Gumesind i Servodeu de Còrdova
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Gumesindus, Gumesindo o Gómez; Servusdei, Servodeo Segona meitat del segle ix Toledo (Gumesind), Còrdova? (Servodeu) |
| Mort | 13 gener 852 (Gregorià)  Còrdova (Andalusia) |
| Sepultura | San Pedro (Còrdova) (abans al desaparegut Monestir dels Sants Màrtirs) |
| màrtirs | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església catòlica |
| Pelegrinatge | Monestir dels Sants Màrtirs (Còrdova), Ermita de los Mártires (Còrdova) |
| Festivitat | 13 de gener |
| Iconografia | Amb palma de martiri |
Gumesind o Gómez (Toledo, s. IX - Còrdova, 13 de gener de 852) i Servodeu (Còrdova?) van ésser dos cristians mossàrabs, morts per no renunciar a la seva fe en 852. Són venerats com a sants per l'Església catòlica, com dos dels 57 Màrtirs de Còrdova.
Biografia
[modifica]Van viure sota el regnat d'Abd al-Rahman II, emir de Còrdova, i sant Eulogi de Còrdova narra el martiri de tots dos en una de les seves obres.
Gumesind era de Toledo, i va anar a Còrdova de nen amb els seus pares. Fou educat a la basílica dels Sants Faust, Genar i Marcial, on es feu clergue i fou ordenat diaca. Un cop ordenat sacerdot, fou rector a una parròquia a pagès, prop de la ciutat de Còrdova.
La religió cristiana era tolerada a la Còrdova musulmana, però sempre en l'àmbit privat: no se'n podia fer manifestació pública, ni predicar-la o intentar convertir d'altres persones. Un dia, Gumersind anà a la ciutat acompanyat d'un monjo anomenat Servodeu; foren denunciats com a cristians, acusats d'haver manifestat públicament la seva fe.
Van ésser condemnats a mort i degollats el 13 de gener de 852. Els seus cossos foren sebollits a l'església de San Cristóbal.
-
Altar major de S. Pedro -
Arca dels Sants Màrtirs a l'altar de S. Pedro
Veneració
[modifica]Venerats com a sants, la seva festivitat se celebra el 13 de gener. Les seves relíquies es guarden, amb les d'altres màrtirs contemporanis, a l'església de San Pedro de Còrdova.