Guillem d'Alvèrnia
| |||
| Nom original | (fr) Guillaume d'Auvergne  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1180 (<1190) Orlhac (França) | ||
| Mort | 1249 (68/69 anys) París | ||
| Bisbe diocesà | |||
| 1228 – ← Barthelemi (en)  – Gauthier de Château-Thierry (en) → Diòcesi: arquebisbat de París | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | bisbe catòlic (1228–), teòleg, filòsof, sacerdot catòlic | ||
 | |||
_-_Baie_11_d%C3%A9tail_3.JPG)
Guillem d'Alvèrnia (1190-1249) fou un filòsof i teòleg, bisbe de París i conseller del rei Lluís IX de França.
Biografia
[modifica]Va néixer a Aurillac el 1190, a la regió d'Alvèrnia. Fou fill d'Astorg V, senyor de Conros, i de Marie de Bénavent-Rodez. Guillem fou oncle del trobador Astorg VII d'Aurillac.
Quan morí el bisbe Barthélémy de París, el 1227, Guillem protestà contra l'elecció del seu successor, la qual considerà anti-canònica, i feu una crida a la Santa Seu. El papa Gregori IX anul·là l'elecció, reservant-se el dret de designar ell mateix en nou bisbe de París. El 10 d'abril del 1228 designà Guillem d'Alvèrnia, i ell mateix el consagrà bisbe.[1]
Durant els primers anys del seu episcopat, Guillem hagué d'administrar nombrosos conflictes amb els mestres de la Universitat, amb els canonges, i amb els oficials del rei. Més endavant, en acord amb Lluís IX, governà pietosament la seva diòcesi, essent-li confiada la direcció espiritual del monestir de Port Royal des Champs a Thibault de Marly. Protegí durant tota la seva vida les activitats dels ordes mendicants.[1]
Obres
[modifica]
- De primio principio - 1228
- De anima - 1230
- De universo - 1230-1236 (Hi ha una edició feta a Nuremberg el 1496 i una altra feta a Orleans el 1674, en 2 vols. (in-fol.)
- De Trinitate, notionibus et praedicamentis in divinis (ed. 1674).
- Tractatus de poenitentia (ed. 1674).
- Tractatus de collatione et singularitate beneficiorum (ed. 1674).
- Sermones (ed. 1674).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Bréhier, Émile; Font, Pere, Lluís. Història de la filosofia. Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 426-428. ISBN 978-84-490-1176-4. [Consultaː 4 de novembre de 2016]