Guglielmo Andreoli
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 abril 1835  Mirandola (Itàlia) | ||
| Mort | 13 març 1860 (24 anys) Niça (França) | ||
| Formació | Conservatori de Milà | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, compositor, organista | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Pare | Evangelista Andreoli | ||
| Germans | Guglielmo Andreoli, junior Carlo Andreoli | ||
Guglielmo Andreoli senior (Mirandola (Emília-Romanya), 22 d'abril, 1835 – Niça (Costa Blava francesa), 13 de març, 1860), va ser un pianista i compositor italià.
Biografia
[modifica]Fill del mestre Evangelista Andreoli, era germà de Carlo i Guglielmo Andreoli, junior (nascut el 1862dos anys després de la seva mort).
Als set anys va començar a tocar a l'orgue i al piano, sent definit com un nen prodigi,[1] també citat per Francesco Berlan a l'assaig sobre els "nens famosos d'Itàlia".[2] Als 11 anys, el 12 d'abril de 1847, va debutar amb el seu germà Carlo al Teatre Comunale de Mòdena.[3]
De 1847 a 1853 va ser alumne d'Antonio Angeleri al Conservatori de Milà. Després de graduar-se, va començar una brillant carrera com a pianista. Va ser un pianista de gran distinció, destacat pel seu tacte suau i delicat, gust pur i poder expressiu, així com una gran interpretació. Es va fer famós a Londres, on va ser comparat per la seva habilitat amb Sigismund Thalberg i Felix Mendelssohn, actuant amb l'orquestra de Louis-Antonie Jullien al "Crystal Palace" (13 de desembre de 1856), a la "Musical Union" (27 d'abril de 1858), a la "New Philharmonic". (9 de maig de 1859), i en altres espectacles. També va fer gires per França, Àustria, Alemanya, Holanda i Bèlgica.
La seva salut mai va ser excel·lent i va morir a Niça Maritima el 1860 amb només 24 anys.[4]
Obra
[modifica]- Notturnino per pianoforte, Op. 1
- Rimembranze di Senago. Polka-Salon per pianoforte, Op. 2
- Barcarola del Marino Faliero. Gran Studio di Concerto per pianoforte per la sola mano sinistra, Op. 5
- Melanconia. Melodia del maestro Campana, trascrizione per pianoforte, Op. 6
- L'Augellin della Biondina. Melodia di A. Mariani, trascrizione per pianoforte, Op. 7
- 4 Romances sans paroles pour Piano, Op. 16
- 4 Romances sans paroles pour Piano, Op. 17
Referències
[modifica]- ↑ Francesco Regli, Guglielmo Andreoli, in Dizionario biografico dei più celebri poeti ed artisti melodrammatici, tragici e comici, maestri, concertisti, coreografi, mimi, ballerini, scenografi, giornalisti, impresarii ecc. ecc. che fiorirono in Italia dal 1800 al 1860, Torino, coi tipi di Enrico Dalmazzo, 1860, p. 10-11. URL consultato il 15 aprile 2018 (archiviato il 6 marzo 2019).
- ↑ Francesco Berlan, Il libro dell'emulazione. I fanciulli celebri d'Italia, antichi e moderni, e gl'Illustri Italiani, nella loro infanzia e vita, Milano, Giacomo Agnelli, 1863, p. 241. URL consultato il 15 aprile 2018 (archiviato il 16 aprile 2018).
- ↑ Cronistoria dei teatri di Modena dal 1539 al 1871 del maestro Alessandro Gandini, vol. 2, Tipografia Sociale, 1873, p. 358. URL consultato il 15 aprile 2018 (archiviato il 16 aprile 2018).
- ↑ Grove
Bibliografia
[modifica]- Riccardo Allorto, Carlo Andreoli, a Dizionario biografico degli italiani, vol. 3, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1961.
- Marco Bolzani, Gli Andreoli di Mirandola e i Concerti Popolari milanesi (1877—1887), Edizioni «Al Barnardon», 1988.
- Attilio Brugnoli, Carlo Andreoli, a Enciclopedia Italiana, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
- George Grove, Andreoli family, a Dictionary of Music and Musicians, Londres, Macmillan and Company, 1900.
