Vés al contingut

Gunnar Tilander

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGunnar Tilander
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juliol 1894 Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1973 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Ulricehamn church parish (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTranemo cemetery (en) Tradueix, Område:Kvarter 112Gravnummer:TG 112 113, 114, 115 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor d'universitat, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Artur Gunnar Tilander (Tranemo, Västra Götaland, 22 de juliol de 1894 - Ulricehamn, Västra Götaland, 13 de juny de 1973) fou un romanista suec, especialitzat en la filologia hispànica.

Vida

[modifica]

Tilander obtingué la llicenciatura en Filosofia el 1921 i el doctorat el 1923 amb una tesi intitulada Remarques sur le Roman de Renart. Fou professor de secundària a Saltsjöbaden de l'any 1923 al 1926. I el 1927 esdevingué professor associat de lingüística romànica a la Universitat de Lund; des de 1937 fou catedràtic de Filologia Romànica a la Universitat d'Estocolm, lloc que mantingué durant 23 anys. Durant la seva carrera feu nombrosos viatges de recerca per països europeus, entre els quals França, Espanya, Portugal i altres països de parla no romànica.

La seva especialitat fou la filologia hispànica i edità nombrosos textos medievals; particularment edità textos jurídics hispànics medievals (com el Vidal Mayor o els Fueros de la Novenera navarresos) i també nombrosos tractats medievals de caça i falconeria tant hispànics com francesos, cosa que el convertí en un expert en el lèxic de la caça en les llengües romàniques medievals.

De 1945 a 1966 fou editor de la col·lecció Studia romanica Holmiensia.

Per la seva contribució a l'estudi de l'aragonès medieval fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Saragossa el 1960[1] i també per les de Montpeller (1948) i Uppsala (1962). Fou membre corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des de 1956[2] i també de l'Acadèmia espanyola i de l'Accademia dei Lincei.

A la seva mort, la seva gran biblioteca fou llegada a la Biblioteca Nacional sueca.

Obra

[modifica]

Autor

[modifica]
  • Lexique du Roman de Renart, Göteborg 1924, Ginebra 1984
  • Lexique du Roman de Renart (1924)
  • Notes sur le texte du Roman de Renart (1924)
  • Le traité de fauconnerie de l'empereur Frederic II (1926)
  • Glanures lexicographiques, Lund 1932
  • Essais d'étymologie cynégétique, Estocolm 1953
  • Nouveaux essais d'étymologie cynégétique, Estocolm 1957
  • Mélanges d'étymologie cynégétique, Estocolm 1958
  • Nouveaux mélanges d'étymologie cynégétique, Estocolm 1961
  • Stång i vägg och hemlighus. Kulturhistoriska glimtar från mänsklighetens bakgårdar (Geschichte des Abtritts), Stockholm 1968
  • Littré et Remigereau comme lexicographes et Miscellanea cygenetica, Estocolm 1968
  • Älskog och dess dråpliga följder för den fria tolkningen, förordet och bildurvalet svarar, Estocolm 1969
  • Spelman Necken och Krog-Lisa. Glimtar från livet i fattigsverige kring sekelskiftet, Estocolm 1976

Editor i traductor

[modifica]
  • Henri de Ferrières, Les maîtres de la vénerie 1. Le livre de chasse du roy Modus, París 1931
  • Les manuscrits des livres du roi Modus et de la reine Ratio, Lund 1932
  • Los fueros de Aragón, Lund 1937
  • Leges hispanicae medii aevi. 2, Los fueros de la Novenera, Uppsala 1951
  • Vidal mayor. Traducción aragonesa de la obra in excelsis Dei thesauris de Vidal de Canellas, 3 volums, Lund 1956
  • La Vénerie de Twiti. Le plus ancien traité de chasse écrit en Angleterre, Estocolm 1956
  • Guicennas, De arte bersandi. Le plus ancien traité de chasse de l'Occident, Estocolm 1956
  • (traductor) Mickel räv (Roman de Renart), Estocolm 1958
  • Jacques de Brézé, La chasse. Les dits du bon chien Souillard et Les louanges de Madame Anne de France, Estocolm 1959
  • La chace dou cerf, éditée et traduite en français moderne par Gunnar Tilander, Estocolm, Offset-Lito, 1960
  • Dagbok skriven av en skaradjäkne från Borås 1695, Skara 1963
  • Dancus Rex, Guillelmus falconarius. Gerardus falconarius. Les plus anciens traités de fauconnerie de l'Occident, Estocolm/París 1963
  • Boke of huntyng, Estocolm/París 1964
  • Traité de fauconnerie italien inconnu, Estocolm 1966
  • Molière, Den girige, Estocolm 1966
  • Dois tratados portugueses inéditos de falcoaria. Livro que fez Enrique emperador d'Alemanha e Livro que fez o mui nobre rei d'Ancos, Estocolm 1966
  • Jacques Du Fouilloux, La vénerie. L'adolescence, Estocolm 1967
  • Gaston Phébus, Livre de chasse, Estocolm 1971
  • (amb Pierre Tucoo-Chala) Gaston Fébus, Livre des oraisons, Pau 1974
  • Gaston Phébus, Livre des oraisons. Les prières d'un chasseur, Estocolm 1975
  • Reflexer från stormaktstiden. Ur Andreas Julinus brevväxling, Borås 1976

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vegeu enllaços externs (https://honoris.unizar.es/hc/gunnar-tilander)
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.boneslletres.cat/academics.asp?subop=3

Bibliografia

[modifica]
  • José Antonio Escudero, "Tríptico escandinavo" p. 426-447 (particularment p. 443-447) pdf
  • Manuel Alvar, "Gunnar Tilander" Archivo de Filología Aragonesa 14-15, p. 271-275 (amb una fotografia) pdf

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gunnar_Tilander&oldid=31741683»