Guglielmo Libri
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 gener 1803  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 28 setembre 1869 (66 anys) Fiesole (Itàlia) | ||
| Sepultura | Cimitero delle Porte Sante (Florència) 43° 45′ 32.23″ N, 11° 15′ 50.71″ E / 43.7589528°N,11.2640861°E | ||
| Residència | Pisa, París, Londres | ||
| Formació | Universitat de Pisa | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques i Bibliologia | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Organització | Universitat de Pisa Collège de France Universitat de París | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Mélanie Double Collins Helen de la Motte | ||
| Pares | Giorgio Libri Carucci (comte de Bagnano) i Rosa del Rosso | ||
 | |||
Guglielmo Libri Carucci dalla Sommaja (Florència, 1 de gener de 1803 - Fiesole, 28 de novembre de 1869) fou un matemàtic, historiador de les matemàtiques i bibliòfil italià, conegut per haver estat un dels més grans lladres de llibres de la història.[1]
Vida i Obra
[modifica]Libri, fill d'una antiga i aristocràtica família florentina, va rebre la seva primera educació a casa. El 1816 ingressa a la universitat de Pisa per estudiar lleis, però aviat es comença a interessar per les matemàtiques i les ciències naturals. El 1820, en graduar-se, publica la seva primera obra: Memoria sopra la teoria dei numeri, que li proporciona certa popularitat.[2]
El 1823 és nomenat professor de la universitat de Pisa, però l'any següent obté una dispensa per poder visitar París, on coneix i fa amistat amb Sophie Germain i François Guizot i d'altres matemàtics. El 1825 retorna a la Toscana i comença a estudiar les obres dels grans científics italians de temps anteriors.[3] També és nomenat bibliotecari de l'Accademia dei Georgofili, de la que dimiteix després d'un any, aixecant les sospites sobre la desaparició de llibres d'aquesta biblioteca.[2]
El 1829 es troba a Milà on estudia el Còdex Atlantico a la biblioteca Ambrosiana i el 1830 torna a París on continua cultivant les seves amistats científiques i polítiques i participa activament en la revolució de 1830. En retornar a Florència, imbuït de l'esperit revolucionari, organitza una conspiració contra el gran duc, per la qual és condemnat al exili.[2]
Després de passar uns mesos a Carpentras, on pren contacte amb els fons bibliogràfics que hi havia deixat Peiresc,[4] s'instal·la a París definitivament. Amb el suport d'Arago, de Biot i de Lacroix, obté successivament el lloc de professor del Collège de France i de la universitat de la Sorbona
Tot i que continua publicant alguns articles de matemàtica pura, la seva activitat més forta és a la història de la ciència. Ja el seu primer curs al Collège de France (1832-33) el dedica a la història de la ciència.[5] Fruit d'aquesta recerca serà la seva obra més important: Histoire des sciences mathématiques en Italie, depuis la renaissance des lettres jusqu'à la fin du XVIIe siècle (Paris 1838-41) en quatre volums (dels sis que estaven previstos).
El 1842 és nomenat inspector de les biblioteques públiques de França,[6] cosa que, tenint en compte la seva bibliomania, era com posar la guineu a vigilar el galliner. Durant l'any 1846 manté intensos contactes amb Antonio Panizzi i Frederic Madden, bibliotecaris del Museu Britànic per vendre'ls la seva immensa col·lecció de llibres i manuscrits.[7]
Amb la revolució de 1848 i la conseqüent caiguda en desgràcia del seu valedor, Guizot,[2] s'inicien procediments judicials en contra seu per robatori de llibres i manuscrits de biblioteques públiques.[8] Això l'obliga a abandonar França per Anglaterra, a on encara aconseguirà fer arribar la seva col·lecció de llibres i manuscrits.[9] A França (on no tornarà mai més) és condemnat a deu anys de presó i desposseït de tots els seus càrrecs (incloent la Legió d'Honor que li havia estat atorgada).[10]
Viurà a Londres fins al 1868, data en què retorna a la seva Toscana natal on morirà uns mesos després.
Referències
[modifica]- ↑ Maccioni, pàgina 56.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Giacardi, Dizionario Biografico degli Italiani.
- ↑ Maccioni Ruju & Mostert, pàgina 59.
- ↑ Fiocca & Nagliati, pàgina 129.
- ↑ Fiocca & Nagliati, pàgina 144.
- ↑ Maccioni, pàgina 38.
- ↑ Maccioni, pàgines 36-37.
- ↑ Maccioni, pàgina 53.
- ↑ Giacardi diu que eren 15.000 volums; altres fonts ho pugen fins a 30.000 o 40.000.
- ↑ Fiocca & Nagliati, pàgina 130.
Bibliografia
[modifica]- Adini, Giunia. Archive of Guglielmo Libri from its dispersal to the collections at the Biblioteca Moreniana (en (anglès)). L. S. Olschki, 2004. ISBN 9788822253941.
- Del Centina, Andrea; Fiocca, Alessandra. Guglielmo Libri matematico e storico della matematica: l'irresistibile ascesa dall'Ateneo pisano all'Institut de France (en (italià)). L. S. Olschki, 2010. ISBN 9788822260031.
- Fiocca, Alessandra; Nagliati, Iolanda «Le cours d'histoire des sciences de Guglielmo Libri au Collége de France (1833)» (en (francès)). Nuncius, Vol. 24, Num. 1, 2009, pàg. 127-171. DOI: 10.1163/221058709X00060. ISSN: 0394-7394.
- Maccioni, P. Alessandra «Guglielmo Libri and the British Museum: A case of scandal averted» (en (anglès)). The British Library Journal, Vol. 17, Num. 1, 1991, pàg. 36-60. ISSN: 0305-5167.
- Maccioni Ruju, Alessandra; Mostert, Marco. The Life and Times of Guglielmo Libri: (1802 - 1869) ; Scientist, Patriot, Scholar, Journalist and Thief ; a Nineteenth Century Story (en (anglès)). Verloren Publishers, 1995. ISBN 9789065503848.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guglielmo Libri» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Giacardi, Livia. «LIBRI, Guglielmo». Dizionario Biografico degli Italiani, 2005. [Consulta: 29 agost 2016].
- Dibbell, Jeremy B. «Crimes against Humanities. Ex-libri». Fine books & collections, 2010. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2016. [Consulta: 29 agost 2016].
- «Catàleg de la subhasta de llibres que es va realitzar a Londres entre el 28 de març i el 5 d'abril de 1859». S.Leigh Sotheby i John Wilkinson.