Gulnora Karimova
Nom original | (uz) Gulnora Islomovna Karimova |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 8 juliol 1972 (52 anys) Ferganà (Uzbekistan) |
Altres noms | Googoosha |
Formació | Universitat Nacional d'Uzbekistan Universitat Harvard Fashion Institute of Technology |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtica, emprenedora, política, cantant |
Instrument | Veu |
Família | |
Pares | Islom Karímov i Tatyana Karimova |
Germans | Lola Karimova-Tillyaeva |
Gulnora Islomovna Karimova (en uzbek: Гулнора Исломовна Каримова; en rus: Гульнара Исламовна Каримова) (Ferganà, 8 de juliol de 1972) és una empresària i activista social uzbeka. És filla de Tatyana Karimova i Islom Karimov, president de l'Uzbekistan entre 1989 i 2016. És fundadora de la Fundació Fòrum de Cultura i Arts de Uzbekistan i president de la junta directiva. A més, exerceix de directora d'una sèrie d'organitzacions no governamentals enfocades a aspectes culturals i socials de l'Uzbekistan.[1] Segons els observadors polítics, es considera que anava a ser la successora del seu pare com a president, però, després de 2013, va tenir un conflicte amb el seu progenitor i va començar a perdre ràpidament influència.[2][3]
Segons la BBC, va ser posada sota arrest domiciliari a Taixkent al novembre de 2014[4][5][6] i, segons informes de notícies de l'Àsia central, es rumorejava que va morir per enverinament el 5 de novembre de 2016.[7] Al desembre de 2016 va ser interrogada per fiscals suïssos sobre acusacions de blanqueig de capitals.[8]
Al desembre de 2017, el Departament del Tresor dels Estats Units [9] va incloure a Karimova a la llista de la Llei Global de Responsabilitat dels Drets Humans de Magnitsky, prohibint efectivament a totes les entitats dels Estats Units a tractar amb Karimova o qualsevol de les seves organitzacions o associats.
Orígens i educació
[modifica]Karimova es va graduar de l'Acadèmia de Matemàtiques Juvenils de Taixkent el 1988. Durant el 1987 va ser internada al Comitè Estatal de l'Uzbekistan sobre Estadístiques. De 1989 a 1994 va assistir a la Universitat Estatal de Taixkent, on va obtenir una llicenciatura del Departament d'Economia Internacional. Durant el seu segon any, va treballar com a traductora a la Cambra de Comerç i Indústria de la República de l'Uzbekistan. El 1992, va completar un curs de disseny de joies al Fashion Institute of Technology de Nova York.
Entre 1994 i 1996 va assistir a l'Institut d'Economia de l'Acadèmia de Ciències de l'Uzbekistan, on va realitzar un màster. Durant 1994-1995 va ser professora interina al departament de ciències polítiques de la Universitat d'Economia Mundial i Diplomàcia a Taixkent. Posteriorment va treballar al Ministeri d'Afers Exteriors d'Uzbekistan en el departament d'anàlisi i pronòstic polític, on va ser assignada per escriure informes analítics pel Consell de Seguretat de l'Estat i l'Administració Presidencial.[10]
La següent fase de la seva educació va tenir lloc després d'uns anys de treball a jornada completa. Entre 1998 i 2000 va assistir a la Universitat Harvard, on va obtenir una màster en estudis regionals.[11] Al mateix temps, es va matricular a la Universitat d'Economia i Diplomàcia Mundial (UWED) a Taixkent, on el 2001 va rebre el doctorat en ciències polítiques. Des de 2009, ha ocupat una càtedra de ciències polítiques a la UWED. També posseeix un Batxillerat en Arts en telecomunicacions que va rebre el 2006, de la Universitat de Tecnologies de la Informació de Taixkent.[12]
Condemna
[modifica]El 28 de juliol de 2017, l'Oficina del Fiscal General de l'Uzbekistan va emetre un comunicat dient que es trobava detinguda després d'una condemna de 2015 i que enfronta càrrecs addicionals en una investigació en curs, marcant per primera vegada que les autoritats revelin detalls sobre ella.[13] La declaració també deia que era membre d'un grup delictiu organitzat que controlava actius per més de $ 1.3 mil milions en 12 països, incloses propietats a Londres per valor de £ 22.900.000 i hotels a Dubai per valor de $ 67.400.000. També s'al·lega que va adquirir $ 595 milions en actius i va rebre $ 869.300.000 en suborns que es van pagar en comptes corrents a l'estranger.
El 2017 va ser sentenciada a 10 anys de presó per frau i blanqueig de capitals, però això va ser commutat el 2018 per arrest domiciliari de cinc anys. El març de 2019 va ser enviada a presó per presumptament violar els termes del seu arrest domiciliari.[14]
Referències
[modifica]- ↑ «NGOs and projects» (en anglès). GulnaraKarimova.com. Arxivat de l'original el 11 novembre 2013. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Дочь Каримова «доросла» до должности замглавы МИД Узбекистана» (en rus). Izvestia, 18-04-2011. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Uzbekistan's feuding first family and the mystery of the president's missing daughter» (en anglès). The Guardian, 16-07-2014. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Ten reasons why Gulnara's downfall is not her father's doing» (en anglès). UZNews.net. Arxivat de l'original el 12 març 2014. [Consulta: 12 març 2014].
- ↑ «Suspected Gulnara Karimova letter smuggled to BBC» (en anglès). BBC News. [Consulta: 2 setembre 2016].
- ↑ «The secret recordings of Gulnara Karimova» (en anglès). BBC. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ «Гульнара Каримова убита – утверждает источник из СНБ Узбекистана» (en rus). Centre1.com. Arxivat de l'original el 2019-08-24. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Gauthier-Villars, David. «Former Uzbek President's Daughter Questioned by Swiss Prosecutors» (en anglès). The Wall Street Journal, 15-01-2017. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Human Rights Abusers blocked» (en anglès). Treasury.gov. [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Biography» (en anglès). GulnaraKarimova.com. Arxivat de l'original el 7 agost 2009.
- ↑ «Goulnara Karimova's world of diplomacy, culture and charity». DivaInternational.com. [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ «Gulnara Karimova Biography» (en anglès). Infomat.com. Arxivat de l'original el 2011-04-13. [Consulta: 11 gener 2013].
- ↑ «Karimova Is In Custody, Uzbek Prosecutor-General's Office Says» (en anglès). Radio Free Europe. [Consulta: 28 juliol 2017].
- ↑ Neal, Will. «Jailed Uzbek 'Princess' Gets Further Prison Time» (en anglès). OCCRP.org, 19-03-2020. Arxivat de l'original el 22 març 2020. [Consulta: 21 març 2020].