Vés al contingut

Guimarães

Plantilla:Infotaula geografia políticaGuimarães
Fotomuntatge
Imatge
Tipusciutat de Portugal i municipi de Portugal Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 26′ 42″ N, 8° 17′ 27″ O / 41.445°N,8.2908°O / 41.445; -8.2908
EstatPortugal
DistricteDistricte de Braga Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població158.124 (2011) Modifica el valor a Wikidata (651,12 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaSubregió de l'Ave Modifica el valor a Wikidata
Superfície242,85 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAve River (en) Tradueix i Rio Selho (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Dia festiu
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal4800 Guimarães Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic253 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Londrina (1987–)
Mé-Zóchi (1989–)
Briva la Galharda (1993–)
Igualada (1995–)
Tourcoing (1997–)
Tacoronte (1997–)
Rio de Janeiro (1999–)
Kaiserslautern (2000–)
Colonia del Sacramento (2001–)
Kavadarci (2006–)
Compiègne (2006–)
Ribeira Grande de Santiago (2007–)
Dijon (2017–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcm-guimaraes.pt Modifica el valor a Wikidata

Guimarães (es pronuncia [ɡimɐˈɾɐ̃jʃ]) és una ciutat portuguesa del Districte de Braga, regió estadística del Nord (NUTS II) i comunitat intermunicipal de l'Ave (NUTS III), amb 54.097 habitants en el nucli central,[1] i uns 161.876 dins el seu terme municipal. Està agermanada entre altres amb Igualada (Anoia).

El municipi té 240'95 km² d'extensió,[2] i 162.592 habitants (2009);[3] està subdividit en 69 freguesies.[4] La major part de la població viu a la ciutat i a la zona perifèrica. El municipi limita al nord amb el municipi de Póvoa de Lanhoso, a l'est amb Fafe, al sud amb Felgueiras, Vizela i Santo Tirso, a l'oest amb Vila Nova de Famalicão i al nord-oest amb Braga. Guimarãés, juntament amb Maribor, va ser Capital Europea de la Cultura el 2012. El centre històric de Guimarãés va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2001.[5]

Ubicació

[modifica]

Guimarãés es troba a 22 km de Braga, a 33 km de Vila Nova de Famalicão, a 41 km de Barcelos, a 51 km de Póvoa de Varzim, a 56 km de Porto, a 80 km de Viana do Castelo, a 88 km de Vila Real, a 128 km de Vigo (Galícia, Espanya), a 169 km de Coïmbra, a 205 km de Santiago de Compostel·la, a 365 km de Lisboa, a 549 km de Madrid, a 600 km de Faro (Algarve) i a 1099 km de Barcelona.[6]

Nord-oest: Braga Nord: Póvoa de Lanhoso Nord-est: Póvoa de Lanhoso i Fafe
Oest: Vila Nova de Famalicão Est: Fafe
Sud-oest: Santo Tirso Sud: Vizela Sud-est: Felgueiras

Història

[modifica]

Període preromà i romà

[modifica]

La història d'aquesta ciutat es remunta almenys a l'Edat del Coure tal com s'ha demostrat en les citanies de Briteiros i de Saborós i en el jaciment arqueològic de Penha. A més, en l'època de l'emperador Trajà, es fa referència a l'ús de l'aigua de les termes de Caldas dónes Taipas pels romans.[7]

Edat mitjana

[modifica]

S'atribueix la fundació de la ciutat a un noble, vassall del rei d'Astúries Alfons III, Vimarà Pérez, qui donaria nom a la ciutat, originalment anomenada Vimaranes. Vimara va ser nomenat el primer comte del Comtat Portucalense després d'haver-hi reconquistat i repoblat la ciutat de Porto el 868.[8] Tot això va succeir en el tercer terç del segle ix aprofitant el corrent repobladora fomentada pel rei Alfons.

Estàtua a Mumadona Dias a Guimarãés, a la plaça amb el seu nom.

El 3 d'agost de 950, després de la mort del governador del Comtat Portucalense, el comte Hermenegildo González, la seva vídua, la comtessa Mumadona Dias va repartir els vasts dominis que la parella posseïa entre els seus fills. Les terres de Guimarãés (Vimaranes) van ser donades a la seva filla Oneca que era en aquest moment, una religiosa.[9][10] En aquest mateix any, Mumadona va fundar aquí el Monestir de Sant Mamede (o de Guimarãés),[11] dedicat al Salvador del Món, la Mare de Déu i els Sants Apòstols. En el seu testament va donar tots els seus dominis i rendes així com objectes religiosos de la seva propietat al monestir.[12][13] Actualment se sap que aquest monestir va arribar a tenir una biblioteca notable i força valuosa.[14][15]

El monestir es va convertir en un pol d'atracció i va donar origen a una major fixació poblacional en la vila baixa. Paral·lelament, per a la defensa del conglomerat, Mumadona Dias va manar construir, entre 959 i 968, el castell de Guimarães a poca distància, sobre el pujol, creant així un segon punt de fixació en la vila alta.[16] Per a unir els dos nuclis es va formar la rua (carrer) de Santa Maria.[17] Posteriorment, el monestir es va transformar en la Real Col·legiata i va adquirir una gran importància a causa dels privilegis i donacions que reis i nobles li van anar concedint. Entre aquestes contribucions són destacables la reconstrucció gòtica impulsada pel rei Joan I, la torre de l'església en estil manuelí –completada al voltant dels anys 1513 a 1515–, i la capella major d'arquitectura clàssica, reconstruïda durant el segle xvii pel rei Pere II. Els guixos de les capelles més grans són referències de la reforma neoclàssica iniciada en 1830.[15]

El comte Enric de Borgonya va concedir a Guimarãés el primer fur nacional considerat per alguns historiadors anteriors al de Constantim de Panóias. Encara que es desconeix la data exacta va succeir possiblement el 1096.[18]

El 24 de juny de 1128, en aquest lloc, es va produir la batalla de São Mamede, en la qual Teresa de Lleó, infanta de Lleó i comtessa de Portugal, es va enfrontar al seu fill Alfonso Enríquez, que va guanyar la batalla i que posteriorment es convertiria en el primer rei de Portugal.[19] En el regnat de Dionís I, van ser construïdes les muralles de la ciutat.

Edat moderna i contemporània

[modifica]
O Toural representat en un dibuix de 1864

A finals del segle xvii i principis del xviii s'impulsa la construcció d'algunes esglésies, convents i palaus, la formació de Largo da Misericòrdia (actual Largo João Franco), però la seva estructura no experimentarà una gran transformació. Serà a partir de finals del segle xix, amb les noves idees urbanes d'higiene i simetria, que la població, ja amb el rang de ciutat per la reina Maria II, per decret del 23 de juny de 1853, viurà els canvis més importants.[20]

Es produeixen l'enderrocament de les muralles, l'obertura de carrers i grans avingudes com l'actual Largo de Martins Sarmento, el Largo da Condessa do Juncal i l'Alameda de São Dâmaso, i la parròquia de la Fundació Cerro. No obstant això, gairebé tot es va fer de manera controlada, la qual cosa permet la conservació del seu magnífic centre històric.

El 28 de juny de 2013, l'Ajuntament de Guimarães va ser membre honorari de l'Ordre Militar de Sant'Iago da Espada.[21]

Demografia

[modifica]
Població del concelho de Guimarãés (1801–2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
47.465 46619 54.910 65.417 116.272 146.959 157.589 159.576 161.876
Població del centre de la ciutat de Guimarãés (1864–2011)
1864 1878 1890 1900 1911 1920 1930 1960 2001 2011
7.568 7.980 8.611 9.104 9.550 9.023 9.521 23.233 52.182 47.588

Esports

[modifica]

Guimarãés té un imporatnte club esportiu, el Vitória Sport Clube. L'equip de futbol va participar durant molts anys en la Primeira Lliga portuguesa. A més, Vitória SC també té un equip de bàsquet i un altre de voleibol, que participen en les primeres divisions de les seves respectives categories.

Freguesies

[modifica]
Mapa del "concelho" de Guimarãés, amb les freguesies predominantment urbanes en marró i les altres en groc.

Freguesies amb estatut de vila

[modifica]
  • Brito
  • Caldelas (vila de Caldas das Taipas)
  • Lordelo
  • Moreira de Cónegos
  • Posa't
  • Ronfe
  • São Jorge de Selho (vila de Pevidém)
  • São Torcato
  • Serzedelo

Freguesies en àrees urbanes

[modifica]
  • Aldão
  • Azurém
  • Costa
  • Creixomil
  • Fermentõés
  • Gondar
  • Mascotelos
  • Mesão Frio
  • Oliveira do Castelo
  • Pencelo
  • Polvoreira
  • Santiago de Candoso
  • São Cristóvão de Selho
  • São Lourenço de Selho
  • São Martinho de Candoso
  • São Sebastião
  • São Paio
  • Silvares
  • Urgezes

Unes altres freguesies predominantment urbanes

[modifica]
  • Calvos
  • Conde
  • Corvite
  • Gandarela
  • Gémeos
  • São Faustino, anteriorment São Faustino de Vizela
  • São Martinho de Sande
  • Serzedo
  • Vermil
  • Vila Nova de Sande

Altres freguesies

[modifica]
  • Arosa
  • Atãés
  • Balazar
  • Barco
  • Castelõés
  • Donim
  • Figueiredo
  • Gominhãés
  • Gonça
  • Gondomar
  • Infantes
  • Leitõés
  • Longos
  • Oleiros
  • Rendufe
  • Salvador de Briteiros
  • Santa Leocádia de Briteiros
  • Santa Maria de Souto
  • Sant Estêvão de Briteiros
  • Sant Tirso de Prazins

Llocs d'interès. Monuments

[modifica]
Castell de Guimarães i palau ducal al fons

La ciutat històrica de Guimarãés es troba associada al naixement de la identitat nacional portuguesa al segle xii. Constitueix un exemple excepcionalment ben conservat de l'evolució d'una localitat medieval cap a una ciutat moderna. La rica tipologia edificada mostra el desenvolupament de l'arquitectura portuguesa entre els segles XV i XIX, amb l'ús continu de tècniques i materials de construcció tradicionals.

Palau dels ducs de Bragança
Palau dels ducs de Bragança.

Palau del segle xv, fet construir per Alfons, futur duc de Bragança. En aquesta obra és possible observar la influència de l'arquitectura senyorial de l'Europa septentrional. Al segle xix va ser convertit en caserna. A mitjans del segle xx, després d'un període d'abandó, va ser restaurat i posteriorment convertit en museu, que recull un espoli del segle xvii i XVIII. De les vàries col·leccions que posseeix, unes retraten les aportacions dels portuguesos de l'època dels descobriments; d'altres, mostren alguns dels passos de les conquestes en el Nord d'Àfrica. Posseeix també col·leccions d'armes dels segles XV a XIX i col·leccions de mobles del període posterior als descobriments. A més de la seva funció com a museu, aquest palau va ser en el seu segon pis, adaptat com a residència oficial del President de la República Portuguesa, quan ha de viatjar al Nord de Portugal.

Castell medieval de Guimarãés

Construït al segle ix, aquest monument va ser declarat una de les set meravelles de Portugal l'any 2007. Actualment és un museu que mostra la història de la fundació de la ciutat.

Política

[modifica]

Resultats de les eleccions municipals

[modifica]

Càmera municipal (Ajuntament)

[modifica]
Partits % M % M % M % M % M % M % M % M % M % M % M
1976 1979 1982 1985 1989 1993 1997 2001 2005 2009 2013
PG 31,5 3 35,8 4 42,7 4 32,6 3 47,2 6 52,6 7 49,8 6 50,0 6 49,4 6 53,5 7 47,6 6
PSD 24,7 3 32,7 4 31,3 3 29,1 3 26,8 3 29,3 4 30,1 4 27,4 3
CDS-PÀG 23,1 2 16,1 1 9,6 1 5,1 5,9 4,4 2,8 4,7
FEPU / APU/CDU 11,6 1 14,7 1 14,3 1 9,9 1 8,0 1 9,5 1 14,5 2 12,2 1 11,4 1 8,8 1 8,3 1
AD 44,7 4 38,6 4
PSD / CDS-PÀG 35,6 4

Galeria

[modifica]

Personatges il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Plantilla:Citar livro
  2. Instituto Geográfico Português, Carta Administrativa Oficial de Portugal (CAOP), versão 2013 Arxivat 2013-12-09 a Wayback Machine. (ficheiro Excel zipado)). Acedido a 28/11/2013.
  3. Portal do Instituto Nacional de Estatística; População residente (N.º) por Local de residência, Sexo e Grupo etário (Por ciclos de vida); Anual; 2009
  4. Diário da República, Reorganização administrativa do território das freguesias, Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, Anexo I. Acedido a 19/07/2013.
  5. «Historic Centre of Guimarães». UNESCO Culture Sector. [Consulta: 11 maç 2015].
  6. «Mapas & Itinerários» (en portugués). [Consulta: 18 abril 2016].
  7. «Guimarães» (en portuguès). [Consulta: 18 abril 2016].
  8. Mattoso, 1981, p. 106.
  9. Mattoso, 1981, p. 142.
  10. Herculano, 1868, p. 35, doc. LXI.
  11. Azeredo, 2007, p. 46.
  12. Rodríguez Fernández, 1998, p. 310.
  13. Herculano, 1868, p. 44–48, doc. LXXVI.
  14. «Mumadona Dias (Século X)» (en portugués). Arxivat de l'original el 2016-04-27. [Consulta: 18 abril 2016].
  15. 15,0 15,1 «Igreja de Nossa Senhora da Oliveira» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2013-03-19. [Consulta: 18 abril 2016].
  16. «Dados Históricos» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2016-04-27. [Consulta: 18 abril 2016].
  17. «Rua de Santa Maria» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2013-03-19. [Consulta: 18 abril 2016].
  18. «Foral de Guimarães: O primeiro foral português» (en portuguès). [Consulta: 18 abril 2016].
  19. «Batalha de S. Mamede» (en portugués). [Consulta: 18 abril 2016].
  20. «Cidades Portuguesas(2002)». Arxivat de l'original el 2007-05-23. [Consulta: 3 novembre 2018]., INE, accés el 3 d'octubre de 2006
  21. «Cidadãos Nacionais Agraciados com Ordens Portuguesas».
Bibliografia

Enllaços externs

[modifica]


Precedit per:
FinlàndiaTurku

EstòniaTallinn

Capital Europea de la Cultura
(juntament amb Eslovènia Maribor)

2012
Succeït per:
FrançaMarsella

EslovàquiaKošice