Guillem Durand
Nom original | (fr) Guillaume V Durand |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1230 Puègmiçon (França) |
Mort | 1r novembre 1296 (65/66 anys) Roma |
Sepultura | Tomb of Guillaume V Durand (en) Santa Maria sopra Minerva |
Bisbe diocesà | |
5 novembre 1285 – ← Étienne d’Auriac (en) – Guillaume Durand (en) → Diòcesi: bisbat de Mende | |
Bisbe de Mende | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Bolonya |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, liturgista, jurista, bisbe catòlic |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Guillem Durand, Guillem V Durand o Durand el Vell, (Puègmiçon, c. 1230 - Roma, 1 de novembre de 1296), també conegut com a Durand, Durandus, Durant, Duranti o Durantis (de la forma llatina Durandi filius, com a vegades signava), fou un canonista i escriptor litúrgic occità. Anomenat l'Especulador, en llatí "Speculator", per la seva obra "Speculum judiciale", com a eclesiàstic arribà a ser bisbe de Mende, al Comtat de Gavaldà (avui dia Losera.
Biografia
[modifica]Va estudiar a Lió, amb Enric de Susa. Es doctorà vers el 1255. Va ser canonge de Magalona a partir de 1251.
Aleshores va esdevenir professor de dret a Mòdena. Més endavant anà a Roma, on va ser ordenat capellà apostòlic i auditor general de les causes de palau pel papa Climent IV. Fou administrador, sota Gregori X, del patrimoni de Sant Pere, si bé provocà una revolta a causa del seu rigor, que l'obligà a abandonar Itàlia.
El 24 d'abril de 1285 fou elegit bisbe de Mende. Està enterrat a la basílica de Santa Maria sopra Minerva de Roma.
Obres
[modifica]Les seves obres tingueren una extraordinària difusió a l'Edat mitjana, de la que en fou un dels autors més influents:
- Speculum judiciale (Mirall del dret), que li valgué el malnom de l'Especulador;
- Rationale divinorum officiorum (1286),[1] un dels primers llibres que foren impresos (Magúncia, 1459).[2]
Consta que a la biblioteca de l'humanista català Pere Miquel Carbonell hi havia una de les seves obres.
Notes
[modifica]- ↑ Yossi Maurey, professor hebreu de Jerusalem, La signification des neumas dans la liturgie médiévale, dins dels Études grégoriennes, p.86, Abbaye Saint-Pierre, Solesmes 2011
- ↑ Text en francès disponible en línia
Bibliografia
[modifica]- Guillaume Durand de Mende, Évêque du XIII siècle, Manuel pour comprendre la signification symbolique des cathédrales et des églises, Paris, MdV Éditeur, 2012, 142 p.