Avinyó (Valclusa)

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Infotaula edificiEl Centre històric d'Avinyó, el Palau dels Papes, i el Pont de Sant Beneset
	Façana del Palau dels Papes
Dades
Tipus	palau
Part de	Quartier Centre
Característiques
Material	Pedra
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 8,2 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Avinyó (França)
Format per	Pont de Sant Beneset ; Catedral d'Avinyó ; Palau dels Papes
Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord
Data	1995 (19a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iv)
Identificador	228rev
Monument històric catalogat
	Pont de Sant Beneset
Data	1840
Identificador	PA00081815
Patrimoni de la Humanitat
	Pont de Sant Beneset
Tipus	→ Europa-Amèrica del Nord
Data	?
	;
Monument històric catalogat
	Catedral d'Avinyó
Data	12 maig 2023
Identificador	PA00081814
Monument històric inventariat
	Catedral d'Avinyó
Data	8 abril 2022
Data de finalització	12 maig 2023
Identificador	PA00081814
Monument històric catalogat
	Catedral d'Avinyó
Data	1840
Identificador	PA00081814
	;
Monument històric catalogat
	Palau dels Papes
Data	1840
Identificador	PA00081941

Avinyó
	Avignon (fr); Avinhon (oc)
	Palau dels Papes
Tipus	comuna de França i ciutat
Localització
	43° 56′ 55″ N, 4° 48′ 30″ E / 43.9486°N,4.8083°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Provença-Alps-Costa Blava
Departament	Valclusa
Districte	Districte d'Avinyó
Capital de	Valclusa ; cantó d'Avinyó Sud ; cantó d'Avinyó Est ; cantó d'Avinyó Nord ; cantó d'Avinyó Oest ; Districte d'Avinyó ; canton of Avignon-2 (en) (2015–); canton of Avignon-3 (en) (2015–); canton of Avignon-1 (en) (2015–)
Població humana
Població	91.760 (2022) (1.413,65 hab./km²)
Idioma oficial	francès
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana d'Avinyó ; unitat urbana d'Avinyó
Superfície	64,91 km²
Banyat per	Roine i Durença
Altitud	10 m-122 m
Limita amb	Barbentana ; Angles ; Caumont de Durença ; Morieras d'Avinhon ; Lo Pontet ; Vilanova d'Avinyó ; Nòvas ; Ronhonaç ; Castèurainard ; Sòrgas
Dades històriques
12 setembre 1226	Esdeveniment clau
12 setembre 1226	Setge d'Avinyó (1226)
Organització política
• Alcaldessa	Cécile Helle (2014–)
Identificador descriptiu
Codi postal	84000 i 84140
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	49
Altres
Agermanament amb	Orvieto ; Ceccano ; Alcanyís ; Regió de Diourbel ; Wetzlar (1960–); Siena (1961–); Diourbel (1961–); Tortosa (1967–); Tarragona (1968–); Colchester (1972–); New Haven (1978–); Ioànnina (1984–); Guanajuato (1990–)
Lloc web	avignon.fr

Avinyó^[1] (en occità, Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca); en francès, Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine. Administrativament forma una comuna al departament de la Valclusa, a uns 650 km al sud-est de París i a 80 km al nord-oest de Marsella. Té 90.800 habitants (anomenats avinyonencs, en occità avinhonencs), que pugen a 155.500 dins l'aglomeració urbana. Durant diversos anys va ser la seu dels papes de l'Església Catòlica.

El centre històric de la ciutat, el Palau dels Papes, el conjunt episcopal i el pont de Sant Beneset formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO.

Història

La ciutat va caure en mans musulmanes el 734 quan Maurontus s'alià amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, valí d'Arbuna (Narbona) contra Carles Martell. Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arles^[2] obligaren els francs a promoure una nova expedició contra ells. Carles Martell aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, i es va apoder de la ciutat. La ciutat fou cremada després de la seva captura^[3]^[4]

Es va convertir en la residència dels papes el 1309, quan la ciutat es trobava sota el govern dels reis de Sicília pertanyents a la casa d'Anjou. El 1348, el papa Climent VI la va comprar a la reina Joana I de Sicília i va romandre com a propietat papal, governada per legats pontificis. De tota manera, la seva existència fou més aviat precària, ja que a l'altra banda del riu, a Vilanova d'Avinyó, la Corona francesa hi mantenia una important guarnició militar. De fet, el 1663 i el 1688 el rei Lluís XIV va ocupar l'adjacent Comtat Venaissí. El papat finalment va perdre la ciutat i el comtat el 1791, quan foren incorporats a França durant la Revolució.

Aquí davall apareix la llista dels set papes que hi van residir entre 1309 i 1377. Aquest període en què els papes van establir la seva residència a Avinyó es coneix com el de la captivitat babilònica. Un cop acabada aquesta època, va començar el 1378 el Gran Cisma d'Occident, que no va ser resolt fins al 1417.

Els antipapes Climent VII i Benet XIII d'Avinyó van continuar residint-hi encara després que els papes retornessin a Roma el 1377. Climent VII va romandre a Avinyó durant tot el seu pontificat (1378-1394), mentre que Benet XIII va viure a Avinyó fins que va fugir cap a la Corona d'Aragó.

Evolució demogràfica

Cultura

Avinyó havia estat seu episcopal des de l'any 70, i va ser convertida en arquebisbat el 1476. S'hi van celebrar diversos sínodes de menor importància. La seva universitat va ser fundada pel papa Bonifaci VIII el 1303 i, a causa de la seva reputació pels seus estudis en lleis, va tenir gran importància fins a la Revolució Francesa.

A Avinyó s'hi celebra anualment un reconegut festival de teatre. Fundat el 1947, el Festival d'Avinyó comprèn tant espectacles teatrals tradicionals com altres formes d'art com ara la dansa, la música i el cinema, que aprofiten els monuments històrics de la ciutat.

Administració

Llista d'alcaldes
Període	Identitat	Partit
1953-1958	Édouard Daladier	radical-socialista
1958-1983	Henri Duffaut	SFIO, després PS
1983-1989	Jean-Pierre Roux	RPR
1989-1995	Guy Ravier	PS
1995-	Marie-Josée Roig	UMP

Plànol de la ciutat

Llocs d'interès

Les muralles d'Avinyó, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva arribada a la ciutat per residir-hi. El Palau dels Papes és un enorme edifici gòtic amb murs de 5 a 5,5 m de gruix, que va ser construït entre 1335 i 1364. Després de retornar a Roma la cort papal, va ser utilitzada com a casernes i actualment és un ric i molt visitat museu.

Al costat del palau es troba Nòstra Dama des Doms, la catedral d'Avinyó, l'edifici sagrat més antic de la ciutat. Bastida entre el 1140 i el 1160 en estil romànic provençal amb una sola nau, es va acabar de construir al segle xiii. Sorprèn pel seu campanar barroc, damunt del qual hi ha situada una estàtua de plom de la Mare de Déu, de 6 metres d'alçada i 4,5 tones de pes.

Un altre punt d'interès a Avinyó és el pont de Sant Beneset, sobre el riu Roine, del qual només en queden quatre arcs dels 22 que inicialment tenia en els seus 900 m de llargada. El pont va ser construït entre 1171 i 1185, amb successives reconstruccions. Finalment, després d'una forta crescuda el 1660, el pont va quedar en les condicions que presenta actualment. És conegut arreu del món per la cançó infantil francesa "Sur le pont d'Avignon", que descriu les danses populars que s'hi ballaven. De fet, la gent hi ballava a sota, i no a sobre com diu la cançó, concretament damunt l'illa de la Bartelassa (l'illa fluvial més gran de França), que el pont travessava en el seu camí cap a Vilanova d'Avinyó, a l'altra banda del riu.

Avinyonesos il·lustres

Van néixer a Avinyó els següents personatges:

Teodòr Aubanèu (1829-1886), escriptor occità
Henri Bosco (1888 - 1976) escriptor, Premi Renaudot de l'any 1945
Jean Alesi (1964), pilot de curses automobilístiques
Pierre Boulle (1912-1994), escriptor, autor d'El pont sobre el riu Kwai i El planeta dels simis
René Girard (1923 - 2015), filòsof i historiador
Bernard Kouchner (1939), metge i polític, cofundador de Metges Sense Fronteres
Mireille Mathieu (1946), cantant
Olivier Messiaen (1908-1992), compositor de música clàssica
Alexandre de Rhodes (1591-1660), missioner jesuïta, creador de l'alfabet vietnamita
Joseph Vernet (1714-1789), pintor
Pierre Ligou (1749-1822) compositor.
Muriel Casals (1945-2016), política

Agermanaments

També té tractats de cooperació cultural amb:

Referències

↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 9 maig 2024].
↑ (castellà) Francisco Codera y Zaidín, Estudios Criticos de Historia Arabe Española, p. 324-5
↑ (anglès) Halsall, Guy (2003). Warfare and Society in the Barbarian West 450-900. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.
↑ (anglès) Mastnak, Tomaz (2002). Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.

Vegeu també

Castell de Castèunòu dau Papa

Enllaços externs

Ajuntament d'Avinyó Arxivat 2007-01-15 a Wayback Machine. (francès)
Oficina de Turisme d'Avinyó Arxivat 2007-02-10 a Wayback Machine. (francès)
Festival d'Avinyó (francès)

[1] «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 9 maig 2024].

[2] (castellà) Francisco Codera y Zaidín, Estudios Criticos de Historia Arabe Española, p. 324-5

[3] (anglès) Halsall, Guy (2003). Warfare and Society in the Barbarian West 450-900. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.

[4] (anglès) Mastnak, Tomaz (2002). Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) SUDOC (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	HDS (1) OSM (1)