Guifré II de Besalú
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X  |
| Mort | 957 Besalú (Garrotxa) |
| Causa de mort | mort en combat |
| Sepultura | Santa Maria de Ripoll |
| Altres | |
| Títol | Comte de Besalú |
| Família | Casal de Barcelona |
| Pares | Miró II de Cerdanya i Ava de Cerdanya |
| Germans | Sunifred II de Cerdanya Oliba Cabreta Miró III de Cerdanya |
Guifré II de Besalú (?-957) fou comte de Besalú (927-957). Fill de Miró II de Cerdanya (878-927) i la seva muller Ava de Cerdanya (? - 961) els quals tingueren quatre fills (Sunifred II de Cerdanya, Guifré II de Besalú, Oliba I de Besalú i Cerdanya i Miró Bonfill bisbe de Girona) i quatre filles (Quixilona, Goltregoda, Guilinda i Sesenauda).[1] En morir Miró II va heretar el comtat de Besalú mentre el seu germà Sunifred rebia el comtat de Cerdanya. Ambdós eren menors d'edat i la seva mare Ava va fer de regent fins al 945.
Ja com a comte fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon comprant al bisbe de Girona, Gotmar, el 14 d'abril de 948 l'església parroquial amb els seus delmes i primícies, convertint-la en el nucli inicial del nou monestir, on establí una comunitat benedictina. Calia donar forma legal a la fundació del nou monestir, i per això va sol·licitar un precepte reial a Lluís d'Ultramar. Fou el darrer comte de la Gòtia que anà a retre vassallatge al rei de França.
El 957 es va produir a Besalú una revolta nobiliària, liderada per un clergue anomenat Adalbert [2] i en la que segurament hi estaven implicats els fills de l'antic comte Radulf.[3] La revolta va prendre prou proporcions per fer tancar Guifré dins ell seu castell de Besalú. Els revoltats l'encerclaren establint-ne el setge. Això va fer que Guifré, no veient possibilitats de resistir, busqués la salvació en la fugida, però va ser encalçat pels sublevats, que aconseguiren atrapar-lo i el mateix Adalbert l'occí amb el seu punyal.[4] Sunifred va aconseguir dominar l'alçament i confiscà els béns dels revoltat.[2] En morir sense descendència el succeí el seu germà Sunifred II de Cerdanya.
Referències
[modifica]- ↑ Aurell i Cardona, Martí «Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Vol. 23, 1991.
- ↑ 2,0 2,1 Merino, Antolín; de la Canal, José. Enrique Flórez. España sagrada: Tratado LXXXI de la Santa Iglesia de Gerona en su estado antiguo. Madrid: Imprenta de Collado, 1819, p. 134 [Consulta: 21 març 2014].
- ↑ Benet i Clarà, Albert «Una revolta Berguedana contra el comte Oliba Cabreta». L'Erol : revista cultural del Berguedà, setembre 1983, pàg. 29-34.
- ↑ Jordà i Güell, Ricard «La llegenda del senyor de Juïnyà». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca Annals1984-1985 (II), 1987, pàg. 141-150.
Guifré II de Besalú Mort: 957
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miró II de Cerdanya (pare) |
Comte de Besalú (Llista de comtes de Besalú) (927–957) |
Succeït per: Sunifred II de Cerdanya (germà) |