Guo Shoujing
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (zh) 郭守敬  1231 Xingtai (Imperi Mongol) | ||
| Mort | 1316 (84/85 anys) Cambaluc (Dinastia Yuan) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Calendari i enginyeria hidràulica | ||
| Ocupació | matemàtic, polític, astròleg, astrònom, enginyer hidràulic | ||
| Ocupador | Observatori de Gaocheng | ||
Guo Shoujing (xinès: 郭守敬) (Xingtai, 1231 - Cambaluc, 1316), nom de cortesia 若思 Ruosi, va ser un astrònom, enginyer hidràulic, inventor i matemàtic xinès de principis de la Dinastia Yuan (1271-1368) i considerat com un dels més grans matemàtics de la història de la Xina.
Biografia
[modifica]Guo Shoujing també conegut com a Kuo Shou-ching, va néixer el 1231 a Xingtai, província de Hebei, en el si d'una família pobre. No es coneixen els noms dels seus pares, però el seu avi matern Guo Yong va ser famós pels treballs i estudis sobre matemàtiques i hidráulica.[1]
Des de molt jove Guo va destacar pel seu interès en temes científics, als 16 anys va començar a estudiar matemàtiques, i als 20 va iniciar l'activitat com a enginyer hidràulic[2] L'emperador Khublai Khan li va encarregar entre altres missions, la creació d'un calendari, conegut com a calendari Shoushi, amb un càlcul d'un any de 365,2425 dies. Guo va utilitzar el mètode d'interpolació descobert per Liu Zhuo durant la dinastia Sui.[3] El nou calendari va ser establert com a oficial l'any 1281, i utilitzat durant tota la dinastia.[4]
L'emperador era molt conscient de la importància de la gestió de l'aigua, tant pel rec, el transport del gra i el control de les freqüents inundacions i va demanar la col·laboració de Guo com a enginyer hidràulic.[5] Entre altres obres va projectar el llac Kunming i el disseny de sistemes de canalització de l'aigua en la zona de Dadu, actual Pequín.[6]
Malauradament, totes les seves obres originals s'han perdut i només podem conèixer les seves idees per referències d'autors posteriors.[7]
Com a funcionari del govern va ser Director de l'Observatori Astronòmic (1283) i cap de l'oficina de gestió de l'aigua.[8]
Com a astrònom el 1276 va dissenyar l'Observatori de Gaocheng a Dengfeng a l'actual província de Henan, en un indret que ja s'havia fet servir com a punt d'observació en època de la Dinastia Zhou.[9] Juntament amb els seus col·laboradors del departament d'astronomia imperial, va construir vint-i-sis observatoris més per tota la Xina, amb la finalitat d'obtenir observacions més acurades per a la confecció del nou calendari. També va ser el constructor de nombrosos instruments per a l'observació astronòmica, possiblement sota la influència dels astrònoms àrabs,[10] i l'introductor de diferents tècniques de trigonometria esfèrica.[11]
Alguns historiadors han comparat l'activitat de Guo amb la de l'astrònom danès Tycho Brahe (1546-1601)
L'asteroide 2012 i una muntanya de la Lluna porten el seu nom.
Al nord de Xihai, en el Temple de Huitong hi ha el Museu Memorial de Guo Shoujing.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Lane, 2014, p. 808.
- ↑ Lane, 2014, p. 809.
- ↑ Tiong i Aslaksen, 2011, p. 7.
- ↑ Lu, 2015, p. 73.
- ↑ Lu, 2015, p. 31.
- ↑ Ho, 2008, p. 1041.
- ↑ Martzloff, 1997, p. 329.
- ↑ Lane, 2014, p. 810.
- ↑ Stephenson, 1994, p. 152-153.
- ↑ Lu, 2015, p. 104-105.
- ↑ Tiong i Aslaksen, 2011, p. 22 i ss.
- ↑ «Memorial Museum of Guo Shoujing» (en anglès). [Consulta: desembre 2016].
Bibliografia
[modifica]- Ho, Peng Yoke. «Guo Shoujing». A: Helaine Selin (ed.). Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non Western Cultures (en anglès). Springer, 2008, p. 1041. ISBN 9781402045592.
- Lane, George. «Guo Shoujing». A: Kerry Brown (ed.). Berkshire Dictionary of Chinese Biography (en anglès). Berkshire Publishing Group, 2014, p. 808-815. ISBN 978-1-933782-66-9.
- Liu, Jinhai; Wilson, Robert «Chinese Mathematics 2: Early Mathematicians» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 45, Num. 4, 2023. DOI: 10.1007/s00283-023-10303-4. ISSN: 0343-6993.
- Lu, Yongxiang. A History of Chinese Science and Technology (en anglès). Springer, 2015. ISBN 978-3-662-44256-2.
- Martzloff, Claude. A History of Chinese Mathematics (en anglès). Springer, 1997. ISBN 978-3-540-33782-9.
- Stephenson, F.R. «Oriental Astronomy from Guo Shoujing to King Sejong» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 25, 1994, pàg. 152-154. ISSN: 0021-8286.
- Tiong, Ng Say; Aslaksen, Helmer «Calendars, Interpolation, Gnomons and Armillary Spheres in the Work of Guo Shoujing (1231-1314)» (en anglès). National University of Singapur, 2011, pàg. 1-31.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guo Shoujing» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.