Guido delle Colonne
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1210  Roma | ||
| Mort | c. 1287 (76/77 anys) Itàlia | ||
| Jutge | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Messina | ||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Activitat | 1243 - 1280 | ||
Guido delle Colonne (Guido de Columna, o Guidonis de Columna) (Roma o Messina, vers 1210 - ?, després de 1287) fou un jurista i poeta de l'escola siciliana.[1]
Biografia
[modifica]Com passa amb altres exponents de l'escola siciliana,[2] no es tenen massa dades sobre la seva vida, més enllà d'algunes traces documentals que situen la seva activitat entre el 1243 i el 1280.
Consta que anà a Anglaterra per visitar-hi el rei Eduard I.
Fou jutge de Messina de 1257 a 1280.
Obres
[modifica]S'han conservat cinc cançons seves, de les quals la més coneguda és la "Amor che l'aigua per lo foco lassi", conservada en el manuscrit Vaticano-Latino 3793, i que és citada per Dante en el De Vulgari Eloquentia (II, vi, 6).
Se'l considera autor de la Historia Troiana[3] (que traduí lliurement del Roman de Troie i que acabà el 1287), commissionada per Matteo della Porta, bisbe de Salern.[4]
Aquesta obra fou traduïda al català pel membre de la Cancelleria reial Jaume Conesa.[5] Al seu torn, aquesta traducció catalana de l'obra de Guido, les Històries troianes, tingué una gran influència i un paper central en la construcció del Tirant lo Blanc.[6]
Notes
[modifica]- ↑ L'escola siciliana fou un corrent de pensament, art i cultura que es desenvolupà a Sicília, en la cort itineramt de l'emperador Frederic II. No es tracta d'una escola en el sentit acadèmic, sinó un corrent filosòfic-literari, amb derivacions de naturalesa política i econòmica. Per tant, seria reductiu circumscriure el seu àmbit a la dimensió de la composició poètica.
- ↑ Altres exponents de l'escola siciliana foren Giacomo da Lentini, considerat el seu màxim exponent, i a qui se li atribueix la invenció de la forma mètrica del sonet, Ruggieri d'Amici, Odo delle Colonne, Rinaldo d'Aquino, Arrigo Testa, Pier della Vigna, Stefano Protonotaro, Mazzeo di Ricco, Jacopo Mostacci, Percivalle Doria, el rei Enzo de Sardenya, el mateix Frederic II i Giacomino Pugliese.
- ↑ Vegeu reproducció digital d'aquesta obra, en l'incunable d'Estrasburg, de 1484. Disponible en línia a la Wolfenbüttler Digitale Bibliothek
- ↑ L'humanista català del segle xv Pere Miquel Carbonell, a la seva biblioteca, hi tenia una Historie Troiane, probablement l'obra de Guido.
- ↑ Les Histories Troyanes de Guiu de Columpnes, traduïdes al català en el XIVèn segle per en Jacme Conesa y ara per primera volta publicades per en R. Miquel y Planas; Biblioteca Catalana, Barcelona, 1916.
- ↑ Josep Pujol, «La memòria literària de Joanot Martorell. Models i escriptura en el "Tirant lo Blanc"». Textos i Estudis de Cultura Catalana, 87), Curial Edicions Catalanes/Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2002, 245 p., ISBN 84-8415-359-2. Vegeu-ne ressenya de Stefano Maria Cingolani Disponible en línia Arxivat 2012-03-18 a Wayback Machine.