Vés al contingut

Gualtiero di Monsonís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióGaultiero di Monsonís
Títol originalGaultero de Monsonís
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorNicolau Manent
LlibretistaJoan Cortada
Llengua originalitalià
GènereÒpera
Partstres actes
Personatges
  • Matilde
  • Arnau
  • Gaultero
  • Ricard
  • Una monja
Estrena
Estrena23 de maig de 1857
EscenariGran Teatre del Liceu de Barcelona,
Director musicalMarià Obiols

Gaultiero di Monsonís (coneguda també com a Gualtero de Monsonís) és una òpera en tres actes amb música de Nicolau Manent sobre un text de Joan Cortada estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 23 de maig de 1857.[n. 1]

El llibret va ser publicat a Barcelona l'any de l'estrena, el 1857, incloent-hi dues versions del text, en italià i en castellà, sota el títol castellà de Gualtero de Monsonís.[1] No obstant això, l'òpera va ser estrenada en italià i sota el títol italià.

Context

[modifica]

La representació a l'estrena es va donar en benefici del baix Agustí Rodas.[2]

Nicolau Manent va escriure uns anys més tard una simfonia amb el mateix títol i motius musicals de l'òpera, estrenada el 2 de setembre de 1859.[3]

Personatges

[modifica]
Paper Tessitura Intèrprets de l'estrena
23 de maig de 1857
(Director: Marià Obiols)
Matilde soprano Caterina Goldberg-Strossi
Arnau baix Agustí Rodas
Gaultero tenor Antonio Agresti
Ricard baix Josep Obiols
Una monja soprano Joana Baptista Fossa
Monges, cavallers, patges

Argument

[modifica]
Lloc: Monestir de Vallbona i al voltant del monestir
Època: any 1240

Aquest és el resum que el llibret fa de l'argument de l'obra:

« Arnau de Bellpuig, desheretat per la seva mare, a la mort de la qual va contribuir el seu caràcter díscol i altiu, no pot veure sense enuig que la seva germana Matilde sigui la successora dels immensos béns familiars. Trobant-se absent en la Croada Gualtero de Monsonís, a qui està destinada la mà de Matilde, creu Arnau haver trobat el mitjà perquè la seva germana renunciï a favor d'ell a l'herència materna. En efecte, assegura a la jove que Gualtero ha mort a Àsia, i com que Matilde que no té en el món un altre interès que no sigui l'amor d'aquest cavaller, pren l'hàbit al monestir de Vallbona, amb l'ànim de professar en ell i traspassar els seus béns al seu germà. Gaudia ja Arnau amb la perspectiva de la seva futura riquesa quan es presenta Gualtero, parla amb Arnau, marxa cap a Vallbona, i els amants anaven a sortir del convent quan arriba Arnau. Es desafien els dos cavallers, i combaten l'endemà. Gualtero fereix mortalment l'Arnau, aquest reconeix el seu mal procedir, i penedit crida a Matilde i a Gualtero, els demana perdonar, els casa i mor. Els dos amants li perdonen, demanen per ell la misericòrdia divina, i enmig del dolor i de la compassió de tots els presents acaba l'òpera. »

Notes

[modifica]
  1. Tot i que la població s'anomena Montsonís en català, s'ha respectat aquí el títol donat pels autors i amb el qual es va estrenar, que és el nom en castellà de la població

Referències

[modifica]
  1. Gualtero de Monsonís. Barcelona: Impremta de Tomàs Gorch, 1857. 
  2. «Barcelona 26 de mayo». La Zarzuela, 01-06-1857, pàg. 6.
  3. «Función para hoy». Eco de Euterpe, 02-09-1859, pàg. 129.