Guixà
| Tipus | assentament humà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | |||
| Regió | Occitània | |||
| Departament | Pirineus Orientals | |||
| Comarca | Conflent | |||
| Comuna | Orellà | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.067,3 m | |||
Guixà (Guixa o Guicha en francès) és un llogaret abandonat a 1.067,3 metres d'altitud en l'actual comuna nord-catalana d'Orellà, a la comarca del Conflent. Només en resten algunes ruïnes.
És[1] el vessant sud del Llomet, a la dreta del Torrent Gros. És accessible des de la carretera D - 4 per una pista que, amb molts revolts, hi puja salvant els 66 metres de desnivell. Hi havia hagut l'església, ara en ruïnes, de Sant Just i Sant Pastor de Guixà.
Història
[modifica]El poble es constituí al voltant de l'antiga parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Guixà, a la vall de Cabrils, a l'esquerra del riu. Apareix esmentat ja al 977 com a vila de Gissano, i torna a sortir el 1171 (Villa Gissani). El 1750 el nom ja és Guicha.
No sembla haver estat mai gaire poblat: el 1378 tenia 15 habitants, al 1385 3 focs (cases habitades) i el 1440, en un inventari de béns del monestir de Sant Martí del Canigó només hi vivien dues persones. En el segle xvi, el seu darrer propietari, Dalmau Colomer, abandonà el lloc per establir-se a Oleta; els seus successors vengueren l'heretat el 1657.
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «107 - Orellà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Orellà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.