Vés al contingut

Guiu I Gonzaga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuiu I Gonzaga
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1290 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 setembre 1369 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Francesc, Màntua, Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócondottiero, polític Modifica el valor a Wikidata
Partitgüelfs i gibel·lins Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu de Bar
Agnese Pico Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancesco Gonzaga di Guido
 ()
Margherita Gonzaga
 () Beatriu de Bar
Beatrice Gonzaga
 () Agnese Pico
Tommasina Gonzaga
 () Agnese Pico
Ugolino Gonzaga
 () Beatriu de Bar
Lluís II Gonzaga
 () Beatriu de Bar Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís I Gonzaga Modifica el valor a Wikidata  i Richilda Ramberti Modifica el valor a Wikidata
GermansFeltrino Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes de la família Gonzaga

Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369.

Llinatge

[modifica]

Va néixer el 1290 sent fill de Lluís I Gonzaga i la seva primera esposa, Riquilda Ramberti. Es casà en primeres núpcies amb Agnès Pico, filla de Francesc I della Mirandola i Beatriu di Sassuolo. D'aquesta unió nasqueren:

  • Beatriu Gonzaga (?), casada amb Nicolau I d'Este
  • Tommasina Gonzaga (?), casada amb Azzo de Correggio

En segones núpcies es casà el 1340 amb Camilla Beccaria de Pavia. D'aquest enllaç no tingueren fills.

Es casà en terceres núpcies amb Beatriu de Bar, filla d'Eduard I de Bar i Maria de Borgonya. D'aquesta unió nasqueren:

Ascens al poder

[modifica]

El 1328 fou nomenat podestà de la ciutat de Màntua i el 1328 ho fou de Reggio de l'Emília. El 1335 va esdevenir senyor titular d'aquesta ciutat i el 1360, després de la mort del seu pare, senyor de Màntua i Capità General del Poble.

Des de 1353 hagué d'enfrontar-se als conflicte entre güelfs i gibel·lins, partidaris els güelfs del Papa amb el suport dels Visconti de Milà i de Verona i Gènova, i partidaris els gibel·lins de l'emperador, Florència, Siena, Venècia i Màntua. La mort d'Ugolino Gonzaga, espòs de Caterina Visconti (1342-1382), a mans dels gibel·lins provocà l'enemistat entre la família Gonzaga i Visconti, sent alimentat un odi vers els Gonzaga per part de Bernabé Visconti. El Senyoriu de Màntua fou ocupat pels Visconti de Milà l'abril de 1368, si bé l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic obligà el Visconti a signar la pau de Bolonya l'11 de febrer de 1369, aconseguint Màntua ampliar el seu domini territorial amb la incorporació de Cavriana, Castiglione delle Stiviere, Solférino, Volta, Medole i Ceresara.

Morí el 22 de setembre de 1369 a la ciutat de Màntua, sent succeït pel seu fill Lluís Gonzaga.

Enllaços externs

[modifica]
  • http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga2.html(anglès)


Precedit per:
Lluís I Gonzaga
Senyor de Reggio de l'Emília
1335-1369
Succeït per:
Lluís II Gonzaga
Precedit per:
Lluís I Gonzaga
Senyor de Màntua
1360-1369
Succeït per:
Lluís II Gonzaga