Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Guillén Ramón de Moncada y Castro  1619 Barcelona | ||
| Mort | 17 març 1670 (50/51 anys) Madrid | ||
| Cavallerís major de la reina | |||
| Marquès d'Aitona Marquesat d'Aitona | |||
| Comandant en cap | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol | ||
| Rang militar | Capità General | ||
| Comandant de (OBSOLET) | Coronelia de la Guàrdia del Rei | ||
| Altres | |||
| Títol | Baró Marquès d'Aitona | ||
| Família | Montcada | ||
| Fills | Miquel Francesc de Montcada i de Silva | ||
| Pares | Francesc de Montcada i de Montcada i Margarita de Castro y Alagón | ||
Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre (1618 o 1619 - 17 de març de 1670) va ser un noble i militar espanyol, marquès d'Aitona i Gran d'Espanya. Al llarg de la seva vida va ocupar diversos càrrecs públics com el de lloctinent de Catalunya, virrei de Galícia, a més de ser membre del consell de regència durant la minoria d'edat de Carles II. Així mateix, va formar part de l'exèrcit i va participar en la Guerra dels Segadors.[1][2]
Orígens
[modifica]Va ser fill i hereu de Francesc de Montcada i de Montcada, marquès d'Aitona,[1] i de Magarita de Alagón-Espés y de Cervelló-Castre, filla de Martín de Alagón, marquesa de la Pobla de Castre, vescomtessa d'Illa, entre altres títols.[3][4]
Carrera
[modifica]Va fer carrera militar. El 1647, durant la Guerra dels Segadors, va ser nomenat lloctinent de Catalunya i va comandar l'exèrcit contra les tropes francocatalanes.[5] És considerat un reformador militar en l'àmbit de la milícia, des d'on va intentar millorar l'espiritualitat dels milicians amb disciplina i exigint una millor formació als capellans castrenses, per adoctrinar les tropes segons l'esperit de la Reforma del Concili de Trento. El seu ideal era assolir la perfecció espiritual des de la milícia i veia necessari la presència d'un director espiritual. En aquest procés de reforma va recolzar-se en la Companyia de Jesús. També va publicar el 1655 un llibre de mística titulat Práctica de la oración.[6]
Va exercir diversos càrrecs polítics d'importància. A banda de lloctinent a Catalunya, va ser virrei a Galícia, Majordom Major de la Casa del Rei[5] i Cavallerís Major de la reina mare.[5] El 1652 va ser nomenat conseller d'Estat i el 1665 va ser un dels sis membres de la Junta de Govern nomenats per assistir a la reina governadora, Maria Anna d'Àustria, durant la regència de Carles II.[6][7][8]
Per herència també va ser Gran Sensecal dels regnes de la Corona d'Aragó i Mestre Racional de la Casa i Cort a Catalunya. Així mateix, va rebre l'hàbit de l'Orde de Calatrava i obtingué les comanadories de Rafales i de Fresneda.[5][6]
De l'àmbit religiós, destaca haver estat un dels fundadors de l'Escola de Crist de Madrid el 1653, un nucli de caràcter apostòlic format per 72 congregants, des d'on es van impulsar la idea que cada persona podia assolir el camí de la perfecció, segons el seu estat, que després va intentar aplicar en la reforma a l'exèrcit.[6]
Va morir el 17 de març de 1670, en arribar a la maduresa.[7]
Obra
[modifica]Guillem Ramon va ser un gran literat, com el seu pare.[5] En l'àmbit espiritual, és considerat un escriptor contrari a Maquiavel, providencialista convençut i recolzat en les idees dels jesuïtes.[6] A banda de les obres esmentades a continuació, va ser autor de diversos opuscles i cartes.[5]
Publicà:
- Discurso militar sóbre los inconvenientes de la milicia de estos tiempos y su reparo (Milà, 1654, València, 1653)
- Vocabulario de la gente de mar
- Tratado de la oración
- Suzathil Hagi Mahumeti, traducció de l'àrab dedicat a Frederic, duc d'Urbino.
Torres i Amat esmenta que, d'acord amb els índexs de la Biblioteca Nacional d'Espanya, també va escriure la següent llista de manuscrits:
- Representaciones a Felipe IV
- Representación pintando el estado miserable del Reyno, y proponiendo medios para su alivio
- Cartas y otros papeles
- Historia de la casa de Mondéjar, sucesión de la baronía de Moncada
- Historia de Barcelona antigua
- Varios opúsculos y apuntamientos
Títols
[modifica]Heretà dels seus pares els títols següents:
- IV Marqués d'Aitona
- XII Comte d'Osona
- XXXIV Vescomte de Cabrera
- XXXVI Vescomte de Bas
- Vescomte d'Illa
- Baró d'Alfajarín
- Baró d'Anzano
- Baró de Beniarjó
- Baró de Callosa d'Ensarriá
- Baró de Castisens
- Baró de Chiva
- Baró de Cuatro Castillos
- Baró de Hoz
- Baró de La Llacuna
- Baró de Mataplana
- Baró de Miralcamp
- Baró de Palma i Ador
- Baró de Peralta de la Sal
- Baró de Pinós
- Baró de Pontils
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Diego Mesía Felípez de Guzmán |
Virrei de Catalunya 1647 - 1648 |
Succeït per: Juan de Garay Otañez |
| Precedit per: Francesc de Montcada |
Marqués d'Aitona 1635 - 1670 |
Succeït per: Miquel de Montcada i de Silva |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Guillem Ramon de Montcada i d'Alagón-Espés-Castre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ «Guillén Ramón de Moncada y Castro, IV Marqués de Aytona». Fundación Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: març 2020].
- ↑ Baró i Queralt, Xavier. La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009, p. 127.
- ↑ Fluviá y Escorsa, Armando de «Los condes y el condado de Osona». Hidalguía, núm. 123, 1974, pàg. 220.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Monsalvatje y Fossas, Francisco. Noticias históricas. El vizcondado de Bas (en castellà). vol. 5. Olot: Imprenta y Librería de Juan Bonet, 1893, p. 82-83.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 García Hernán, Enrique; Maffi, Davide (eds.). Guerra y sociedad en la Monarquía Hispánica: política, estrategia y cultura en la Europa Moderna (1500-1700) (en castellà). vol. 1. Madrid: Laberinto, CSIC i Fundación Mapfre, 2006, p. 723-724, 727.
- ↑ 7,0 7,1 Rubió y Lluch, Antonio. D. Guillermo Ramón de Moncada. Gran Senescal de Cataluña (en castellà). Barcelona: Sucesores de N. Ramírez y C.ª, 1886, p. 51.
- ↑ Valls i Taberner, Ferran; Soldevila, Ferran. Història de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 495. ISBN 84-8415-434-3.
Bibliografia
[modifica]- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 424 [Consulta: 7 octubre 2013].