Es coneix com les Guerres Il·líriques les guerres que van enfrontar entre els anys 229 aC - 219 aC a Roma i a les tribus de Il·liria assentades sobre la vall del Neretva. Al final de la invasió romana, la República va aconseguir acabar amb la pirateria d'aquests territoris,[1] que posava en perill el comerç itàlic a través del mar Adriàtic. El conflicte va comprendre dues campanyes, la primera contra la reina Teuta i la segona contra Demetri de Faros.[2] La campanya inicial, que va començar l'any 229 aC, va suposar la primera vegada que l'armada romana travessava el Mar Adriàtic per tal d'enfrontar a un enemic.[3]
... l'èxit dels il·liris va continuar a la mort del seu rei Agrón, que va delegar el poder a la seva dona, Teuta. Al seu ascens al poder, Teuta va concedir als pirates vaixells destinats a abordar els vaixells mercants que circulaven per la seva àrea d'influència. L'any 231 aC, la flota pirata va atacar Messènia
»
↑Arthur Edward Romilly Boak, William Gurnee Sinnigen, A History of Rome to A.D. 565. Página 111:
«
L'illa de Fars i algunes possessions il·liries es van cedir a Demetri de Faros