Gueorgui Fliórov

Gueorgui Fliórov

Nom original	(ru) Георгий Николаевич Флёров
Biografia
Naixement	17 febrer 1913 (Julià) Rostov del Don (Rússia)
Mort	19 novembre 1990 (77 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Residència	República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
Formació	Universitat Politècnica Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball	Física nuclear
Ocupació	físic, inventor, físic nuclear
Ocupador	Institut Unificat de Recerca Nuclear
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Alumnes	Iuri Tsolakovitx Oganessian
Obra
Estudiant doctoral	Iuri Tsolakovitx Oganessian i Sergey Polikanov (en)
Premis
(1989)  Medalla Kurtxàtov  Orde de l'Estrella Roja  Premi Lenin  D. I. Mendeleyev Gold Medal (en)  Orde de la Guerra Patriòtica, 2a classe  Friendship Medal (en)  Orde de Ciril i Metodi  Medal of Friendship (en)  Premi Stalin  Orde de la Guerra Pàtria de 1a classe  Premi Estatal de l'URSS  Orde de la Bandera Roja del Treball  Orde de Lenin  Orde de la Revolució d'Octubre  Heroi del Treball Socialista  Medalla Jubileu dels 50 anys de la Revolució del Poble de Mongòlia

Gueorgui Nikolàievitx Fliórov, rus: Гео́ргий Никола́евич Флёров IPA: [gʲɪˈorgʲɪj nʲɪkɐˈlajɪvʲɪtɕ ˈflʲɵrəf]; 2 de març de 1913 Rostov del Don, Imperi Rus – 19 de novembre 1990, Moscou, Rússia) fou un destacat físic nuclear rus descobridor de la fissió espontània. L'element químic de nombre atòmic 114 fou anomenat flerovi en honor seu.

Fliórov estudià a l'Institut Politècnic de Leningrad i treballà a l'Institut de Física i Tecnologia de Leningrad, sota la direcció d'Ígor Kurtxàtov. El 1940, juntament amb Ígor Kurtxàtov, Iuli Khariton i Mikhaïl Russínov, presentà un pla d'investigació a l'Acadèmia de Ciències Soviètica, «Sobre la utilització de l'energia de la fissió d'urani en una reacció en cadena». Sota aquest projecte investigà les condicions necessàries per a una reacció en cadena a l'urani metàl·lic. Kurtxàtov li encomanà a ell i a Konstantín Pétriak l'observació del flux de neutrons de l'urani. Utilitzà una càmera de ionització, que, per sorpresa seva, continuà registrant la fissió fins i tot després de treure la font de neutrons. Els dos havien descobert la fissió espontània.