Eulogi de Còrdova
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Eulogius c. 810  Còrdova (Espanya) | ||
| Mort | 859 (48/49 anys) Còrdova (Espanya) | ||
| Causa de mort | decapitació | ||
| Sepultura | Cámara Santa de la Catedral de San Salvador (Oviedo) | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor | ||
| Membre de | |||
| Prevere i màrtir | |||
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa | ||
| Festivitat | 11 de març | ||
 | |||
Sant Eulogi de Còrdova (Còrdova, ~819 - 11 de març de 859) va ésser un prevere mossàrab de Còrdova, que va morir màrtir per no voler renunciar a la seva fe cristiana durant l'emirat d'Abd-ar-Rahman II i Muhàmmad I. Venerat com a sant, és un dels Màrtirs de Còrdova.
Biografia
[modifica]No se sap del cert quan va néixer, però deu haver estat abans del 819, ja que al 848 és un prevere ja reconegut a lloc tan llunyans com Catalunya i Navarra, i llavors no s'ordenaven preveres menors de trenta anys. Provenia d'una família cristiana noble i propietària de terres a Còrdova. Els governants musulmans permetien i toleraven la fe cristiana: podien professar-la en privat, accedir a càrrecs públics, tenir una jerarquia eclesiàstica, monestirs, etc. No podien, però, manifestar públicament la fe ni predicar-la, ni intentar convertir els creients d'altres religions.[1] El sant, com els seus cinc germans, va rebre una bona educació, sota la supervisió de la seva mare Elisabet. El més jove d'ells va tenir un càrrec al palau de l'emir; dos altres germans, Àlvar i Isidor, van ser mercaders i comerciaven amb països de Centreuropa. De les germanes, Niola va restar amb la seva mare i Anulona va fer-se monja.
Va completar els estudis al monestir de Sant Zoil; en acabar-lo, va viure amb la seva família, tenint cura de la seva mare i va estudiar amb mestres com l'abat Speraindeo, conegut autor teològic. Va conèixer Àlvar Paul, condeixeble seu, i tots dos van conrear la ciència i el pensament. Es conserva un bon nombre de cartes creuades entre els dos. Àlvar es va casar, però Eulogi va seguir la carrera eclesiàstica i va ésser ordenat sacerdot pel bisbe Recafred de Còrdova.
Va viatjar a Catalunya, Navarra, Saragossa, Calataiud, Arcòbriga, Sigüenza i Complutum (Alcalá de Henares), passant per Toledo, on va conèixer el bisbe Wistremir. Va recollir experiències i va adquirir llibres llatins per a les escoles de Còrdova. Per la seva defensa del cristianisme mossàrab va ésser empresonat, juntament amb el bisbe Saül de Còrdova. Allí va començar a escriure el Memorial dels sants, una llarga epístola al bisbe de Pamplona i el Document dels màrtirs, dedicat a les santes màrtirs Flora i Maria, empresonades com ell. Va ésser alliberat el 29 de novembre de 851.
En accedir al tron Muhàmmad I, les mesures contra els cristians es van endurir. Eulogi estava vigilat permanentment i canviava constantment de casa. El 858, una dona anomenada Leocrícia, de noble família musulmana, va voler convertir-se al cristianisme i va demanar a Eulogi protecció contra els seus parents. Eulogi l'amagà a casa d'uns cristians, però van ser descoberts i detinguts. Eulogi va ésser jutjat per l'emir, davant del qual va fer una defensa del cristianisme. Condemnat a mort, Eulogi va ésser decapitat el dia 11 de març de 859, i santa Leocrícia, el 15 de març.
Eulogi havia estat escollit poc abans com a arquebisbe de Toledo, però no va arribar a ésser consagrat, ja que va ser detingut i executat.
Veneració
[modifica]Les restes d'Eulogi van ésser enterrades al monestir de San Zoilo. El 883, Alfons III d'Astúries va obtenir de l'emir les relíquies del sant i de Leocrícia, i les va portar a la Catedral de San Salvador d'Oviedo, dipositant-les a la Capella de Santa Leocàdia. El 1303 van traslladar-se a la Cámara Santa de la catedral.
Obres
[modifica]Era molt humil, malgrat que se'n reconeguessin els seus dots. Va escriure els fets esdevinguts entre els cristians hispànics del 848 al 859, explicant especialment la persecució feta pels musulmans a Còrdova i les vides dels màrtirs. També se li atribueix el comentari i traducció més antic de l'Alcorà en una llengua diferent a l'àrab, quan va traduir la sura al-Ahzab, versey 37, cap a l'any 857.
Les seves obres són: el Memoriale sanctorum, el Documentum martyriale i tres cartes, escrites a la presó. També se'n conserven l'Apologeticum Sanctorum Martyrum (857), la Passio sanctorum martyrum Georgii monachi, Aurelii atque Nathaliae i alguns himnes.
Notes
[modifica]- ↑ A ciutats grans com Toledo o Còrdova, el paper civil dels cristians no havia variat des dels temps visigòtics. El govern era exercit per un comes (conte) que presidia el consell de senadors.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]