Guiyu
|
Aquest article tracta sobre la localitat xinesa. Si cerqueu el gènere fòssil, vegeu «Guiyu oneiros». |
| Tipus | poble de la Xina  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | República Popular de la Xina | |||
| Província | Guangdong | |||
| Ciutat-prefectura | Shantou | |||
| Districte | Chaoyang | |||
| Conté la subdivisió | ../... 27+ | |||
| Població humana | ||||
| Població | 155.742 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 754 | |||
Guiyu (贵屿 en xinès; Gùiyǔ en pinyin) és una localitat a la província meridional de Canton. Fou creada a partir d’un aglomerat de quatre pobles adherits per un total de 150.000 persones al districte de Chaoyang de la província de Guangdong a la Xina.[1] Situat a la costa del mar de la Xina Meridional, Guiyu és conegut en la comunitat ecologista global per la seva recepció de residu electrònic i té el rècord per ser el lloc mes gran del món amb aquest tipus de residu des del 2013.[2]
Guiyu era coneguda com el lloc mes gran de reciclatge de les escombraries electròniques. Pels seus carrers es veien muntanyes de monitors i teclats amb lletres desgastades, bateries en descomposició al costat de les séquies o quilòmetres de cables que desprenien un dens fum negre quan eren cremats per extreure’n el coure, malgrat els efectes adversos que els residus electrònics tenen sobre la salut i el medi ambient.[3][4] La crema de plàstics a la ciutat ha provocat que el 80% dels seus fills tinguin nivells perillosos de plom a la sang.[5]
Un estudi recent de la zona va avaluar l’abast de la contaminació per metalls pesants del lloc. Mitjançant mostres de pols, els científics van analitzar les concentracions mitjanes de metalls pesants en un taller de Guiyu i van trobar que el plom i el coure eren 371 i 115 vegades superiors, respectivament, en comparació amb les zones situades a 30 quilòmetres de distància.[6] El mateix estudi va revelar que es va trobar que els sediments del proper riu Lianjiang estaven contaminats per bifenil policlorat a un nivell tres cops superior a la quantitat indicada.
A partir del 2013 les autoritats locals van traslladar la majoria de tallers de residus electrònics a un parc experimental d’ecologia industrial anomenat Parc Nacional d'Indústria Pilot d'Economia Circular. Allà, els residus tòxics derivats dels productes es poden tractar i reciclar millor. La qualitat de l’aire i de l’aigua va millorar posteriorment a la ciutat, tot i que molts encara es van deixar contaminats per les restes de processament de residus electrònics i no s’han netejat.[7]
El 2005 la formació italiana Planet Funk va rodar i publicar el videoclip de la seva cançó «Stop Me», en què apareix Guiyu i el seu entorn de residus electrònics.
Longtang, al districte de Qingcheng, Qingyuan, és una altra ciutat de processament de residus electrònics a la Xina.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Heavy Metals Concentrations of Surface Dust from e-Waste Recycling and it Human Health Implications in Southeast China». Environmental Science & Technology, 05-01-2008. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 27 novembre 2012].
- ↑ Guinness World Records 2013, Page 037. ISBN 9781904994879
- ↑ Johnson, Tim «E-waste dump of the world». The Seattle Times, 09-04-2006 [Consulta: 9 març 2007].
- ↑ Chung, Chien-min «China's Electronic Waste Village». , 07-01-2009 [Consulta: 26 novembre 2012]. Arxivat 25 de novembre 2012 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-11-25. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ Monbiot, George «From toxic waste to toxic assets, the same people always get dumped on». , 21-09-2009 [Consulta: 4 maig 2010].
- ↑ Leung, Anna «Heavy Metals Concentrations of Surface Dust from e-Waste Recycling». , 04-03-2008.
- ↑ «China’s notorious e-waste dumping ground cleaner but poorer» (en anglès). South China Morning Post [Consulta: 28 setembre 2017].
- ↑ «清远千家非法拆解厂一年拆解百万吨洋垃圾·广东新闻·珠江三角洲·南方新闻网». www.southcn.com. [Consulta: 28 setembre 2017].