Vés al contingut

Guillaume Dupuytren

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuillaume Dupuytren
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1777 Modifica el valor a Wikidata
Péira Bufíera (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1835 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 38 48° 51′ 32″ N, 2° 23′ 48″ E / 48.858885°N,2.396801°E / 48.858885; 2.396801
Grave of Dupuytren (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President Académie nationale de médecine
1824 – 1825
President Société anatomique de Paris (en) Tradueix
1803 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCollège de la Marche
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAlexis Boulet Boyer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnatomia i cirurgia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, cirurgià, patòleg, professor d'universitat, anatomista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsPierre Joseph Desault Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHermann Lebert Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralHermann Lebert, René Theophile Hyacinthe Laënnec i Jean-Nicolas Comhaire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolBaró Modifica el valor a Wikidata
ParentsLouis-Napoléon Bonnin de La Bonninière de Beaumont, gendre Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
funeral (església de Sant Eustaqui de París) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 10346293 Modifica el valor a Wikidata

Guillaume Dupuytren o Baró Dupuytren[1] (Pierre-Buffière, 5 d'octubre de 1777 - París, 8 de febrer de 1835) fou un anatomista i cirurgià francès.

Quan fou proclamada la Primera República Francesa volgué unir-se a l'exèrcit de la Convenció, en lluita contra contra les forces contrarevolucionàries estrangeres. El seu pare, però, decidí que fos cirurgià i no militar.[2] Estudià a l'Ecole Medico-Chirurgicale de Llemotges i a l'hospital La Charité de París, on aconseguí una plaça de prosector anatòmic amb només divuit anys.[3] Publicà la seva tesi doctoral l'any 1803, titulada Propositions sur quelques points d'anatomie, de physiologie, et d'anatomie pathologique.[4] Fou el primer cirurgià que aconseguí extirpar un tumor del maxil·lar inferior,[5] fixar les fractures mandibulars amb lligadures metàl·liques, drenar reeixidament un abscés cerebral i també el primer a descriure clarament la patologia de les fractures de l'os zigomàtic[6] i de la dislocació congènita del maluc[7] en l'article Memoire sur un deplacement original ou congenital de la tete des femurs (1832).[8] Corregí la classificació gradual de les cremades i el mètode usat llavors per tractar el càncer de recte,[9] ideà la cirurgia per al càncer cervical i la creació d'un anus artificial,[10] prenent com a base els antecedents que havien establert l'anatomista John Hunter i el seu destacat deixeble Astley Cooper (1768-1841).[11] Fou pioner en la cirurgia experimental, la classificació de les causes de mort intraoperatòria,[12] la identificació de les línies de tensió de la pell[13] i en el perfeccionament de la litotomia per la litiasi vesical,[14] el tema de la seva dissertació per accedir a la càtedra de cirurgia de la Facultat de Medicina de la Universitat de París (1812).[15] El 1820 donà assistència, sense èxit, a l'apunyalat Carles Ferran de França.[16] Escrigué un tractat sobre les ferides de guerra, basat en les seves experiències professionals durant la Revolució de juliol.[17] Escollit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències el 1825. L'any 1833 fou publicat el llibre Leçons orales de clinique chirurgicale, amb una secció dedicada als quists maxil·lars.[18] A més dels seus treballs quirúrgics s'interessà per les malalties infeccioses, en especial per la ràbia i la manera de tractar-la.[19] Abans de l'era de Pasteur i l'establiment de la teoria dels gèrmens, Dupuytren copsà el risc de la infecció nosocomial, establint regles d'higiene molt estrictes en tots els actes assistencials.[20] És més conegut pels seus procediments quirúrgics per alleujar l'anomenada contractura de Dupuytren,[21] en la qual una fibrosi al palmell de la mà causa la retracció permanent d'un o diversos dits,[22] fet que de vegades deixa l'extremitat incapacitada.[23] El 1831 demostrà, a París, tot analitzant els símptomes d'un cas, que ni els tendons ni la pell eren l'origen d'aquest trastorn de l'aponeurosi palmar i les seves prolongacions digitals.[24] Fou membre de la lògia maçònica Sainte Caroline del Grand Orient de France, l'any 1807, proposat per Stendhal.[25] Titular de la càtedra d'Anatomia i cap de Cirurgia de l'Hôtel-Dieu de París durant vint anys (1815-1835), Lluís XVIII li va atorgar el títol de baró el 17 de novembre de 1821.[26] Fou l'impulsor d'una escola quirúrgica fonamentada en l'estudi comparat de la fisiologia amb l'anatomia normal i l'anatomia patològica.[27] Les seves classes eren brillants i arribaren a aplegar més de cinc-cents alumnes d'arreu del món.[28] Home de fortes conviccions i tracte difícil, encara que solia ser empàtic amb els pacients més desfavorits,[29] el seu col·lega Jacques Lisfranc (1787-1847) titllat per Dupuytren de cirurgià incendiari mediocre i sorollós,[30] l'anomenà 'El bergant de l'Hôtel-Dieu'. Balzac s'inspirà en Dupuytren a l'hora de crear un dels personatges més singulars de La Comédie humaine, el doctor Desplein.[31] Reticent a fer literatura mèdica, mai no edità ni un sol llibre d'articles seus, però alguns deixebles de A. Paillard et Marx recolliren i publicaren les famoses leçons orales entre 1830 i 1834. L'any 1833, de camí a la seva feina patí un accident vascular cerebral que que li provocà paràlisi facial i problemes per parlar.[32] Dos anys després morí d'una pleuresia tuberculosa.[33] Ja molt afeblit, mentre altres metges avaluaven la possibilitat de drenar aquesta lesió pulmonar, Dupuytren els digué que era «millor morir d'una malaltia que d'una operació».[34] Està enterrat al cementiri del Père-Lachaise. Llegà una part (200.000 francs) de la seva gran fortuna per a la creació d'una càtedra d'Anatomia patològica a París,[35] de la qual Jean Cruveilhier (1791-1874), autor de Vie de Dupuytren (1840) i Anatomie pathologique du corps humain (1842)[36] fou el primer titular[37] i d'un museu a l'antic convent dels Cordeliers amb una gran quantitat de peces òssies,[38] models anatòmics en cera, instruments científics i espècimens preservats en líquid.[39] Instituït per Mateu Orfila el 1835 i traslladat diverses vegades, avui dia forma part de les col·leccions mèdiques de la Universitat Sorbona. Dos hospitals del Centre hospitalier universitaire de Llemotges porten el seu nom.[40]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Guillaume Dupuytren». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Bouchon, LA; Grau, D. «Guillaume Dupuytren (1777–1835)» (en francès). Personnalités: Napoléon & Empire, 03-04-2023. [Consulta: 10 maig 2023].
  3. ↑ Wylock, P «Guillaume Dupuytren (1777–1835)» (en anglès). A: Pioneers in Pathology, Encyclopedia of Pathology (van den Tweel JG; Ed.) Springer International Publishing, 2017; Set 6, pp: 138-144. ISBN 978-3-319-41995-4. DOI: 10.1007/978-3-319-41995-4 [Consulta: 4 febrer 2023].
  4. ↑ Dupuytren, G «Propositions sur quelques points d'anatomie, de physiologie, et d'anatomie pathologique» (en francès). A Paris, de l'Imprimerie de Migneret, an XII, 1803, págs: 38 [Consulta: 23 desembre 2022].
  5. ↑ Mylonas, AI «Guillaume Dupuytren: The sacred "monster" of Surgery» (en anglès/grec). Hellenic Archives of Oral & Maxillofacial Surgery, 2020; 3, pp: 163-168. ISSN: 1108-829X [Consulta: 27 novembre 2022].
  6. ↑ Parquet, RA «Guillaume Dupuytren» (en castellà). Acta Gastroenterol Latinoam, 2013; 43 (3), pp: 188. ISSN: 2469-1119 [Consulta: 22 novembre 2022].
  7. ↑ Dunn, PM «Baron Dupuytren (1777-1835) and congenital dislocation of the hip» (en anglès). Arch Dis Child, 1989 Jul; 64 (7 Spec No), pp: 969-970. DOI: 10.1136/adc.64.7_spec_no.969. PMC: 1590087. PMID: 2673063 [Consulta: 2 març 2023].
  8. ↑ Musielak, B; Idzior, M; Jóźwiak, M «Evolution of the term and definition of dysplasia of the hip – a review of the literature» (en anglès). Arch Med Sci, 2015 Oct 12; 11 (5), pp: 1052-1057. DOI: 10.5114/aoms.2015.52734. PMC: 4624737. PMID: 26528350 [Consulta: 20 març 2023].
  9. ↑ Androutsos, G; Koutsilieris, M; Protogerou, A; Laios, K; Karamanou, M «Popular palliative cancer treatments in 18th - mid 19th century» (en anglès). Journal of Balkan Union of Oncology, 2016 Mar-Abr; 21 (2), pp: 523-527. ISSN: 2241-6293. PMID: 27273971 [Consulta: 12 abril 2023].
  10. ↑ Huard, P; Imbault-Huart, J «La formation et l'oeuvre scientifique de Dupuytren (1777-1835)» (en francès). Hist Sci Med, 1978; 12 (3), pp: 217-231. ISSN: 2804-0546. PMID: 11627942 [Consulta: 2 març 2023].
  11. ↑ Doganay, E «Sir Astley Paston Cooper (1768-1841): The man and his personality» (en anglès). J Med Biogr, 2015 Nov;23 (4), pp: 209-216. DOI: 10.1177/0967772013506683. ISSN: 0967-7720. PMID: 24585624 [Consulta: 28 març 2023].
  12. ↑ Whitby, JD «Death during operation» (en anglès). Br J Anaesth, 1975 Mar; 47 (3), pp: 408-411. DOI: 10.1093/bja/47.3.408. ISSN: 1471-6771. PMID: 1095038 [Consulta: 17 juny 2023].
  13. ↑ Jay, V «Baron Guillaume Dupuytren» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2000 Jul; 124 (7), pp: 955-956. DOI: 10.5858/2000-124-0955-BGD. ISSN: 1543-2165. PMID: 10888769 [Consulta: 22 novembre 2022].
  14. ↑ Dupuytren, G «Lithotomie: thèse soutenue publiquement dans l'amphithéâtre de la Faculté de Médecine de Paris, en présence des juges concours, le 29 janvier 1812» (en francès). A Paris, de l'Imprimerie de Lebégue, 1812, págs: 60 [Consulta: 17 gener 2023].
  15. ↑ Van der Elst, E «A propos de la thèse de Dupuytren: Lithotomie (1812)» (en francès). Hist Sci Med, 1978; 12 (3), pp: 55-60. ISSN: 2804-0546. PMID: 11627965 [Consulta: 6 abril 2023].
  16. ↑ Goldwyn, RM «Guillaume Dupuytren: his character and contributions» (en anglès). Bull N Y Acad Med, 1969 Ag; 45 (8), pp: 750-760. ISSN: 0028-7091. PMC: 1750448. PMID: 4895348 [Consulta: 17 juny 2023].
  17. ↑ Dupuytren, G «Traité, théorique et pratique, des blessures par armes de guerre, rédigé d'après les leçons cliniques de m. le baron Dupuytren, Chirurgien en chief de l'Hôtel-Dieu, et publié sous sa direction par MM. les Docteurs A. Paillard et Marx» (en francès). J.-B. Baillière, Paris, 1834, pàgs: 583 [Consulta: 20 maig 2023].
  18. ↑ Ide, F; Ito, Y; Muramatsu, T; Miyazaki, Y; et al «The Advent of Studies on Jaw Cysts with Keratinization: A Review of Overlooked Papers on Odontogenic Keratocyst and Orthokeratinized Odontogenic Cyst» (en anglès). Head Neck Pathol, 2020 Set; 14 (3), pp: 785-791. DOI: 10.1007/s12105-019-01115-0. PMC: 7413938. PMID: 31873934 [Consulta: 24 novembre 2022].
  19. ↑ Théodoridès, J «Dupuytren et la rage» (en francès). Hist Sci Med, 1978; 12 (3), pp: 241-248. ISSN: 2804-0546. PMID: 11627944 [Consulta: 9 febrer 2023].
  20. ↑ Androutsos, G; Karamanou, M; Kostakis, A «Baron Guillaume Dupuytren (1777–1835): One of the most outstanding surgeons of 19th century» (en anglès). Hell J Surg, 2011; 83 (5), pp: 239–244. DOI: 10.1007/s13126-011-0044-z. ISSN: 1868-8845 [Consulta: 27 novembre 2022].
  21. ↑ Dupuytren, G «De la rétractation des doigts par suite d'une affection de l'aponéurose palmaire. Opération chirurgicale, qui convient dans le case. Compte rendu de la clinique chirugicale de l'Hotel Dieu par MM les docteurs Alexandre Paillard et Marx» (en francès). A: Journal universel et hebdomadaire de médecine et de chirurgie pratiques et des institutions médicales, 1831; 5, pp: 352-365 [Consulta: 31 desembre 2022].
  22. ↑ Lellouche, H; Roulot, E; Lermusiaux, JL «La maladie de Dupuytren: anatomie, épidémiologie et physiopathologie» (en francès). Rhumatos, 2005 Mar; 2 (6), pp: 97-100. ISSN: 2497-0573 [Consulta: 2 desembre 2022].
  23. ↑ Carpio González, M; Martínez López, JF «Percepción de la enfermedad de Dupuytren por los tribunales sociales» (en castellà). Trauma Fund MAPFRE, 2010 Oct-Des; 21 (4), pp: 251-255. ISSN: 1888-6116 [Consulta: 2 desembre 2022].
  24. ↑ Muñoz Peñin, R; Lwoff, N; Arandes Renú, JM «Enfermedad de Dupuytren, una vista panorámica de nuestro entorno» (en castellà). Rev Iberoam Cir Mano, 2011 Nov; 39 (2), pp: 126-134. ISSN: 1698-8396 [Consulta: 23 febrer 2022].
  25. ↑ Théodoridès, J «Quelques documents inédits ou faits peu connus concernant Dupuytren» (en francès). Hist Sci Med, 1978; 12 (1), pp: 71-75. ISSN: 2804-0546. PMID: 11627968 [Consulta: 29 gener 2023].
  26. ↑ Vayre, P «Guillaume Dupuytren (1777-1835). Heurs et malheurs d'un caractère» (en francès). Hist Sci Med, 2004 Gen-Mar; 38 (1), pp: 27-36. ISSN: 2804-0546. PMID: 15209088 [Consulta: 18 desembre 2022].
  27. ↑ Vayre, P «L'École du Baron Guillaume Dupuytren. Chirurgien chef de l’Hôtel-Dieu de Paris au XIXe siècle» (en francès). Bull Acad Natle Méd, 2012; 196 (3), pp: 783-790. ISSN: 2271-4820 [Consulta: 8 gener 2023].
  28. ↑ Gudmundsson, KG; Jónsson, T; Arngrímsson, R «Guillaume Dupuytren and finger contractures» (en anglès). Lancet, 2003 Jul 12; 362 (9378), pp: 165-168. DOI: 10.1016/S0140-6736(03)13871-8. ISSN: 1474-547X. PMID: 12867120 [Consulta: 16 febrer 2023].
  29. ↑ Devitt, SM; Yeo, CJ; Maxwell IV; PJ «Baron Guillaume Dupuytren: when brilliance combats professionalism» (en anglès). Am Surg, 2012 Set 1; 78 (9), pp: 915-916. ISSN: 1555-9823. PMID: 22964196 [Consulta: 24 gener 2023].
  30. ↑ Fischer, LP «Jacques Lisfranc de Saint-Martin (1787-1847)» (en francès). Hist Sci Med, 2005 Gen-Mar; 39 (1), pp: 17-34. ISSN: 2804-0546. PMID: 15977358 [Consulta: 9 desembre 2022].
  31. ↑ Lemaire, JF «Dupuytren, personnage de Balzac» (en francès). Revue des Deux Mondes, 1978; Abr, pp: 106-118. ISSN: 2266-4734 [Consulta: 9 desembre 2022].
  32. ↑ Malgaigne, JF «Notice sur Dupuytren» (en francès). Typographie de Firmin Didot Frères, Imprimeurs de l'Institut de France. Paris, 1856, págs: 15 [Consulta: 9 juny 2023].
  33. ↑ Fernández Vázquez, JM; Fernández Palomo, LJ «Barón Guillaume Dupuytren» (en castellà). An Med Asoc Med Hosp ABC, 2004; 49 (3), pp: 156-158. ISSN: 0185-3252 [Consulta: 31 desembre 2022].
  34. ↑ Mostofi, SB «Guillaume Dupuytren. 1777–1835» (en anglès). A: Who's Who in Orthopedics, Springer London, 2004; Oct 18, pp: 89-92. ISBN 978-1-85233-786-5. DOI: 10.1007/b138248 [Consulta: 7 març 2023].
  35. ↑ Gaillard, FL «Dupuytren» (en francès). J.B. Baillière et Fils, Libraires de l'Académie Imperiále de Médecine. Paris, 1865, págs: 16 [Consulta: 9 juny 2023].
  36. ↑ Kosif, R «Jean Cruveilhier and His Explorations» (en anglès). World J Res Rev, 2019 Abr; 8 (4), pp: 29-31. DOI: 10.31871/WJRR.8.4.12. ISSN: 2455-3956 [Consulta: 12 abril 2023].
  37. ↑ Vayre, P «Jean Cruveilhier (1791-1874). Chirurgien promoteur de la preuve par les faits à la médecine fondée sur la preuve» (en francès). e-mémoires de l'Académie Nationale de Chirurgie, 2008; 7 (2), pp: 1-12. ISSN: 1634-0647 [Consulta: 14 març 2023].
  38. ↑ Houel, CN «Classification des pièces du Musée Dupuytren, Maladies du sistème osseaux» (en francès). A: Manuel d'anatomie pathologique générale et appliquée: contenant la description et le catalogue du Musée Dupuytren. Germer Baillière, libraire. Paris, 1857, pp: 725-766 [Consulta: 31 maig 2023].
  39. ↑ Quétel, E «The Dupuytren Anatomical and Pathological Collections: History and Complexity of the Wet Collections» (en anglès). Collection Forum, 2020; 34 (1), pp: 124–129. DOI: 10.14351/0831-4985-34.1.124. ISSN: 0831-4985 [Consulta: 29 març 2023].
  40. ↑ CHU Limoges. «Nos hôpitaux» (en francès). Annuaires, 19-04-2023. [Consulta: 1r maig 2023].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guillaume Dupuytren
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillaume_Dupuytren&oldid=33981505»