Guillem I de Provença
| |||
| Nom original | (fr) Guillaume Ier de Provence  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 955 | ||
| Mort | 993 (>29 agost 993) (37/38 anys) Avinyó (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Altres | |||
| Títol | Comte de Provença (960–993) Comte d'Arle (960–993) | ||
| Família | Bosònides | ||
| Cònjuge | Adelaida d'Anjou Arsenda de Comenge | ||
| Fills | Constança d'Arle (  ) Adelaida d'AnjouOdila de Provença Guillem II de Provença-Arle ( ) Adelaida d'AnjouToda de Provença ( ) Adelaida d'Anjou | ||
| Pares | Bosó II d'Arle i Constança de Viena | ||
| Germans | Ratbold I de Provença | ||
Guillem I de Provença conegut com l'Alliberador (vers 957 - 993), comte de Provença i Arle (968-993).
Orígens familiars
[modifica]Fill de Bosó II d'Arle, comte d'Arle i de Constança de Viena. Era rebesnet per part de mare de Bosó d'Arle, rei de Provença. Va ser, de manera successiva, comte d'Avinyó (962), comte de Provença (972), marquès de la Provença arlesiana (979) i príncep de tota Provença (991).[1] A causa de l'existència del seu oncle Guillem d'Avinyó (germà del seu pare), també és anomenat Guillem II.
Biografia
[modifica]Els seus primers anys
[modifica]Guillem i el seu germà gran Ratbold I de Provença van succeir el seu pare Bosó II d'Arle i l'oncle, anomenat també Guillem, entre 962 i 966/968. El comtat de Provença els pertanyia en indivisió, però de fet Guillem fou comte a Avinyó i Ratbold a Arle, seguint la divisió efectuada a la generació precedent entre els seus pare i oncle. Es va casar entre 968 i l'abril de 970[2] amb Arsenda de Commenge,[3] filla d'Arnau, comte de Comenge, i d'Arsenda de Carcassona. Si Arsenda, la seva primera esposa, ha estat de vegades confosa amb Adelaida, la segona muller, de manera que només se li atribuïa una sola esposa, la controvèrsia ja està avui dia acabada.[4] D'aquesta primera unió haurien nascut:
- Odila de Provença, dita Odila de Niça (vers 976-1032)
- Guillem II de Provença (vers 981-30 de maig de 1018).[5]
L'alliberament de Provença i les seves conseqüències
[modifica]En resposta al segrest de l'abat Maiol de Cluny el juliol del 972 per les bandes de sarraïns instal·lades al massís dels Moros[6] des de la fi del segle ix, el comte Guillem i el seu germà Ratbold van assumir el comandament de les forces provençals, a les quals es van sumar les tropes d'Arduí Glaber, comte de Torí. Acorralaren els sarraïns (alguns centenars d'homes com a molt) i els van vèncer a la batalla de Tourtour el 973, i tot seguit els van expulsar de Provença.[7] Aquesta campanya militar contra els sarraïns, conduïda sense les tropes de Conrad III de Borgonya, emmascara de fet un avanç des de la noblesa local i les comunitats urbanes i pageses, que havien refusat fins llavors la mutació feudal, cap al poder comtal. Permeté a Guillem obtenir la sobirania feudal de Provença i, amb el consentiment reial, de controlar el fisc de la regió.
Va distribuir les terres conquerides entre els seus vassalls, va arbitrar les diferències i va crear així la feudalitat provençal.[8] Amb Isarn, bisbe de Grenoble, va intentar repoblar el Delfinat i va autoritzar un comte italià anomenat Ugo Blavia a establir-se prop de Frejús al començament dels anys 970 per posar aquelles terres en conreu.
El seu govern i la seva fama
[modifica]Com el seu pare Bosó, Guillem es va fer aconsellar per un vescomte, que des de 977 l'acompanyava en tots els desplaçaments,[9] i es va recolzar en un grup important de jutges per impartir justícia.[10] Esdevingut marquès de Provença el 979, es va instal·lar a Arle al començament dels anys 980. Després de morir la seva primera esposa, Arsenda de Commenge (vers 950-983), es va casar el 984, en aquella ciutat, contra l'opinió del papa, amb Adelaida d'Anjou, que s'acabava de separar del seu espòs, el futur rei de França Lluís V. La parella hauria tingut dos fills:
- Constància d'Arle (986- 1032), reina de França pel seu matrimoni amb Robert II cap a l'any 1000.
- I una altra filla, Ermengarda d'Arle, la filiació de la qual és més discutida,[11] i que es va casar amb Robert I d'Alvèrnia.
Per tot això, fou un personatge important en les cròniques de Raül Glaber, que el tracta de duc, i apareix en una carta de 992 amb el nom de pater patriae.
La fi de la seva vida
[modifica]Al final de la seva vida, Guillem va esdevenir molt pietós i va restituir nombrosos béns al poder temporal de l'Església. Ja el 991,[12] a petició del bisbe de Fréjus, Riculf,[13] que va implorar a Arle davant el príncep la restitució dels antics dominis del bisbat, Guillem va accedir a aquesta petició i li va atorgar la meitat de Frejús i el poble de Puget.[14]
El 992 va donar igualment importants dominis a la Camarga al monestir de Sant Joan d'Arle.
El 993, sentint-se morir a la ciutat d'Avignon, de la qual havia estat el comte, va prendre l'hàbit de monjo i va apel·lar a l'abat Maiol per alleujar la seva ànima. Va fer restitucions i ofrenes a l'abadia de Cluny[1] i, envoltat per molts dels seus subjectes, va traspassar en aquesta ciutat, poc després del 29 d'agost del 993. Abans de morir, va fer el vot de ser inhumat a Sarrian, prop de Carpentràs, en el priorat en curs de construcció a la vil·la oferta a l'abadia borgonyona.[15]
El succeí el seu fill Guillem II de Provença.
Enllaços externs i bibliografia
[modifica]- Els comtes de Provença
- Joseph Hyacinthe Albanés, Gallia christiana novissima, volum 3, 1895; accessible a Gallica
- Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge
Notes i referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge, pàgina 13
- ↑ Abans d'abril de 970 segons Els comtes de Provença: Wilelmus comes Provincie i coniunx mea Arsinna va donar propietats a Sant Víctor de Marsella per carta de l'abril de 970.
- ↑ La data de naixement d'Arsende generalment fixada cap a 950 podria ser més antiga ja que els fills del comte Arnau, el seu pare, van néixer probablement en els anys 930-945. Arsende seria així ben més gran que Guillem. La date de la seva mort presenta també dificultats; s'admet que se situa entre 979 i 983.
- ↑ Jean-Pierre Papon, Jules Frédéric Paul Fauris de Saint-Vincens, Història general de Provença..., pàgina 491 a Google Llibres: Els historiadors no estan d'acord sobre el nombre de les seves dones; uns li'n donen una, els altres dos, a saber Arsenda i Adelaida. Aquesta darrera estimació és la que s'ha de seguir; ja que, 1°) des de l'any 968, fins a 979, la dona de Guillem va tenir constantment el nom d'Arsende; i des de l'any 986 fins a 1026, se l'anomena Adelaida: distinció que no hauria estat exactament observat, si la mateixa persona hagués portat els dos noms. 2°) Arsenda estava ja casada amb Guillem I l'any 968; i si hagués estat la mateixa que Adelaida, aquesta hauria estat comtessa de Provença durant més de cinquanta vuit anys, el que no ha de ser admès sense fortes proves.
- ↑ Els comtes de Provença:
- "Willelmus comes" va donar propietats a Cluny per carta de 28 d'agost de 990 signada per "Rodbaldus comes, Adalaix comitissa, Wilelmus comes et filius eius Wilelmus". Segons Europäische Stammtafeln, era el fill de comte Guillem per la seva primera dona el que seria especulatiu per la data de naixement probablement anterior a la suposada data del segon matrimoni del pare. També es diu que Guillem III, comte el 992, fou menor fins al 994.
- ↑ Metcalfe, Alex. The Muslims of Medieval Italy (en anglès). Edinburgh University Press, 2009, p. 48. ISBN 0748620087.
- ↑ Ḍaḥḥāk, Idrīs. Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes. Editions maghrébines, 1986, p.973.
- ↑ Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale (879-1166), París, 1976
- ↑ Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet - La Provence au Moyen Âge, pàgina 14
Martin Aurel precisa que al parlar del vescomte es tracta de «Guihem, probablement el fill del comte de Marsella Arlulf.» - ↑ Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet - La Provence au Moyen Âge, pàgina 14
- ↑ Ermengarda és de vegades considerada com la filla d'Adelaida i d'Esteve del Gavaldà.
- ↑ La GCN, pàgina 333 indica el 6 de març de 990
- ↑ Nebot de Teusinda d'Arle.
- ↑ Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet - La Povence au Moyen Âge, pàgines 14-15
- ↑ Ibidem, pàgina 13
Vegeu també
[modifica]
| Precedit per: Bosó II |
Comte de Provença 968-993 |
Succeït per: Guillem II |