Peñamaría, pintora hiperrealista i monja cistercenca espanyola.[30]
- 1949 - Parede, Cascais (Portugal): António Guterres, polític portuguès, Secretari General de les Nacions Unides després d'haver estat Primer Ministre de Portugal.[31]
- 1961 - Fes, Marrocː Eva Illouz, sociòloga i escriptora francomarroquina.[32]
- 1979 - Santiago de Xile: Elisa Rojas, advocada i activista francoxilena.
- 1980 - Vitòria: Tania Lamarca Celada, exgimnasta rítmica basca, medallista olímpica als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta.
- 1985 - Roix Ha-Àyin, Israel: Gal Gadot, actriu israeliana.
- 1986 - Madrid (Espanya): Alba María Cabello, nedadora de natació sincronitzada madrilenya, guanyadora de dues medalles olímpiques.[33]
- 1988 - L'Havana (Cuba): Ana de Armas, actriu de nacionalitat cubana i espanyola.
- 1992 - Mönchengladbach (Alemanya): Marc-André ter Stegen, porter de futbol alemany.[34]
- 2004 - Harare, Zimbàbue: Tanya Muzinda, pilot de motocròs.[35]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1935 - Barcelona: Joana Valls, modista catalana, una de les més rellevants del tombant del s. XX (n. 1855).[36]
- 1947 - Buenos Aires, Argentina: Francesc Cambó, polític català (n. 1876)[37]
- 2015 - Solsona, Catalunya: Manel Casserres i Solé, constructor d'imatgeria festiva.
- Resta del món
- 65 - Roma: Marc Anneu Lucà, Lucà, poeta hispanoromà (n. 39)[38]
- 535 - Illa de Martana, llac de Bolsena: Amalasunta, reina dels ostrogots (n. c. 495).
- 783 - Thionville: Hildegarda de Vintzgau, aristòcrata alemanya casada amb Carlemany, mare del seu successor Lluís el Pietós (n. 758).[39]
- 1756 - Barcelona: Bernat Tria, compositor i sacerdot català.[40]
- 1784 - Heks, Principat de Lieja: Francesc Carles de Velbrück, príncep-bisbe del principat de Lieja.
- 1865 - Londres, Anglaterra: Robert FitzRoy, explorador i meteoròleg anglès (n. 1805).[41]
- 1883 - París, Françaː Édouard Manet, pintor. Considerat un dels pares de l'impressionisme.[42]
- 1891 - Filadèlfia (els EUA): Joseph Leidy, paleontòleg estatunidenc (n. 1823).[43]
- 1933 - París: Anna de Noailles, poetessa francesa d'origen romanès (n. 1876).[44]
- 1943 - Liphookː Beatrice Webb, sociòloga i economista anglesa molt influent, teòrica de l'estat del benestar (n. 1858).[45]
- 1945 - Führerbunker, Berlín, Tercer Reich: Adolf Hitler, dictador del Tercer Reich alemany; i Eva Braun, la seva parella, se suïciden (n. 1889).[6]
- 1972 - Lausana, Suïssa: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.[46]
- 1974 - Rochester (Minnesota), Estats Units: Agnes Moorehead, actriu estatunidenca.
- 1984 - Pamplona, Navarra: Lola Rodríguez Aragón, soprano espanyola, mestra de grans cantants (n. 1910).[47]
- 1989 - Roma, Itàlia: Sergio Leone, director de cinema italià (n. 1929).
- 1994 - Bolonya, Itàlia: Roland Ratzenberger, pilot de curses automobilístiques austríac que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.[48]
- 2015 - Nova York, (EUA): Ben E. King, cantant de soul i rhythm and blues estatunidenc (n. 1938).[49]
- 2024 - Nova Yorkː Paul Auster, novel·lista, poeta, guionista i director de cinema estatunidenc (n. 1947).[50]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Internacional del Jazz[51]
- Festa local de Travesseres, a la comarca de la Cerdanya
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Quirí de Roma, màrtir (ca. 115)
- Sofia de Fermo, verge màrtir (ca. 250)
- Eutropi de Saintes, bisbe (s. III)
- Diòdor i Rodopià d'Afrodísia, diaques màrtirs (304)
- Llorenç de Novara, prevere màrtir (361)
- Mercurial de Forli, bisbe (ca. 370)
- Donat d'Èuria, bisbe (385)
- Pomponi de Nàpols, bisbe (536)
- Aule de Vivièrs, bisbe (s. VII)
- Earconvald, bisbe (693)
- Amador, Pere i Lluís de Còrdova, màrtirs (855)
- Gualfard de Verona, monjo camaldulès (1127)
- Adjutori de Vernon, monjo (1131)
- Pius V, papa (1572)
- Maria de l'Encarnació (Marie Guyard o Martin), religiosa ursulina (1672)
- Josep Benet Cottolengo, fundador (1842)
- Josep Tuan, dominic màrtir al Vietnam (1861)
- Beats al Martirologi romà (2011):
- Pere el Levita, diaca i monjo (605)
- William Southerne, prevere màrtir (1618)
- Benet d'Urbino, caputxí (1625)
- Pauline von Mallinckrodt, fundadora (1881)
- Dedë Plan, sacerdot màrtir (1948)
- Sants que no apareixen al Martirologi romà vigent:
- Marià d'Acerenza, diaca (303)
- Hulda de Troyes, monja (450)
- Forannan de Waulsort, abat (982)
- Aimó de Verdun, bisbe (1024)
- Sabina de Jouarre, verge (s. XII)
- Ventura de Spello (segle xiii)
- Beats que no apareixen al Martirologi romà vigent:
- Hildegarda de Kempten, reina (785)
- Rosamunda de Blar, mare (s. XII)
- Bernat II de Lippe, comte, bisbe de Semgallen (1244)
- Venerables: Aimó de Landecop, monjo (1173)
- Venerats a l'Orde Mercedari: Lluís Puell i 69 companys màrtirs de Montpeller
Església Armènia
[modifica]23 Akehan segons el calendari armeni
- Jaume el Fill del Zebedeu, apòstol (s. I)
- Alexandre de Roma, màrtir (300)
- Marcià, Nicandre, Apol·lo, Lleonci, Ari, Gordió, Perioqui, Silinade, Irene i Papambon, màrtirs a Egipte
- Tesbea i companyes, màrtirs a Pèrsia
Església Copta
[modifica]5 Paixons segons el calendari copte
- Jaume el Fill del Zebedeu, apòstol (s. I)
- Jeremies, profeta i màrtir (s. VI aC)
Església Síria Ortodoxa
[modifica]- Jaume el Fill del Zebedeu, apòstol (s. I)
- Jaume, germà de Jesús, màrtir (s. I)
- Domot i Rodofià d'Afrodísias, màrtirs
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 13 de maig del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al del 17 d'abril del calendari julià:
- Sants:
- Jaume el Major, apòstol (s. I)
- Adaucte, màrtir
- Quincià i Àtic
- Màxim d'Efes, prevere màrtir (ca. 250)
- Jaume, Marià i companys màrtirs de Lambaesis (259)
- Basili d'Amasia, màrtir
- Donat d'Èuria, bisbe (385)
- Efraïm
- Climent l'Himnògraf, abat d'Estúdion (868)
- Nikita de Novgorod (1108)
- Sabas de Zvenigorod, abat (1407)
- Argira de Prussa, màrtir a Constantinoble (1725)
- Teodor Bizantí, pintor i nou màrtir (1795)
- Marta Protasieva, abadessa de Paisius Velitxkovski (1813)
- Ignasi Briantxanínov de Rússia, bisbe del Caucas (1867)
Esglésies luteranes
[modifica]- David Livingstone, missioner (1873)
- Pandita Ramabai, benefactora (1922)
Església anglicana
[modifica]- Pandita Ramabai, benefactora (1922)
Referències
[modifica]- ↑ Maragall, Joan «L'oda infinita». La Ilustració Catalana, núm. 187, 30-04-1888, pàg. 119.
- ↑ Meijer, Fik. Emperors Don't Die in Bed (en anglès). Routledge, 2004, p. 119-120. ISBN 0415312019.
- ↑ «Chindasvinto» (en castellà). fuenterrebollo.com. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - édit de Nantes» (en francès). [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - traité de Vienne 30 avril 1725» (en francès). [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Madres de Plaza de Mayo, 43 años de lucha ininterrumpida» (en castellà). Ministerio de Cultura de Argentina. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «El Japó: un nou emperador per als nous temps». 3/24, 30-04-2019 [Consulta: 2 maig 2019].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Joan Colom Altemir». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Boix, Arnau. «Maria Eugènia Aubet, arqueòloga i historiadora especialitzada en els fenicis», 29-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «Jaume Cabré i Fabré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Joan Massagué i Solé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Elena Ribera i Garijo - XI Legislatura». Congrés dels Diputats. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ Tucoo-Chala, Pierre. Gaston Fébus, prince des Pyrénées (en francès). Deucalion, 1991, p. 16. ISBN 2-906483-43-5.
- ↑ «Carl Friedrich Gauss | Biography, Discoveries, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Mirassou, Dominique. «La bordelaise Hortense Schneider, Diva à la voix d’or et Muse d’Offenbach...» (en francès). Bordeaux Gazette, 11-03-2021. [Consulta: 3 març 2023].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Louise Homer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ «Alice Babette Toklas | Jewish Women's Archive». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Dennis, F. «Russolo, Luigi». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.24174 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Janina Konarska-Słonimska» (en anglès). le site Sports Reference. Arxivat de l'original el 20 d'agost 2016. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Simon Kuznets | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1979» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ van der Vat, Dan «Obituary: Queen Juliana of the Netherlands». The Guardian, 22-03-2004. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Luise Rinser | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Claude Shannon | American engineer» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Willie Nelson | Biography, Music, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Jill Clayburgh». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Isabel Guerra: La monja pintora hipoerrealista». ArtyCultura. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Antonio Guterres confirmed as the next Secretary-General of the United Nations» (en anglès). The Telegraph, 05-10-2016 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Fernández Porta, Eloy. «Entrevista a Eva Illouz». DDOOSS, 11-05-2009. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Alba Maria Cabello - Athletes - Olympic Games Winners». [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Marc-André ter Stegen». Transfermarkt.de. [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ «Tanya Muzinda's biography, net worth, fact, career, awards and life story - XYZ» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2022-01-27. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑ Casal-Valls, Laura «Joana Valls: el ressò de la modernitat». Datatèxtil, 33. Circuit de Museus Tèxtils i de Moda a Catalunya, 01-12-2015.
- ↑ «Francesc Cambó i Batlle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Lucano, Marco Anneo» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Hildegarde de Vintzgau Herstal (757-783)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ «Bernat Tria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Robert Fitzroy | British scientist» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «[https://www.france-pittoresque.com/spip.php?article14442 30 abril 1883 : mort du peintre impressionniste Édouard Manet]» (en francès). La France pittoresque. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Joseph Leidy | American zoologist» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Anna princesse Brancovan comtesse Mathieu de Noailles» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Castillo, Juan José «Beatrice Webb: la Sociología del Trabajo entre dos siglos» (en castellà). Política y Sociedad, 32, 01-01-1999, pàg. 195–195. ISSN: 1988-3129.
- ↑ «Clara Campoamor». Canal Historia. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ Franco, Enrique «Fallece Lola Rodríguez de Aragón, maestra de grandes cantantes españoles» (en castellà). El País [Madrid], 30-04-1984. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Roland Ratzenberger: The inside story of the Imola weekend». [Consulta: 20 abril 2024].
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-19, p. 407. ISBN 978-1-4766-2599-7.
- ↑ «S'ha mort l'escriptor Paul Auster». [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Nations, United. «Día Internacional del Jazz | Naciones Unidas» (en castellà). [Consulta: 29 abril 2021].
- ↑ «Kalender - 30. abril - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2017]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:30 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 30 d'abril