Guerra de Successió bavaresa
 | |||
| Tipus | guerra de successió  | ||
|---|---|---|---|
| Data | Juliol 1778 - maig 1779 | ||
| Lloc | Bohèmia | ||
| Resultat | Tractat de Treschen (13 de maig de 1779) | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Guerra de Successió de Baviera o Guerra de Successió bavaresa (1778 -1779), fou un conflicte entre l'Arxiducat d'Àustria i Prússia,[1] a causa de les oposades pretensions pel que fa a diverses parts del regne de Baviera després de la mort sense fills de Maximilià III Josep, elector de Baviera (1727-1777). L'hereu per ell designat era Carles Teodor, elector palatí i primer de la branca més antiga de la Casa de Wittelsbach. Àustria, que en aquells dies estava governada conjuntament per Maria Teresa i el seu fill, l'emperador Josep II, pretenia des de cap a temps la Baixa Baviera i part de l'Alt Palatinat, que constituïen junts quasi una tercera part de l'electorat. Carles Teodor volia que els seus il·legítims descendents foren acceptats com a prínceps del Sacre Imperi Romà; per a convèncer a Josep II, va reconèixer les pretensions territorials d'Àustria. En 1778, tropes austríaques van ocupar els territoris.[2]
Frederic el Gran de Prússia, no obstant això, no acceptava cap maniobra que poguera reforçar el poder i la influència d'Àustria en el sud d'Alemanya, sobretot des que temia que una Àustria fort poguera interferir en la seua intenció d'unir Prússia amb els marcgraviats d'Ansbach i Bayreuth. Per això, va convèncer el duc Carles de Zweibrücken, següent en la línia de successió bavaresa, i a l'elector de Saxònia Frederic August III (més tard rei de Saxònia amb el nom de Frederic August I), que reclamava altra part de Baviera, per a protestar contra el repartiment planejat per Carles Teodor.
Tot i les protestes, Àustria es va negar a retirar-se de Baviera, i al juliol de 1778, Frederic II el Gran i Enric, príncep de Saxònia, van envair el regne Habsburg de Bohèmia; les forces austríaques a les ordres de Josep II van mantenir les seues posicions al llarg de la frontera entre Silèsia i l'Arxiducat d'Àustria. L'enfrontament va començar amb breus escaramusses, ja que cap de les parts volia arriscar-se a un conflicte obert. Els intents per evitar la guerra es van fer a través de la correspondència personal entre Frederic i Maria Teresa i la mediació de l'Imperi Rus i el Regne de França.[3]
A causa de l'actitud hostil de Rússia enfront d'Àustria durant les negociacions, aquest últim país va portar a terme la major part de les concessions en el Tractat de Teschen (1779), que va posar fi a la guerra.[4] El Tractat establia que Àustria havia de retornar a Baviera tot el territori que havia adquirit en l'últim any, excepte un menut districte en la part oriental del riu Inn; també Àustria havia d'accedir a la futura unió de Prússia amb Ansbach i Bayreuth; i finalment, l'elector de Saxònia rebria una indemnització en diners en canvi dels territoris bavaresos que reclamava.
Com les forces en lluita s'havien concentrat a tractar de tallar els subministraments dels seus respectius adversaris, el conflicte va ser batejat Kartoffelkrieg (guerra de la Creïlla).[5]
Referències
[modifica]- ↑ «War of the Bavarian Succession | European history | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «THE WAR OF THE BAVARIAN SUCCESSION» (en anglès). MSW, 05-07-2016. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ von Aretin, Karl Otmar Freiherr «Russia as a Guarantor Power of the Imperial Constitution under Catherine II» (en anglès). Journal of Modern History, 58, Supplement, 1986, pàg. 141–160.
- ↑ «War of the Bavarian Succession, 5 July 1778 to 13 May 1779». [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «The War of Bavarian Succession 1788-1789» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2022].