Vés al contingut

Guerra de Tigre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarGuerra de Tigre

  Controlat pel govern d'Etiopia i milicies aliades)
  Controlat per Tigre
  Controlat per indepentistes oromos
  Controlat per un grup armat gumuz
  Controlat per Eritrea
Tipusconflicte i neteja ètnica Modifica el valor a Wikidata
Data3 novembre 2020 Modifica el valor a Wikidata –  3 novembre 2022 Modifica el valor a Wikidata
LlocTigre Modifica el valor a Wikidata
EstatEtiòpia Modifica el valor a Wikidata

La Guerra de Tigre (tigrinya: ውግእ ትግራይ) és un conflicte armat que va començar el 4 de novembre de 2020 a Tigre, una regió que forma part d'Etiòpia,[1] i va acabar amb les converses de pau a Sud-àfrica el 3 de novembre de 2022.[2]

Antecedents

[modifica]

La guerra esclatà quan el president etíop Abiy Ahmed va llançar una ofensiva militar de l'exèrcit etíop (ENDF) amb el suport de la policia tant federal com regional, les forces de gendarmeria de les veïnes regions de Amhara i Àfar i també de l'exèrcit d'Eritrea, país limítrof amb Tigre contra les forces del Front Popular d'Alliberament de Tigre (FPAT) que governen la regió,[3] juntament amb els soldats desertors de l'ENDF i de voluntaris civils.[4][5][6][7]

En 2019, per a allunyar al país del federalisme ètnic i la política nacionalista ètnica, el primer ministre Abiy Ahmed va fusionar els partits constituents ètnics i regionals de la coalició del Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop (FDRPE) i diversos partits de l'oposició en el seu nou Partit de la Prosperitat. El Front Popular d'Alliberament de Tigre (TPLF), entitat políticament poderosa que havia dominat la política etíop durant vint-i-set anys com a règim repressiu a través d'un sistema de partit dominant,[8] es va negar a unir-se al nou partit. El TPLF va al·legar llavors que Abiy Ahmed s'havia convertit en un governant il·legítim perquè les eleccions generals previstes per al 29 d'agost de 2020 es van posposar a 2021 en motiu de la pandèmia de COVID-19 en curs. El TPLF, dirigit pel seu president Debretsion Gebremichael, va persistir en les eleccions regionals a Tigre el setembre de 2020, desafiant al govern federal, que llavors va declarar il·legals les eleccions a Tigre.[9]

Esclat del conflicte bèl·lic

[modifica]

Després d'una llarga acumulació de forces eritrees i amhares a les fronteres de Tigre, els combats reals entre el TPLF i l'aliança Etiòpia-Eritrea-Amhara van començar amb els atacs del 4 de novembre contra les bases del Comandament Nord i la caserna general de l'ENDF a la regió de Tigre per part de les forces de seguretat alineades amb el TPLF i amb els contraatacs de l'ENDF a la regió de Tigre el mateix dia, que les autoritats federals van qualificar d'acció policial.[10] Les forces federals van capturar Mekele, la capital de la regió de Tigre, el 28 de novembre, després de la qual cosa el primer ministre Abiy va donar per «acabada» l'operació a Tigre. No obstant això, el TPLF ja va declarar a finals de novembre que continuaria lluitant fins que els «invasors» marxessin de la regió.[5][11][12]

Després de mesos de lluita, la guerra va fer un tomb radical el 28 de juny de 2021 quan els tigrinyes van recuperar la seva capital, Mekele,[13] i a l'agost, l'Exèrcit d'Alliberament Oromo va anunciar una aliança militar amb el TPLF després que ja s’hagués aconseguit un acord similar entre els tigrinyes i algunes milícies rebels d’Araf[14] i el govern federal va declarar un alto el foc.[15]

L'11 d'agost, les FDT i l'Exèrcit d'Alliberament d'Oromo (ONA) van anunciar una aliança per a enderrocar al govern d'Abiy Ahmed i van dir que també estaven en converses amb altres grups rebels per a establir una "gran coalició". Davant l'avanç de les FDT en Amhara, diverses ciutats de la regió van començar a aplicar el toc de queda.[16]

La nova ofensiva va posar fi a l'alto el foc unilateral declarat pel govern federal al juny. L'ofensiva va agreujar encara més el temor a la fam que s'està desenvolupant a la regió Tigre, on el bloqueig del govern federal continua impedint l'arribada de la major part de l'ajuda.[17] Mentrestant, la continuació de la guerra va fer que els líders regionals, entre ells el president kenyà Kenyatta, expressessin la seva preocupació i instessin la pau, mentre que el secretari d'Estat estatunidenc Blinken es reunia amb l'enviat de la UA a Etiòpia, l'expresident nigerià Olusegun Obasanjo, per a parlar de la crisi.[18]

No obstant això, l’ofensiva governamental va fracassar i els rebels van continuar avançant, capturant la ciutat estràtegica Dessie després d'una intensa batalla[19] i, conjuntament amb els seus nous aliats oromos, van capturar la ciutat propera Kombolcha.[20] Tanmateix, una contraofensiva governamental durant el novembre i desembre aconseguí recapturar una gran quantitat de ciutats i pobles, incloent-hi Dessie, Kombolcha i Lallibela.[21]

Desenllaç i acord de pau

[modifica]

Després d'aquests successos les forces tigrinyes es van retirar totalment fins a la regió de Tigre, i el març de 2022 es va acordar un alto el foc indefinit amb el Govern Etíop.[22][23] Finalment, el 2 de novembre de 2022, després d'unes negociacions a Sud-àfrica iniciades el 25 d'octubre, amb l'expresident nigerià Olusegun Obasanjo com a mediador, les parts van assolir un acord de pau estable.[2]

Possibles crims de guerra

[modifica]

Tots els bàndols (però sobretot l'ENDF i l'exèrcit eritreu) van cometre crims de guerra durant el conflicte,[24][25] que a més van impedir l'arribada d'assistència humanitària. Execucions extrajudicials, violència sexual contra dones i infants, desplaçaments forçats o l'assassinat de tres cooperants de Metges sense Fronteres, són alguns dels crims de guerra que se sumaven a la greu fam que amenaça a milers de persones a la regió etíop de Tigre.

Segons diferents agències de les Nacions Unides ja hi havia 350.000 persones a Tigre que s’enfrontaven a una situació alimentària catastròfica, i fins a dos milions es preveia que caiguessin en una fam severa en molt poc temps si no es prenien mesures immediates, car un 91% de la població de la zona depenia de l'ajuda humanitària. L'enviat especial de la Unió Europea a Etiòpia, Pekka Haavisto, va denunciar que els líders etíops li havien reconegut la seva intenció d'aniquilar tota la població de Tigre, en el que molts consideren ja com un intent de neteja ètnica. També la Unió Africana va anunciar l'inici d’una comissió d'investigació per aclarir les denúncies contra la vulneració dels drets humans. Totes aquestes crítiques foren fortament rebatudes pel govern etíop, qui les va aprofitar per a denunciar la ingerència estrangera i de retruc enaltir el nacionalisme que tant rèdit electoral li havia donat.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Castellví, Albert. «La fam s’acarnissa amb la població del nord d’Etiòpia després de set mesos de guerra», 11-06-2021. [Consulta: 4 juliol 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Ethiopia: Government, Tigrayan forces agree to end two-year war» (en anglès). Al Jazeera, 02-11-2022. [Consulta: 3 agost 2023].
  3. ↑ Ara. «La guerra de Tigre ja ha deixat 55.000 refugiats», 13-01-2021. [Consulta: 4 juliol 2021].
  4. ↑ Ethiopia Insight, 27 April 2021: René Lefort: Ethiopia’s vicious deadlock
  5. ↑ 5,0 5,1 «Ethiopia: 'We are in our homeland, the invaders are attacking us,' says Tigray's Gebremichael». France 24, 15-12-2020. Arxivat de l'original el 16 desembre 2020. [Consulta: 16 desembre 2020]. «As fighting continues "in many parts" of Ethiopia's Tigray, according to the United Nations, Tigray's regional president Debretsion Gebremichael told France 24 that the northern region would continue fighting as long as federal "invaders" are on Tigrayan soil. Prime Minister Abiy Ahmed announced military operations in the northern region of Tigray a month ago, saying they targeted the leaders of its ruling party, the Tigray People's Liberation Front (TPLF). Gebremichael believes neighbouring Eritrea is playing a key role in the conflict. "They already have 16 divisions in Tigray. They are fighting on the side of the federal army... They have a united front against us. Wherever you go, they are there."»
  6. ↑ Paravicini, Giulia; Endeshaw, Dawit «Ethiopia sends army into Tigray region, heavy fighting reported». Reuters, 04-11-2020. Arxivat de l'original el 19 novembre 2020 [Consulta: 4 novembre 2020].
  7. ↑ «Exclusive: U.S. thinks Eritrea has joined Ethiopian war, diplomats say», 08-12-2020. Arxivat de l'original el 9 desembre 2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  8. ↑ «Rise and fall of Ethiopia's TPLF – from rebels to rulers and back» (en anglès). The Guardian, 25-11-2020. Arxivat de l'original el 15 febrer 2021 [Consulta: 20 febrer 2021].
  9. ↑ «Ethiopia appoints new Tigray leader, Amnesty reports 'massacre'». www.aljazeera.com. Arxivat de l'original el 21 novembre 2020 [Consulta: 21 novembre 2020].
  10. ↑ «The conflict in Ethiopia» (en anglès). Reuters. Arxivat de l'original el 19 desembre 2020 [Consulta: 19 desembre 2020].
  11. ↑ «Ethiopia's Tigray crisis: Mekelle hospital struggling after attack – Red Cross» (en anglès). BBC News, 29-11-2020 [Consulta: 29 novembre 2020].
  12. ↑ «In Ethiopia, Abiy Ahmed's forces have won the battle but not the war». The Economist, 01-12-2020 [Consulta: 2 desembre 2020].
  13. ↑ Staff, Bethlehem Feleke, Richard Roth, Kristina Sgueglia, Vasco Cotovio, Nima Elbagir and CNN «Ethiopia's government announce ceasefire as Tigrayan troops retake region's capital». CNN [Consulta: 3 juliol 2021].
  14. ↑ Anna, Cara. «Ethiopia armed group says it has alliance with Tigray forces» (en anglès). Associated Press, 11-08-2021. [Consulta: 13 setembre 2021].
  15. ↑ Nieto, Silvia. «Etiopía frena la guerra civil para evitar la derrota y la hambruna» (en castellà). ABC, 30-06-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
  16. ↑ «As the conflict expand in Amhara region, major cities in the region enforce curfews limiting vehicles, human movements». Addis Standard, 13-08-2021 [Consulta: 16 agost 2021].
  17. ↑ Walsh, Declan «Ethiopia Launches New Offensive on Tigray Rebels as Famine Looms» (en anglès). The New York Times, 12-10-2021 [Consulta: 13 octubre 2021].
  18. ↑ Walsh, Declan «Ethiopia Launches New Offensive on Tigray Rebels as Famine Looms» (en anglès). The New York Times, 12-10-2021 [Consulta: 13 octubre 2021].
  19. ↑ Ababa, Reuters in Addis. «Ethiopia: Tigrayan forces ‘seize strategic town in Amhara region’» (en anglès), 30-10-2021. [Consulta: 2 novembre 2021].
  20. ↑ «Ethiopia's Tigray crisis: PM Abiy calls on citizens to take up arms against rebels» (en anglès). BBC News, 01-11-2021 [Consulta: 2 novembre 2021].
  21. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Ethiopia claims strategic gains despite TPLF denials | DW | 07.12.2021» (en anglès britànic). [Consulta: 8 maig 2022].
  22. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Rebeldes de Tigré se comprometen a un alto al fuego en Etiopía | DW | 25.03.2022» (en espanyol europeu). [Consulta: 8 maig 2022].
  23. ↑ Ibáñez, Nacho «La pau, construïda sobre crims de guerra a Tigre». La Directa, 13-02-2023 [Consulta: 23 febrer 2023].
  24. ↑ «Ethiopia: Unlawful Shelling of Tigray Urban Areas» (en anglès). Human Rights Watch, 11-02-2021. Arxivat de l'original el 14 febrer 2021. [Consulta: 15 febrer 2021].
  25. ↑ ; Hicks, Tyler «Fleeing Ethiopians Tell of Ethnic Massacres in Tigray War» (en anglès). The New York Times, 09-12-2020 [Consulta: 15 febrer 2021].
  26. ↑ Ibáñez, Nacho. «La condemna als civils de la regió etíop de Tigre». Directa, 29-06-2021. [Consulta: 21 juliol 2021].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_de_Tigre&oldid=33488107»