Gunilda de Dinamarca
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1020  | ||
| Mort | 18 juliol 1038 (Gregorià) (17/18 anys) Sacre Imperi Romanogermànic | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Sepultura | Limburg Abbey (en)  | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Dinamarca | ||
| Ocupació | sobirana | ||
| Altres | |||
| Títol | Princesa | ||
| Família | House of Knýtlinga (en) | ||
| Cònjuge | Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic (1036 (Gregorià)–) | ||
| Fills | Beatriu I, abadessa de Quedlinburg | ||
| Pares | Canut II de Dinamarca i Emma de Normandia | ||
| Germans | Eduard el Confessor Harold Peu de Llebre Hardecanut Alfred Aetheling Sven Knutsson Goda d'Anglaterra | ||
Gunilda de Dinamarca (v. 1020 - 18 de juliol de 1038) va ser la primera esposa d'Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic.
Filla de Canut el Gran i Emma de Normandia, i neta de Ricard I de Normandia. El seu pare, rei de Dinamarca, Noruega i Anglaterra i conegut com "l'emperador del Nord" va desplaçar-se a Magúncia per assistir a la coronació de Conrad II. Els dos emperadors es van fer amics i van establir una aliança per la qual s'acordà el matrimoni de Gunilda amb Enric, el fill i hereu de Conrad.
Tot i la mort de Canut el 1035, el pacte matrimonial es va complir i l'any següent Gunilda esposà a Enric. La parella tingué una única filla:
- Beatriu (1037-13 de juliol de 1061), que seria abadessa dels monestirs de Quedlinburg i Gandersheim.
El 1038 va acompanyar al seu marit i el seu sogre en una campanya al sud d'Itàlia. De retorn a Alemanya, les tropes imperials van ser víctimes d'una epidèmia, i Gunilda va ser una de les baixes.
