Vés al contingut

Guillem Àngel Crespí i Alemany

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2021)
Plantilla:Infotaula personaGuillem Àngel Crespí i Alemany

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1963 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Santa Margalida (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, escultor Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcrespialemany.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: crespialemany Modifica el valor a Wikidata

Guillem Àngel Crespí i Alemany (Santa Margalida, 1963) és un pintor mallorquí.

Biografia

[modifica]

Guillem Àngel Crespí Alemany va néixer el 22 de novembre de 1963 a Santa Margalida, Mallorca, en una família amb fortes arrels culturals. És net de Guillem Crespí Coll, conegut com "Es Panderer", un glosador destacat de la regió. La seva infància va estar marcada per la influència de figures prominents del món del cinema i la música gràcies al seu pare, Joan Crespí, majordom de "Sa Capella", una propietat gestionada per la noblesa francesa. Aquesta exposició precoç al món artístic va despertar el seu interès per les arts visuals.

Formació i desenvolupament artístic

[modifica]

Entre els anys 1971 i 1973, Crespí va ser alumne de Tano Pomar, un pintor reconegut de Pollença, on va començar a experimentar amb diferents estils i tècniques. Des dels disset anys va començar a pintar al Port de Pollença, on va realitzar encàrrecs de retrats i paisatges. Va continuar la seva formació a l'Escola d'Art de Pollença on va aprofundir en dibuix i pintura, una etapa fonamental en el desenvolupament del seu estil artístic personal.

Trajectòria professional

[modifica]

Des de mitjans dels anys 90, Crespí Alemany ha mantingut una presència activa en l'escena artística, participant en nombroses exposicions individuals i col·lectives. La seva obra ha evolucionat des de la representació de figures quotidianes, com tomàtigues i cols, fins a temes més abstractes i simbòlics com violins i bicicletes, reflexionant així un viatge personal i artístic que busca explorar la condició humana a través de l'art.

Innovació en l'art: Harmonia figurativa

[modifica]

Crespí Alemany és pioner del moviment 'Harmonia Figurativa', una corrent que busca la simbiosi entre l'expressió abstracta i la figura reconeixible, influenciat per mestres com Jackson Pollock i Anselm Kiefer. Aquest moviment s'ha distingit per la utilització de capes de pintura aplicades de manera que creen una textura densa i rica, sobre les quals les figures emergents juguen un paper central en la composició final.

Contribucions significatives

[modifica]

La seva contribució més notable en l'àmbit de l'escultura pública és "El gran violí", una obra monumental situada a Ca'n Picafort que simbolitza la fusió de la música i l'art visual, dues de les passions de Crespí. Al 2020, va crear "El cap de dimoni", una altra escultura pública que es troba en una rotonda de Santa Margalida, mostrant un símbol cultural de Mallorca durant les festes de La Beata.

Reconeixement i influència

[modifica]

L'impacte de l'obra de Crespí Alemany s'ha vist reconegut en diversos àmbits, incloent-hi el seu rol com a pont cultural entre les tradicions artístiques mallorquines i les tendències contemporànies globals.

Crítiques

[modifica]

Programes audiovisuals

[modifica]
  • 2020 Cap de Dimoni: l'escultura.[11]
  • 2017 Propòsit d'art didàctic. Santa Margalida.[12]
  • 2015 Cor de Ferro.[13]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Crespí Alemany o la constitución del artista por Baltasar Porcel» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  2. ↑ «Guillem Crespí del fruto al instrumento por Sebastià Alzamora» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  3. ↑ «Crítica de CARME RIERA» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  4. ↑ «El arte de componer y descomponer los colores por Maria de la Pau Janer» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  5. ↑ «El niño que soñaba juguetes por Camilo José Cela Conde» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  6. ↑ «Baile de forja por Joan Martorell» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  7. ↑ «El arte es casi tan antiguo como el hombre por Joan Company» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  8. ↑ «La edad de las musas por Hèctor Bofill» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  9. ↑ «El niño que se hacía preguntas por Eduardo Infante» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  10. ↑ «Dos violines abrazados por Bernat Cabot» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2021].
  11. ↑ «Cap de Dimoni: l'escultura - El documental». [Consulta: 16 juliol 2021].
  12. ↑ «La obra de Guillem Crespí, material didáctico para los más pequeños» (en castellà), 08-10-2017. [Consulta: 12 juliol 2019].
  13. ↑ «Harmonia Figurativa | Cor de Ferro. Art i ànima de Crespí Alemany». [Consulta: 16 juliol 2021].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_Àngel_Crespí_i_Alemany&oldid=34120181»